Els tres mossos denunciants no identifiquen “els nou de Lledoners”
La Generalitat anuncia que pot modificar el seu escrit d’acusació al final del judici
Avui declaren els acusats, per a qui la fiscalia demana de tres a set anys de presó
Els tres agents dels Mossos d’Esquadra que van denunciar haver estat agredits en les protestes a l’entorn de la presó de Lledoners l’1 de febrer del 2019, pel trasllat dels presos independentistes a Madrid, van reconèixer ahir davant de la jutgessa del penal número 1 de Manresa que no van veure els seus agressors. Tampoc que els veiessin muntant les barricades que van tallar la C-55. Només un dels agents va detallar que va identificar tres dels acusats, abans dels fets, per “faltar al respecte” als agents. En el judici iniciat ahir, els acusats, coneguts com “els nou de Lledoners”, s’enfronten a penes d’entre tres i set anys de presó, i declararan avui. La Generalitat demana 15 mesos de presó per a tres dels activistes, que podria modificar avui, segons va anunciar ahir la portaveu del govern.
El judici va començar amb la declaració dels tres agents de la policia catalana que van denunciar haver patit lesions i que en reclamen una compensació econòmica. Els policies van explicar que van estar a les dues barricades que es van col·locar a la C-55, però que no van veure qui les havia muntat, segons informa l’ACN. En la segona, van relatar, s’haurien identificat tres persones per increpar-los. No va ser, però, fins al tercer escenari, el pont que enllaça Sant Joan de Vilatorrada amb la carretera, que s’haurien produït les agressions. Van explicar que un grup d’unes 200 persones va intentar trencar el cordó policial i va ser quan haurien rebut els cops de peu i de puny. Cap dels tres, però, va reconèixer haver vist qui n’hauria estat l’autor. Sí que van assegurar que els tres identificats eren a primera línia en el moment dels fets.
Segons els informes mèdics, un dels agents va patir lesions als genitals; un altre, a la mà, i un tercer, a la mà i a les cervicals. Segons el relat dels agents, es van identificar alguns conductors que, un cop aixecades les barricades, no volien moure els cotxes, i entre els quals hi ha també alguns dels encausats. Durant el judici també va declarar un quart agent, que hauria participat en el dispositiu fent les identificacions, però que tampoc va veure qui eren els autors dels disturbis ni de les lesions. Es dona la coincidència que un dels tres mossos que va declarar ahir com a afectat anirà a judici per l’agressió racista a Sant Feliu Sasserra el 2019, segons va detallar una de les defenses.
En la vista, també van declarar perits forenses, que van ratificar que el líquid que es va trobar a les barricades era gasoil.
Abans d’entrar al judici, els nou activistes van rebre el suport de centenars de ciutadans concentrats a les portes dels jutjats, on l’advocada d’Alerta Solidària Eva Pous va denunciar “el muntatge” que significa aquest judici i d’altres per aturar la dissidència política. Els altres advocats defensors, David Aranda, Teresa Rosell i Jordi Rosell, van ser crítics amb el paper de la Generalitat en aquest cas, mentre des del govern es promovia la mobilització civil.
El fotògraf Albert Garcia, absolt
Un jutge ha absolt el fotògraf d’El País Albert Garcia, que va ser jutjat acusat d’empènyer un agent de la policia espanyola quan cobria els disturbis a Barcelona, per la sentència del Suprem, el 2019, en concloure que no existeixen “proves fefaents” en contra seva. En la sentència, avançada ahir per El País, el titular del jutjat penal número 8 exculpa Garcia perquè conclou que, més que forcejar amb el policia, el que va passar va ser que “un agent va agafar una persona amb la finalitat de detenir-la”. El jutge aplica el principi de in dubio pro reo (en cas de dubte, benefici per a l’acusat) i absol Garcia, perquè hi ha “seriosos dubtes” que els fets ocorreguessin tal com els va relatar la fiscalia, que va arribar a demanar un any i mig de presó per atemptat a l’autoritat, si bé en el judici ho va rebaixar a una multa de 4.800 euros per desobediència.