Política

MIREIA DIONISIO

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)

“No hauria estudiat sense educació pública”

“La vida dels meus pares demostra que no tothom neix amb igualtat d’oportunitats”

“Tota la meva formació acadèmica ha estat enfocada a l’àmbit públic”

ORGULL DE PARES I CONVICCIÓ
Va triar aquesta foto amb els seus pares, feta fa uns dos anys, per l’emoció amb què han rebut el seu nomenament com a diputada del Parlament. “Sempre s’han sentit molt orgullosos de la meva germana i de mi, perquè hem estat dues dones que hem pogut fer el que hem volgut i vivim del que ens agrada, però els vaig notar una emoció i un orgull especials i em va impactar.” Però també perquè la trajectòria vital dels seus pares la referma en les seves conviccions socialistes, hi afegeix.
Salvador [Illa] és de la federació del Vallès Oriental però patrimoni nacional, patrimoni de tots
Mai m’he plantejat si m’agradaria ser alcaldessa, perquè en política i a la vida poden passar moltes coses

La tinenta d’alcal­dia de Mollet del Vallès és des de fa pocs dies dipu­tada del Par­la­ment en subs­ti­tució de la nova por­ta­veu del PSOE al Senat, Eva Gra­na­dos.

Va ser una sor­presa haver de subs­ti­tuir Gra­na­dos?
La veri­tat és que sí. En les elec­ci­ons vaig que­dar fora per un escó i, immersa en la política muni­ci­pal, que és la meva àrea natu­ral, ni hi vaig pen­sar ni em va pas­sar pel cap més.
Ningú no li va dir que es pre­parés perquè hi podria haver canvi?
No, fins a prin­ci­pis de setem­bre, no. Quan va sor­tir la notícia que l’Eva podria anar al Senat, sí, però fal­ta­ven molts pas­sos. Ho havia d’apro­var el PSOE i, després, el Par­la­ment. Però ales­ho­res sí que vaig rebre la tru­cada del pri­mer secre­tari de la fede­ració i del Sal­va­dor [Illa] per dir-me que era bas­tant pro­ba­ble.
Quina va ser la impressió?
Il·lusió. Ser repre­sen­tant al Par­la­ment de Cata­lu­nya pel meu par­tit sem­pre fa il·lusió. Por, no, però sí que fa res­pecte. Per a mi és un àmbit fins ara des­co­ne­gut. Sí que és veri­tat que fa molts anys que estic en política muni­ci­pal, com a regi­dora des del 2007, però la política naci­o­nal cata­lana era un àmbit des­co­ne­gut. Ara toca apren­dre i donar-ho tot.
Es plan­teja en algun moment dei­xar l’Ajun­ta­ment?
No, no, no. Mai. En vaig par­lar amb l’alcalde quan vaig anar a les llis­tes. Estic com­pro­mesa amb l’Ajun­ta­ment i amb la meva ciu­tat al cent per cent. En cap moment m’ha pas­sat pel cap dei­xar la política muni­ci­pal.
I si hagués de triar?
S’hau­ria de veure en quin moment toca­ria triar. Ara mateix, no, i el Sal­va­dor ho sap. No m’agrada posar una cosa davant de l’altra, perquè des del Par­la­ment també es pot fer feina per millo­rar la vida dels meus veïns i veïnes. Les dues coses es poden com­pa­gi­nar i s’han de com­pa­gi­nar... Però, ara mateix, seria Mollet i Par­la­ment.
El 2003 entra a mili­tar al PSC, i el 2007 comença de regi­dora. Per què?
A casa meva sem­pre s’ha par­lat molt de política, tot i ser una família molt humil i en què mai s’havia mili­tat en cap par­tit. Sem­pre he tin­gut la sen­sació que la política era un ins­tru­ment útil per can­viar coses i plas­mar les meves idees. Sem­pre ho he cre­gut així, des de ben petita. Quan el meu pare va que­dar a l’atur pel con­curs de cre­di­tors de l’empresa lle­tera Rània, recordo el tras­bals a casa. La meva mare venia ous en una parada del mer­cat; ens quedàvem dues nenes peti­tes. Era quan començava a escriure i vaig escriure una carta a Felipe González per dema­nar-li ajuda per al meu pare, perquè jo els veia pre­o­cu­pats. Des de petita he vist la política com un ins­tru­ment útil. Sem­pre m’he con­si­de­rat d’esquer­res; per a mi el soci­a­lisme repre­senta els valors del que som a casa i em vaig deci­dir sense cap dubte a mili­tar al PSC. Després, com que era molt jove, vaig ser pri­mera secretària de les Joven­tuts Soci­a­lis­tes de Mollet, i des de lla­vors.
I el pas a l’Ajun­ta­ment?
Josep Monràs entra d’alcalde en subs­ti­tució de Mont­ser­rat Tura, però el 2007 és el pri­mer cop que és el can­di­dat i em comenta que vol comp­tar amb mi. Jo soc fun­cionària de l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers. Tota la meva for­mació acadèmica ha estat enfo­cada a l’àmbit públic. Em va pro­po­sar estar amb dedi­cació exclu­siva a l’Ajun­ta­ment. A mi sem­pre m’ha interes­sat l’àmbit de ter­ri­tori i urba­nisme. Em vaig dema­nar comissió de ser­veis espe­ci­als a Gra­no­llers i vaig començar. Ara soc pri­mera tinenta d’alcal­dia.

A la pràctica, això vol dir número dos del con­sis­tori.

Sí, l’alcalde em pre­senta de vega­des com la mà dreta i la mà esquerra, però som un equip de deu regi­dors soci­a­lis­tes, cadascú a la seva àrea.
Teniu pacte amb algú?
Estem gover­nant amb dos regi­dors de Podem, que a Mollet estan sepa­rats dels comuns. En som dotze. No tenim majo­ria abso­luta.
Amb qui feu els prin­ci­pals acords de majo­ria?
És vari­a­ble. Ciu­ta­dans, Junts per Mollet, que ve de la branca del PDe­CAT... Per exem­ple, aca­bem d’apro­var les orde­nan­ces fis­cals amb el vot del regi­dor de Junts i l’abs­tenció de la resta.
Sou tres dipu­tats del Vallès Ori­en­tal, inclòs el pre­si­dent del grup par­la­men­tari, Sal­va­dor Illa, des de dime­cres pri­mer secre­tari del par­tit.
Estic molt con­tenta de for­mar part de la fede­ració del Vallès Ori­en­tal. Sem­pre comen­tem que el Sal­va­dor és de la fede­ració però patri­moni naci­o­nal, patri­moni de tots. Al Sal­va­dor el conei­xem de fa molts anys, de quan era alcalde de la Roca i pri­mer secre­tari nos­tre. Sem­bla poc objec­tiu el que diré, però és una per­sona molt tre­ba­lla­dora, de con­sens, dia­lo­gant, i ho ha estat sem­pre. Sem­pre ha tin­gut aquest tarannà, aquest saber estar, mai una paraula per sobre de l’altra. El res­pecto molt i espero aquí apren­dre molt. També amb el meu com­pany Jordi Ter­ra­des. Formo part d’un grup de 33 per­so­nes. Els estic conei­xent, però, evi­dent­ment, amb el Sal­va­dor fa molts anys que ens conei­xem i amb el Jordi hi ha un vin­cle espe­cial. M’han vist créixer política­ment. Pro­ve­nir del món muni­ci­pal crec que és un plus.
S’ha plan­te­jat mai si li agra­da­ria ser alcal­dessa de Mollet?
Coses així, no me les plan­tejo mai, perquè en política i a la vida poden pas­sar mol­tes coses. Soc soci­a­lista i molt muni­ci­pa­lista. Mollet té un excel·lent alcalde, estem fent una gran feina i seré on el meu alcalde i el par­tit con­si­de­rin.
Parli’m de la tra­jectòria dels seus pares, que vin­cula amb les seves con­vic­ci­ons.
El meu pare és de Gra­nada i la meva mare, de Jaén. Es van conèixer a Ripo­llet. El pare mai va anar a l’escola. Es va criar amb els tiets cui­dant ramats de béns d’altres pro­pi­e­ta­ris. La mare tre­ba­llava aga­fant cotó i havia anat alguns dies a l’escola. El pare es va pro­po­sar sor­tir d’allà perquè la situ­ació estava com estava, i va arri­bar a Sants a bus­car feina com va poder. La meva mare sí que va venir amb tota la família. Després que el pare quedés sense feina a Rània, van mun­tar una boti­gueta de barri. Els he vist sem­pre tre­ba­llar molt, perquè no ens faltés res. Sense luxes. Si no hagués estat per l’edu­cació pública –a l’escola, a l’ins­ti­tut i a la uni­ver­si­tat– i la sani­tat pública, segu­ra­ment no hauríem acon­se­guit estu­diar. La vida dels meus pares demos­tra que no tot­hom neix amb igual­tat d’opor­tu­ni­tats i que les admi­nis­tra­ci­ons hi són jus­ta­ment per a això, perquè un nen, inde­pen­dent­ment de si neix en una família rica, menys rica o més pobra, tin­gui igual­tat d’opor­tu­ni­tats.

Vocació de gestió pública

Primer es va diplomar en gestió i administració pública a la UB, es va llicenciar en ciències polítiques, va fer un màster en dret local i dret urbanístic a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i, finalment, es va llicenciar en dret a la UAB. Des dels 17 anys treballava a l’Ajuntament de Granollers, primer, fent pràctiques; després, d’interina, i des del 2006, com a funcionària de carrera. Ho defineix com una vocació de gestió pública, ja que, per exemple, de les diverses branques del dret va triar dret administratiu. Té especial interès per l’urbanisme: “El dibuix i la planificació territorials són essencials per crear cohesió social i igualtat a les ciutats. A Mollet hem aconseguit amb el planejament que a menys de 200 metres de cada casa hi hagi una zona verda.” Acaba de prendre possessió de l’escó de diputada i l’han escollit vicepresidenta de la comissió de Polítiques Digitals i Territori: “Es pot dir que és la meva àrea natural.” Dins del grup parlamentari, “el govern alternatiu del PSC”, forma part del consell tècnic donant suport en infraestructures i mobilitat. Va ballar flamenc molts anys i li agrada llegir novel·la negra.

Mireia Dionisio Calé

Nascuda a Mollet del Vallès el 1979, el 2003 comença a militar al PSC i avui és primera secretària i tinenta d’alcaldia a Mollet, i forma part de l’executiva nacional dels socialistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia