El líder liberal alemany promet evitar que el nou govern “viri a l’esquerra”
L’FDP ratifica per unanimitat l’acord de coalició amb els socialdemòcrates de Scholz i els Verds
Només falta l’aval dels ecologistes, que han de votar avui
El Partit Liberal alemany (FDP) va ratificar ahir el pacte de govern amb els socialdemòcrates d’Olaf Scholz i els Verds per col·locar el seu líder, Christian Lindner, al capdavant del Ministeri de Finances de la primera potència europea. Els delegats de l’FDP van aprovar el contracte de coalició per unanimitat, amb 535 vots a favor, el 92,2% del total.
Si avui els Verds ratifiquen també l’acord, tal com està previst, Lindner complirà finalment l’ambició d’accedir al càrrec, frustrada el 2017 quan van fracassar les negociacions per formar una coalició amb els conservadors de Merkel i els Verds.
Els liberals han aconseguit per a Lindner una cartera cobejada pels ecologistes, i també la de Transports, que assumirà el secretari general, Marco Buschmann. A aquests dos ministeris, s’hi afegiran els de Justícia i Educació a mans dels liberals.
En la seva defensa del pacte, Lindner es va esforçar per tranquil·litzar els delegats liberals i va defensar que l’FDP es mantindrà com un partit “independent” i que no es produirà el temut “gir cap a l’esquerra”. Per contra, el pacte, va assegurar, empenyerà Alemanya “cap endavant”.
Des del poderós Ministeri de Finances, el líder liberal estarà implicat en pràcticament tots els grans projectes del govern “semàfor” (pels colors identificatius dels tres partits). Aquesta responsabilitat, segons va deixar entendre en el congrés el considerat fins ara “falcó” de les finances i de l’austeritat pressupostària, l’obligarà a fer més d’una concessió. “No es pot entrar en una coalició esperant complir el programa electoral al 100%,” va dir, ja que les realitat polítiques “posen barreres”. Tot i això, és millor “aventurar-se i adoptar el rol de l’acció,” va afirmar Lindner.
Des del punt de vista financer, l’empremta de l’FDP en l’acord de coalició es pot veure en la renúncia a introduir pujades d’impostos i, sobretot, en el compromís amb unes finances equilibrades gràcies al que es coneix com a fre del deute, una de les línies vermelles imposades pels liberals.