JÉSSICA ALBIACH I SATORRES
EN COMÚ PODEM
“Sobretot hem d’avançar en fiscalitat verda”
“Proposem fer el seguiment de l’execució dels pressupostos a la comissió bilateral”
“És frustrant quan caus en el bloqueig polític, el partidisme, el curtterminisme o el soroll, per a nosaltres i la ciutadania”
L’ARRÒS, MILLOR AL FORN
Amb la besàvia i l’àvia cuineres, Jéssica Albiach busca trobar la seva essència en els plats que cuina. Sempre que es reuneix amb la família o els amics diu que li agrada fer l’arròs al forn “amb la recepta de la meva besàvia”, tot i que admet que “no em queda mai tan bo” com els que feia ella”.
Ningú pot jugar, pensant en les eleccions municipals, a bloquejar els pressupostos i fer campanya
S’ha d’anar més lluny amb els habitatges buits i s’ha de fer la taxa turística finalista
Va estudiar i exercir de periodista. Per què ho va deixar?
Per la crisi del periodisme. Treballava al gratuït Qué!, van fer un expedient de regulació d’ocupació i van obrir un període de baixes voluntàries, i ja veia que acabarien tancant com va passar. Vaig decidir que era el moment de reciclar-me, vaig anar a l’atur, em van donar una beca Leonardo, me’n vaig anar a Praga; va coincidir que amb un amic politòleg ens vam engrescar amb la campanya d’Obama. I vaig decidir que volia fer un màster relacionat amb el màrqueting, la comunicació i discursos polítics i vaig venir a Barcelona. El vaig fer i vaig acabar treballant en gabinets de premsa i fent alguna campanya electoral...
Per exemple la de la socialista María Teresa Fernández de la Vega per a les eleccions generals el 2008.
Sí, hi vaig estar... Però va aparèixer Podemos i compatibilitzava la meva feina en un gabinet de premsa a l’Ajuntament de Cornellà i la de voluntària de comunicació a Podem Barcelona quan encara no estava ni creat Podem Catalunya. Després em van contractar i van arribar les eleccions catalanes i em van oferir anar a llistes, i vaig dir: “Per què no?”
No s’ho devia pensar gaire...
Sí, sí, perquè em semblava una gran responsabilitat entrar a llistes a fer feina institucional. Havia estat activista d’ONG quan estava a València, donant classes de català a persones migrades, en moviments de defensa del territori com Salvem l’Horta, persones amb síndrome de Down i paràlisi cerebral, però mai havia militat en cap partit, no m’havia sentit interpel·lada.
Troba a faltar res del periodisme?
M’agrada molt, però tinc la sensació que cada vegada és més difícil fer-lo en condicions per la precarietat. Havia treballat al Levante i m’agradava molt fer premsa, escriure... És una feina imprescindible i ho trobo a faltar, és clar. Però ho supleixo quan em fan propostes de discurs amb l’equip i n’acabo redactant una part.
A quin diputat li faria gràcia entrevistar i per què?
Em resulta més interessant la gent que no és a la institució, però té una bona entrevista Ruben Wagensberg, perquè combina molt bé la feina institucional amb la d’activista.
L’ha sorprès alguna cosa de la política en positiu o negatiu?
La política institucional és necessària, però a vegades és molt ingrata, té llums i ombres. Quan pots aconseguir coses que acaben transformant és una satisfacció, com ara quan vam fer possible que Catalunya tingués uns pressupostos després de tres anys de pròrroga i no afrontar una pandèmia amb els del 2017. Encara que no fossin els nostres, tenien el nostre segell. A la primera legislatura portava Educació i la primera votació que es va guanyar per eliminar els concerts a les escoles concertades que segregaven per sexe la vaig presentar jo. I és frustrant quan caus en el bloqueig polític, el partidisme, el curtterminisme o el soroll, per a nosaltres i la ciutadania, que cada vegada ens veu més lluny. I ho entenc i hi empatitzo.
Parlava abans de pressupostos. Repetir un pacte a la Generalitat ho veu possible?
Nosaltres mai deixem tirat el país si arriba el moment i veiem que calen uns pressupostos, sobretot si arriben fons europeus i hem de fer front a grans transformacions. Ara, crec que aquesta vegada no és el nostre torn perquè hi ha una majoria, la de la investidura d’ERC, Junts i la CUP, i és la seva responsabilitat.
Però mantenen contactes?
Abans de l’estiu el conseller Giró va fer una ronda amb tots els grups, ens va explicar que després de la Mercè ens diria alguna cosa i encara no ens ha dit res. Va dir que a l’octubre ho volia tenir enllestit i ens n’anem a principis de novembre i haurem d’esperar. Ningú pot jugar, pensant en les eleccions municipals d’aquí a dos anys, a bloquejar els pressupostos i fer campanya.
La seva proposta de fixar un salari màxim va ser rebutjada, és una mostra que veu difícil que els necessiten per aprovar-los?
Em resulta curiós que no comparteixi el que ERC el 2014 i 2016 va presentar al Congrés dels Diputats i que ara no entenem que no vulguin. I proposem un pla pilot per aplicar a les empreses públiques i que sigui requisit a l’hora de la contractació pública a empreses que tenen diferència de 200 i 300 vegades més entre el que més guanya i no amb el que menys guanya, sinó amb el salari mitjà. Parlem d’Inditex, del Banc Santander, Naturgy... És una proposta que ha fet Bernie Sanders als Estats Units, que ha fet Jeremy Corbyn al Regne Unit i es va fer un referèndum a Suïssa... No ho entenem perquè és una mesura feminista perquè qui cobra menys són les dones i ajuda a lluitar contra la corrupció, que es produeix més en els països on hi ha més desigualtats.
Els sembla bé que Giró obrís la porta a una fiscalitat més progressiva?
No és la primera vegada que ens parlen de disminuir el tram baix de l’IRPF. Però té el seu tram perquè també es baixaria a les rendes altes. No en som tan partidaris i creiem que podem avançar en l’impost de successions, que gairebé van eliminar, i nosaltres el vam recuperar en la negociació dels anteriors pressupostos però està lluny de l’aplicat al tripartit. Però sobretot hem d’avançar en fiscalitat verda. Tenim una llei de canvi climàtic que parlava de tres impostos i només s’ha posat en marxa el de vehicles contaminants i no s’ha fet amb el de vaixells i empreses contaminants. I s’ha d’anar més lluny amb els habitatges buits i s’ha de fer la taxa turística finalista. Al País Valencià la destinen a un fons per a l’emancipació de la gent jove.
El president Aragonès els va dir a vostès i a Pedro Sánchez que volia garanties d’execució per donar suport als pressuposts de l’Estat. En poden oferir?
Fa una estona al ple [l’entrevista es va fer dijous] el PSC ha donat unes dades interessants en què l’execució del pressupost del govern de la Generalitat també deixa molt a desitjar, que no és una excusa. Crec que l’execució pressupostària és necessària el 2022, bàsicament perquè el 2020 i el 2021 ja s’ha licitat i principalment a Rodalies com mai s’havia fet. Portàvem deu anys que només s’havia invertit en alta velocitat. La proposta que fem és que es faci el seguiment de l’execució a la comissió bilateral. El 2022 serà any rècord en execució pressupostària.
I ho han traslladat oficialment al govern?
La reunió bilateral encara no s’ha produït, i entenem que es farà al llarg d’aquest mes, i allà ho traslladarem.
La força de l’eix mediterrani
Nascuda el 12 de maig del 1979 a València, Jéssica Albiach és d’arrels humils i va créixer envoltada de marcs en una botiga que la seva mare té al barri de la Saïdia, recollint la tradició del taller de banderes i marcs del seu avi. Fa dotze anys que viu a Catalunya i “és on contemplo la vida”, sense objectiu polític de tornar a València, tot i que admet que el procés obert arran de la formació del govern del Botànic “em resulta molt il·lusionant”. Té la família allà i les amistats que va tenir fins als 30 anys i hi manté molt el lligam i s’hi desplaça sovint, també per relacionar-se amb Compromís, Podem i Esquerra Unida i treballar en “un sistema de finançament de Catalunya amb les Illes, el País Valencià”, ja que està convençuda que “la transformació de l’Estat ha de venir de l’eix mediterrani per fer front al centralisme d’Ayuso ranci i caspós”. Tot ho diu ràpid, molt ràpid, i la pausa la reserva per escapar-se amb la família compartint una autocaravana que comença a quedar petita. Va estudiar amb una beca a les escoles religioses de la Santíssima Trinitat i després al Pío XII, on no va veure casos d’abusos com els viscuts als Maristes, però impulsa la creació d’una comissió d’investigació d’abusos sexuals que afecten l’Església arran de la denúncia de pederàstia contra l’abadia de Montserrat.
Jéssica Albiach
Presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem i diputada des del 2015. S’ha presentat per a la reelecció de coordinadora de Catalunya en Comú
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.