El populista Zemmour disputarà la cursa per l’Elisi

En un estrany i apocalíptic vídeo, l’inesperat convidat d’extrema dreta a l’avantsala de les eleccions presidencials franceses de l’abril vinent, Éric Zemmour, va oficialitzar finalment ahir la seva candidatura. Encara que ho acaba de fer en el moment en què les seves altes intencions de vot comencen a desfer-se i torna a deixar escapar la seva rival en el mateix espectre polític, Marine Le Pen, que aspira a enfrontar-se novament al president sortint, Emmanuel Macron, a la segona volta. El periodista i polemista Zemmour havia retardat tant la seva declaració que quan ho ha fet ha semblat artificial.

Així, en el vídeo apareix assegut en un fosc despatx de presidenciable, amb una enyorada estètica com si tornés a fer la declaració del general De Gaulle des de Londres en contra de l’ocupació nazi. I llegint amb el cap abaixat, amb un immens micròfon i sobre la música del segon moviment de la Setena simfonia de Beethoven, es van succeint de manera intercalada imatges de violència al carrer a França, musulmans pregant i noies mig occidentals, mig islàmiques, mentre hi contraposa les seves com a home providencial que lliurarà el país de tots aquests mals.

“Ja no és temps de reformar França, sinó de salvar-la”, resumeix per justificar la candidatura d’algú que fins ara havia estat un tertulià vedet de la televisió privada d’informació cNews, on batia rècords d’audiència amb les seves diatribes contra la immigració, les polítiques de gènere o el que ell anomena “islamoesquerranisme”.

Durant els deu minuts del seu parlament, desgrana una altra vegada tots aquests temes, fent-se seus des de Joana d’Arc fins a De Gaulle, d’Alain Delon a Jean-Paul Belmondo, de Brassens a Barbara, per acabar amb el seu leitmotiv ideològic: la teoria que la França cristiana està sent substituïda per la França musulmana. “Nosaltres no ens deixarem reemplaçar”, afirma al final del discurs.

La qüestió és que, a principis de novembre i quan encara només era un candidat potencial, va atènyer un 17% d’intenció de vot en les enquestes i en alguna sobrepassava Le Pen com a segon classificat enfront d’un estable Macron al 25%.

Però diverses relliscades de campanya aquests dies, com ara la pinta que va fer a una militant antifeixista dissabte passat a Marsella i que va recollir un fotògraf de l’agència AFP, l’han desdibuixat com a veritable presidenciable.

Tot i això, la seva intenció amb l’oficialització d’aquesta setmana era contraprogramar les primàries de la dreta tradicional, Els Republicans, que elegeixen el seu candidat d’aquí al pròxim dissabte.