Política

DAVID SALDONI I DE TENA

JUNTS PER CATALUNYA

“Cada dia busco moments de desert”

“No entra en els meus plans presentar-me a les pròximes municipals”

“Ara hi ha molta gent del poble que s’adona de la importància de tenir un alcalde ben connectat. El que a molts pobles està reconegut, a Sallent va tenir un punt de càstig”

TREBALL PERSONAL
David Saldoni va marxar al desert del Sàhara, al Marroc, per reflexionar, “sentir la buidor” i buscar el seu camí, el 2019, després de perdre per sorpresa les eleccions municipals a Sallent. En deixar de ser alcalde, de retruc va haver d’abandonar la presidència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). En aquesta entrevista revela que no té intenció de tornar-se a presentar a les eleccions municipals, després de ser a l’Ajuntament des del 1999.
Tot va començar a sisè d’EGB.
Em vaig pre­sen­tar al con­sell esco­lar, on hi havia d’haver dos alum­nes, impri­mint pan­car­tes amb impres­sora d’agu­lles. Després a la Uni­ver­si­tat vaig des­co­brir que hi havia gent tan rara com jo. Vaig tro­bar tot de gent a qui li agra­dava la política. Vaig entrar a la JNC i pim-pam-pum el 1999 vaig entrar con­tra tot pronòstic de regi­dor a l’Ajun­ta­ment.
Què el va moure a ficar-se en política?
Hi ha gent que es va a entre­nar a la tarda, altres fan de moni­tors de bàsquet i altres volen ser els dele­gats de classe. Quan tens aquesta inqui­e­tud, vaig veure que el meu espai era la JNC. A casa eren con­ver­gents. El meu pare havia estat de regi­dor a l’Ajun­ta­ment, el meu avi també, el meu besavi havia estat alcalde. Por­tem qua­tre gene­ra­ci­ons impli­cats en el que­fer públic.
Quina va ser la seva pri­mera feina?
Un dia tor­nant de classe vaig pas­sar per davant de l’Acadèmia Sol que hi ha a Sabino Arana i vaig veure un pape­ret que deia que bus­ca­ven gent. Vaig entrar i en vaig sor­tir amb feina de pro­fes­sor de comp­ta­bi­li­tat 1 i 2 i fis­cal 1 i 2. Després vaig estar un temps a la JNC mateix com a secre­tari d’orga­nit­zació alli­be­rat, i d’allà vaig estar un any a la secre­ta­ria gene­ral de Joven­tut, que no em va agra­dar gens i vaig mar­xar. Vaig estar un temps tre­ba­llant en una asses­so­ria comp­ta­ble d’artis­tes, com­par­tia taula amb qui ara és el direc­tor del Kur­saal de Man­resa.
I la cuina?
M’agra­dava molt. Vaig tor­nar a Sallent i vaig mun­tar un res­tau­rant el 2005 que es deia Parèntesi. Feia de tot, era el cui­ner. El pri­mer dia tenia el res­tau­rant ple, tot­hom allà per aju­dar-me, i van començar a dema­nar els plats i ningú sabia com es feien, me’ls havia inven­tat jo; aquell dia va ser boig, em vaig tallar la mà i tot. Vaig estar cinc anys cui­nant, anant a com­prar, nete­jant..., fins al 2011.
Quina és la seva espe­ci­a­li­tat?
Els ous estre­llats amb foie. Encara no he tro­bat cap lloc on els facin igual. La família i els amics de tant en tant encara em dema­nen que els en faci algun dia, però no que­den igual perquè no és el mateix fer qua­tre o cinc raci­ons que les pla­te­ra­des que fèiem.
És a l’Ajun­ta­ment, deia, des del 1999.
Vaig començar el 1999 de regi­dor. Fins al 2003 vam gover­nar. Del 2003 al 2007 vam estar a l’opo­sició. Del 2007 al 2011 vam estar al govern, jo era pri­mer tinent d’alcalde. Del 2011 al 2019 vaig ser alcalde. I del 2019 al 2023 estic a l’opo­sició.
Es pre­sen­tarà a les pròximes elec­ci­ons muni­ci­pals?
No entra en els meus plans.
Per quin pro­jecte li agra­da­ria que se’l recordés com a alcalde?
Un seria la cons­trucció del tea­tre; volia que Sallent en tingués un de veri­tat. El segon seria l’ober­tura de Sallent al riu, que no vaig poder aca­bar de com­ple­tar. I un pro­jecte que es diu Turn on, del qual em sento molt orgullós, per als nois i noies que no estu­dien ni tre­ba­llen.
Com va viure l’1-O a l’alcal­dia?
És un moment com a alcalde espec­ta­cu­lar d’haver vis­cut. És quan segu­ra­ment hi ha hagut una comunió més impor­tant de tots els sec­tors de la població. Fins i tot la gent més contrària a la inde­pendència res­pec­tava el procés democràtic d’un referèndum. Una gran part de la gent que avui ho cri­tica i cri­mi­na­litza en aquell moment s’ho mirava amb cert res­pecte. La immensa majo­ria de la població veia amb res­pecte que hi hagués un referèndum. A Sallent no van venir. Estàvem espan­tats perquè en ser el poble de l’Anna Gabriel, que va venir a votar, quan vèiem que al d’en Jun­que­ras o a la ciu­tat de For­ca­dell sí que hi ana­ven pensàvem ai ai ai... Però ens en vam sor­tir molt bé, en un clar exem­ple que quan les coses les fem junts ens en podem sor­tir i que quan hi ha un horitzó clar i nítid som capaços tots de dei­xar les eti­que­tes en un segon pla.
Què va pas­sar el 2019?
Va pas­sar que con­tra pronòstic vam per­dre les elec­ci­ons; no m’ho espe­rava. Hi ha un alcalde jove que va fer bona feina durant la cam­pa­nya i ens va acon­se­guir tom­bar. Van anar gene­rant molt el dis­curs que jo no estava al poble, que no m’interes­sava, que era pre­si­dent de l’ACM, que estava més impli­cat en la política naci­o­nal que no pas en el poble, i una part impor­tant d’aquest rum-rum fals va qua­llar. Ara jo crec que hi ha molta gent del poble que s’adona de la importància de tenir un alcalde ben con­nec­tat, que esti­gui a altres llocs i pugui tenir rela­ci­ons en l’àmbit polític. I això que a molts pobles està reco­ne­gut o pre­miat, a Sallent va tenir un punt de càstig.
I se’n va anar al Sàhara.
L’any 2019, després de per­dre les elec­ci­ons, jo anava amb un coach per al tre­ball per­so­nal, crec que tot­hom hau­ria de fer tre­ball per­so­nal per conèixer-se millor i sen­tir les coses. I vaig anar deu dies al desert jus­ta­ment per veure com em sen­tia a l’hora d’afron­tar el futur, saber si volia con­ti­nuar en política, què volia fer a la meva vida. No hi ha res millor que inten­tar bui­dar-te i ficar-te en una situ­ació total­ment dife­rent per veure-ho. Poder estar un dia sen­cer al mig de les dunes sense fer res, sen­tir la bui­dor, sen­tir-te sol, sen­tir el pànic de no tenir el telèfon t’ajuda molt a aga­far els pesos de la vida, afron­tar-la dife­rent i valo­rar molt més les coses. Jo des de lla­vors soc capaç de tenir 35 mis­sat­ges de What­sApp dife­rents sense obrir. Hi ha un moment en què la pressió del dia a dia et supera. Poder parar és molt com­pli­cat. El mis­satge que em van dir en aca­bar el desert va ser: “Has d’acon­se­guir en el teu dia a dia tro­bar moments de desert.” I no és fàcil.
Els troba?
Els busco. Al cotxe, abans d’anar a dor­mir, al ves­pre... Intento tro­bar moments en els quals sen­tir més que pen­sar. En política, el pro­blema és que hem fet molt més que no hem sen­tit. Tro­bar aquest equi­li­bri va ser el gran apre­nen­tatge del desert.
Orga­nit­zar JxCat no deu ser fàcil.
Orga­nit­zar JxCat és un repte titànic. Amb il·lusió i con­ven­ci­ment, t’hi has de tirar de cap. JxCat neix el 2020 en plena pandèmia, tot telemàtic i et tro­bes amb un des­ple­ga­ment ter­ri­to­rial, cor­rents ideològics, sec­to­ri­als, orga­nit­za­ci­ons locals, des­ple­gar tot això a 42 comar­ques. Després unes elec­ci­ons al Par­la­ment, primàries, cam­pa­nya elec­to­ral, nego­ci­ació per for­mar govern..., tot això en un any. És molt bèstia. Ens n’hem sor­tit amb nota. I ara, cap a les muni­ci­pals.

‘Lobby’ bagenc al Parlament

David Saldoni destaca que per primera vegada en anys al Parlament de Catalunya hi ha diversos diputats del Bages: l’alcalde de Cardona, Ferran Estruch (ERC); el de Castellgalí, Cristòfol Gimeno (PSC), i ell mateix, exalcalde de Sallent; a banda de la consellera de la Presidència, la republicana Laura Vilagrà, exalcaldessa de Santpedor. “Feia molt de temps que no hi havia diversos diputats del Bages. Fa unes setmanes vam fer una reunió conjunta per treballar units per al desenvolupament territorial”, destaca Saldoni. “La gent que ha passat pel món local aporta al Parlament un punt de practicitat en les decisions i en la manera d’enfocar les coses, aviat canviaríem el reglament perquè s’assemblés més al dels ajuntaments”, defensa el diputat de JxCat.

David Saldoni i de Tena

Fill de la botiga més antiga de Sallent, de queviures, David Saldoni (1976), llicenciat en administració i direcció d’empreses, és exalcalde, exdirector general de Transport i Mobilitat, diputat i secretari d’organització de Junts per Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia