Compromís per posar fi a la desforestació abans del 2030

La conferència sobre el canvi climàtic COP26, que s’està celebrant a Glasgow, va materialitzar ahir un acord destacat per posar fi a la desforestació abans del 2030. Es tracta del primer gran acord d’aquesta conferència, en què els principals líders han coincidit a dir que es tracta de la darrera oportunitat per salvar el planeta. Fins a 110 líders mundials van signar l’acord, inclòs Jair Bolsonaro, el president brasiler.

Haver aconseguit que Bolsonaro pugés al tren és un pas molt important, perquè la destrucció de la selva tropical de l’Amazones brasiler s’ha accelerat de manera preocupant des que va arribar al poder, el gener del 2019, amb les seves polítiques d’extrema dreta. Des de llavors, s’ha incrementat la tala, la mineria i l’explotació ramadera il·legal a la zona, considerada el pulmó del planeta i la selva tropical més gran del món. Reduir la tala d’arbres és fonamental per frenar el canvi climàtic, ja que els boscos absorbeixen grans quantitats del CO2 que s’escalfa. Durant les últimes dècades s’havia reduït la taxa de desforestació de l’Amazones per combatre el canvi climàtic i això s’havia convertit en un exemple a escala internacional. Fins a l’arribada de Bolsonaro, que va revertir la situació. Una de les seves promeses electorals va ser obrir l’Amazones a l’exploració. En els gairebé tres anys que és al poder, s’han perdut 3.000 quilòmetres d’àrea boscosa, un 39% més que l’any anterior. Bolsonaro va arribar a ser multat per haver violat les regulacions mediambientals. Ara els països de la COP26, liderats pel president estatunidenc, Joe Biden, i pel primer ministre britànic, Boris Johnson, l’amfitrió, han aconseguit incorporar Bolsonaro a la causa, almenys de paraula. Entre els països que han signat l’acord, hi ha el Canadà, el Brasil, Rússia, la Xina, Indonèsia, la República Democràtica del Congo, els EUA i el Regne Unit. Entre tots els signataris, cobreixen el 85% de la superfície de boscos del món.

El compromís a què s’ha arribat inclou la creació d’un fons públic i privat d’uns 165.000 milions d’euros. Part d’aquest fons anirà a parar a països en via de desenvolupament per reparar terres danyades, fer front als incendis forestals i ajudar les comunitats indígenes. Aquest últim punt és molt important, perquè hi ha estudis que diuen que protegir els drets de les comunitats natives és una de les millors maneres de salvar les terres forestals.

Els governs de 28 països també es van comprometre a eliminar la desforestació del comerç mundial d’aliments i altres productes agrícoles com ara l’oli de palma, la soja i el cacau. Aquestes indústries provoquen la pèrdua de boscos talant arbres per fer espai per a la pastura d’animals o per poder estendre cultius.

Més de trenta de les principals companyies financeres mundials (com ara Aviva, Schroders i Axa) s’han compromès, a més, a posar fi a la inversió en activitats relacionades amb la desforestació.

Així mateix, s’establirà un fons d’uns 1.300 milions d’euros per protegir la segona selva tropical més gran del món, a la conca del Congo, que és la part de l’Àfrica central drenada pel riu Congo i els seus afluents i que cobreix una àrea de 3,7 milions de quilòmetres quadrats, només superada per l’Amazones, amb 7 milions de quilòmetres quadrats.

La notícia de l’acord va ser molt ben rebuda pels científics i pels experts, que, no obstant això, es van mostrar prudents i cautelosos a l’hora de celebrar-ho i van recordar que en la cimera del canvi climàtic de Nova York, el 2014, també es va signar un acord similar (es van comprometre a reduir la desforestació en un 50% el 2030) i després no es va portar a terme.