Un referèndum en fals

Hi ha referèndums d’auto­de­ter­mi­nació desit­jats, i d’altres que no ho són per l’opor­tu­ni­tat del moment. És el que ocorre actu­al­ment a l’arxipèlag de Nova Caledònia, al con­ti­nent aus­tral, entre el govern francès i la població autòctona dels canacs que bus­quen des de fa dècades aquesta inde­pendència, que s’entén també com un procés de des­co­lo­nit­zació.

Ini­ci­al­ment, les dues parts havien acor­dat a París, la pri­ma­vera pas­sada, orga­nit­zar un ter­cer i defi­ni­tiu referèndum d’inde­pendència per al pro­per 12 de desem­bre. Entre­mig, però, l’arxipèlag ha sofert tota la fúria de la pandèmia de Covid, de la qual se n’havia des­lliu­rat fins ara. Des de començament de setem­bre, han mort pel virus més de 270 per­so­nes sobre una població total de 280.000. Un con­fi­na­ment estricte es va apli­car fins a mit­jan novem­bre, i ara mateix con­ti­nua el toc de queda entre les deu de la nit i les cinc del matí. En un micro­cos­mos tan petit com aquest i davant d’aquesta alta mor­ta­li­tat, l’ano­me­nat Senat Tra­di­ci­o­nal va decre­tar un any de “dol canac” i el Front d’Alli­be­ra­ment Naci­o­nal Canac i Social (FLNKS), que agrupa les dife­rents for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes, ha fet una crida a “la no par­ti­ci­pació” en l’escru­tini. L’alt comis­sari de la República a Nova Caledònia, Patrice Faure, va con­fir­mar, però, la cele­bració del referèndum, fet que acon­tenta els uni­o­nis­tes, favo­ra­bles al no i que lide­ren par­tits cen­tris­tes d’ads­cripció naci­o­nal fran­cesa i la patro­nal de l’illa. El referèndum es manté, doncs, però queda des­na­tu­ra­lit­zat, i diver­ses veus auto­rit­za­des sobre la història caledònia a la metròpolis es pre­gun­ten quina vali­desa tindrà si no hi par­ti­ci­pen els mem­bres del poble colo­nit­zat.

Segons els acords de Nouméa sig­nats amb l’expri­mer minis­tre francès Lio­nel Jos­pin el 1998 entre par­ti­da­ris i con­tra­ris a la inde­pendència, d’aquí a l’octu­bre del 2022 s’havien de cele­brar tres referèndums. En el pri­mer, el 2018, hi va haver un 56,7% de vots pel no; en el segon, l’octu­bre de l’any pas­sat, aquests van bai­xar al 53,3%, amb una par­ti­ci­pació de més del 85%. Hi va haver menys de 9.000 but­lle­tes de diferència entre uns i altres. Els matei­xos inde­pen­den­tis­tes havien dema­nat la cele­bració del ter­cer referèndum l’abril pas­sat, però ara també recor­den que encara hi ha temps i el pro­po­sen per al setem­bre que ve per por que, en les actu­als con­di­ci­ons, hi hagi menys par­ti­ci­pació i l’Estat francès apro­fiti per ren­di­bi­lit­zar les aju­des que està abo­cant a l’illa per la pandèmia.

Alhora, ha des­plaçat a l’arxipèlag més de 10.000 gen­dar­mes i poli­cies, en funció de com evo­lu­ci­o­nin els esde­ve­ni­ments. Aquests dies, la premsa fran­cesa recorda els sag­nants epi­so­dis de la dècada dels vui­tanta, quan hi havia atemp­tats d’un cantó i de l’altre. A més, la con­vo­catòria té lloc a menys de sis mesos de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als, i la dreta i l’extrema dreta ja acu­sen Macron de no defen­sar prou els interes­sos fran­ce­sos en un moment molt deli­cat de les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals al Pacífic, entre Austràlia, els EUA i la Xina. I tot ple­gat enmig d’una gran tensió als ter­ri­to­ris d’ultra­mar del país per les pres­si­ons per vacu­nar de la Covid i que ha des­en­ca­de­nat revol­tes a les Anti­lles, Gua­da­lupe i Mar­ti­nica, i fins i tot una vaga gene­ral a la Polinèsia fran­cesa, a Tahití.