Creu fermament que la política pot transformar la societat i ajudar a lluitar contra les desigualtats. No s’havia plantejat mai dedicar-s’hi, però el 2014 li van oferir formar part de la candidatura d’ERC a l’Ajuntament de Puig-reig i el repte, diu, la va seduir.
Els seus pares parlaven molt d’actualitat política i ja de petita els acompanyava a votar. Això la va marcar?
A casa meva no hi ha ningú que hagi treballat en política, però sí que sempre se’n parlava. Els temes de sobretaula eren aquests i em van ensenyar a donar molt valor al fet de poder votar per totes les coses per les quals havien lluitat els nostres avis i besavis. Vaig créixer amb tot això, de manera que des de molt petita ja tenia una idea general del que és la política.
Quan i per què va fer el pas de dedicar-s’hi?
Per un projecte municipal molt xulo que em van oferir el 2014. Jo soc sociòloga, treballava d’això i havia coincidit en cursos de Justícia i Pau amb el que ara és alcalde de l’Ajuntament de Puig-reig. Un dia em va dir que creia que jo podia aportar al seu projecte moltes propostes relacionades amb l’atenció a les persones i benestar social i em va venir molt de gust. Les seves línies d’acció política coincidien molt amb tot el que jo creia, ho vaig veure com un repte i em va enganxar moltíssim.
Diu que, durant la carrera, estudiar l’impacte de les polítiques públiques en les desigualtats va fer que alguna cosa dins seu fes un clic.
Mirant-ho retrospectivament, en sociologia al final el que estudies és com s’organitza la societat, i malauradament vivim en una societat amb grans desigualtats. És una carrera que tornaria a fer mil cops perquè la vaig disfrutar moltíssim, però et passes quatre anys veient coses que no funcionen. Teníem assignatures de polítiques públiques i m’interessava molt aquesta part d’enginyeria social, de veure com aplicant polítiques públiques pots transformar la societat. Si tens l’oportunitat de posar-ho a la pràctica, no pots dir que no, i això és el que més m’agrada de la política.
Tots els diputats haurien d’haver passat abans per la política local?
Cadascú de nosaltres aporta una cosa diferent al grup parlamentari. És importantíssim que hi hagi gent que hagi passat pel món local, però també és indispensable que hi hagi representants que tota la vida hagin estat vinculats, per exemple, a una entitat del tercer sector. Això aporta riquesa.
Però quin plus aporta el món local?
Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i és molt fàcil de veure allà tota aquesta part d’enginyeria social que em fascina. En un ajuntament és molt fàcil comprovar quines conseqüències tenen les polítiques que s’impulsen perquè veus una necessitat, dissenyes un projecte, fas una aposta política i en una legislatura ets capaç de veure quin impacte té això sobre la gent. I després hi ha aquesta proximitat, aquest tu a tu que encara és més important en un municipi de 4.000 habitants i que fa que sigui un màster avançat en polítiques públiques.
La seva primera feina com a sociòloga va ser en una consultoria de Barcelona, però mai va viure a la capital. Més d’un diputat ens ha comentat en aquesta secció que mantenir la seva residència al lloc d’origen era gairebé una qüestió ideològica. És el cas?
Defenso que hem de tendir a una societat més igualitària, menys discriminatòria i amb més oportunitats per a tothom, però hi ha un moment en què et trobes l’evidència de les desigualtats territorials. No és el mateix viure a Puig-reig, al Berguedà, que a Barcelona. Amb aspectes positius i negatius alhora. El que hem de fer és garantir la igualtat d’oportunitats, que vol dir que no podem aplicar la mateixa política al Berguedà que a Barcelona, no tot vol les mateixes solucions. És impossible pensar que puc tenir un metro a Puig-reig, però potser sí que podem buscar solucions de mobilitat per als pobles del Berguedà que garanteixin oportunitats de desplaçament similars a les de les grans ciutats. I entenc que jo
tinc aquest doble paper com a diputada, tocant temes que ens afecten a totes i a tots però també específicament al territori d’on vinc.
Ha dit que vol feminitzar la política. Què significa i com es pot fer?
Com més dones entrem en política, més temes que ens afecten directament estaran a l’agenda política i, per tant, molt abans es treballaran. Per això es un imperatiu que hi seguim entrant. Quan era delegada del govern, un dia vaig fer aixecar les dones que eren alcaldesses i les vaig aplaudir, perquè obrir camí costa moltíssim però després les que vindran ho tindran més fàcil. Hi ha molts temes que estem situant sobre la taula, com ara la conciliació i mil coses més, moltes intangibles però importants, que condicionen l’accés de les dones a la política. I per què hi hem de ser? Perquè és un espai que ens pertany, és un dret que tenim, no hem de partir d’unes condicions diferents.
Tres quartes parts del pressupost que el govern acaba de presentar aniran destinades a despesa social, però la CUP demana un augment de la inversió en habitatge. És suficient la que s’ha plantejat per solucionar el greu problema en aquest àmbit?
També nosaltres voldríem poder posar encara més diners a moltes àrees, el que està clar és hem situat en el centre els problemes i els temes que creiem que s’han de treballar. Hi ha unes prioritats i estan molt clares: 3 de cada 4 euros del pressupost estan destinats directament al servei de les persones: salut, educació, habitatge... La voluntat hi és, la necessitat la reconeixem tots i totes i, per tant, la línia a seguir també la tenim clara.
Faria bé ERC d’aprovar el pressupost de l’Estat?
Tinc confiança absoluta en els companys, també a Madrid.
Què diria als que acusen Esquerra Republicana de ser massa pragmàtica i haver abandonar el cos a cos amb l’Estat?
Tenim molt clar que tots els nostres projectes es maximitzen per 50.000 si som una República Catalana, no hi hem renunciat mai, però també tenim clar que hi ha unes necessitats que s’han de cobrir. I això no és pragmatisme. Tenim claríssim cap on volem anar, però hem de seguir donant resposta a la salut, la justícia social i la discriminació. S’han de continuar treballant tots aquests temes paral·lelament amb una reivindicació que ningú pot qüestionar que sigui una de les nostres bases ideològiques, que és el dret a decidir.