Crisi a la frontera de la UE
Poloneses valentes
Les veïnes de la zona fronterera amb Bielorússia estan al capdavant d’una xarxa espontània d’ajuda als refugiats
Activistes sobrevingudes desafien el govern ultraconservador que bloqueja l’assistència humanitària
Entre els periodistes que cobreixen la crisi fronterera amb Bielorússia corre una llista amb una desena de contactes de la xarxa veïnal que ajuda els refugiats i migrants a Polònia. Tots són noms de dones.
Una d’elles és la Janina (un pseudònim). No vol fer públic el seu nom per por a represàlies. Viu molt a prop del bosc de Bialowieza, per on algunes persones intenten des de fa uns mesos entrar a la Unió Europea buscant protecció. “Estan aterrits, esgotats i congelats, com si vinguessin d’una zona de guerra”, explica. Però el que s’han trobat en deixar enrere l’última dictadura d’Europa és un govern ultraconservador que els nega l’ajuda més bàsica i incompleix les seves obligacions internacionals. Ja han mort almenys una desena de persones.
Polònia ha creat una zona d’exclusió a tres quilòmetres de la frontera amb Bielorússia i no deixa entrar organitzacions com Acnur o les ONG humanitàries. Tampoc metges, advocats o premsa. Així que els veïns, sobretot dones, han sortit al seu rescat. Són voluntaris sense experiència en assistència humanitària i fan el que poden: “Els ajudem a sobreviure.”
La Janina està en contacte constant amb el seu grup local. Són una cinquantena de veïns i veïnes que es reparteixen les tasques i fan torns per estar a l’aguait. Quan algú detecta una persona, normalment al bosc, s’avisen per donar-los aigua, menjar o roba d’abric.
“A vegades els hem de portar a casa nostra perquè es troben en unes condicions terribles”, admet. No només per les gèlides temperatures i la pluja. L’Ewelina, que sí que s’atreveix a donar el nom, però no el cognom, ha vist a l’hospital on fa de voluntària dos homes ingressats per una “pallissa de la policia bielorussa” i les “mossegades” dels seus gossos. Aquesta jove de 30 anys també viu a prop del parc natural de Bialowieza, on fa un mes es va trobar una família congolesa amb una nena de 10 anys que volia arribar a França. En un primer moment, van rebutjar la seva ajuda, però l’endemà van contactar amb ella perquè estaven perduts i molls.
“Ara hi ha menys gent”, assegura la Kasia Wappa, una de les activistes més mediàtiques. En les últimes setmanes, tota la zona fronterera al nord-est del país s’ha militaritzat. “Això complica la situació als refugiats i a nosaltres, els activistes.” Es respira un ambient de guerra, diu l’Ewelina. Les tres valentes activistes defensen que “ajudar no és il·legal”, però desconfien de les autoritats i se senten “amenaçades” pel suport que donen als refugiats.
A primera línia
Les veïnes de Bialowieza estan en la primera línia d’una batalla per la dignitat humana. “També hi ha molts homes involucrats, però potser intenten passar més desapercebuts”, comenten. Són les dones les que més estan donant la cara per denunciar les vulneracions de drets humans que s’estan cometent a la frontera: “El govern i els cossos de seguretat tracten aquestes persones de manera inhumana.” La seva forta implicació potser s’explica perquè el partit governant, Llei i Justícia (PiS), també ataca els seus drets, com recorda la Janina: “Mira el que ha passat amb la llei de l’avortament.”