De l'ex-Iugoslàvia a presidir la UE

Eslovènia va ser el pri­mer país exco­mu­nista que va assu­mir la pre­sidència de torn de la Unió Euro­pea, el gener de l'any pas­sat. Curi­o­sa­ment, la petita república, d'una mica més de dos mili­ons d'habi­tants, va ser també la pri­mera a acon­se­guir fa 18 anys la inde­pendència de Iugoslàvia. El 25 de juny del 1991, Eslovènia i Croàcia van pro­cla­mar la seva inde­pendència. En les hores següents, tancs del govern iugos­lau es van adreçar a la fron­tera eslo­vena amb Àustria, Hon­gria i Itàlia, i es van mobi­lit­zar 20.000 sol­dats fede­rals. Després de forts com­bats i el bom­bar­deig de l'aero­port de Ljubl­jana, el 7 de juliol es va acon­se­guir la fi de les hos­ti­li­tats. Entre el desem­bre del 1991 i el gener del 1992, els països de la Comu­ni­tat Euro­pea van donar reco­nei­xe­ment a Eslovènia i Croàcia com a estats inde­pen­dents.

La secessió d'Eslovènia va ser de les menys cru­en­tes del procés a l'antiga Iugoslàvia, i el seu reco­nei­xe­ment va ser també un dels més clars per a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, ja que el país con­tro­lava la seva fron­tera, man­te­nia les seves for­ces arma­des i eme­tia la seva moneda naci­o­nal.

Amb l'objec­tiu d'acos­tar-se a la UE, el país va pas­sar a defi­nir-se com a euro­peu, i no balcànic. L'1 de maig del 2004 la UE va donar la ben­vin­guda a 10 mem­bres nous, entre els quals hi havia Eslovènia, i l'1 de gener del 2007 es va con­ver­tir en el tretzè país de la UE que adop­tava l'euro.

Va ser casu­a­li­tat que un dels prin­ci­pals rep­tes que va tenir Eslovènia quan va assu­mir la pre­sidència semes­tral de la UE fos arri­bar a un acord en el con­flicte a la lla­vors con­si­de­rada província sèrbia de Kosova. El govern koso­var va apro­fi­tar-ho, i el 17 de febrer del 2008 va pro­cla­mar la seva inde­pendència.

Política­ment, Eslovènia és ara un feu soci­al­demòcrata. Un mes abans que el país assumís la pre­sidència de la UE, el pro­gres­sista Danilo Türk va gua­nyar les elec­ci­ons i es va con­ver­tir en el pre­si­dent del país, un càrrec pràcti­ca­ment pro­to­col·lari. En les últi­mes elec­ci­ons fetes al país, les legis­la­ti­ves, el setem­bre de l'any pas­sat, els soci­al­demòcra­tes, que fins lla­vors eren a l'opo­sició, van gua­nyar, i Borut Pahor es va con­ver­tir en el nou pri­mer minis­tre.