L’art de nedar i guardar la roba

El Japó ha canviat molt després de la rendició i final de l’ocupació militar dels Estats Units, però mai ha expressat una disculpa sincera pels molts crims comesos durant la Segona Guerra Mundial, especialment en els casos de l’ocupació de Corea i Manxúria. Al contrari que els alemanys, els japonesos mai van incorporar a la seva identitat política de postguerra el reconeixement que era el mateix govern de l’època, i no soldats en accions aïllades –com alguns encara defensen–, el responsable dels nombrosos crims de guerra comesos al llarg de l’Àsia i el Pacífic.

El primer ministre fins a l’estiu de l’any passat, Shinzo Abe, va expressar a Washington el 2015 una gran pena pel patiment causat pel Japó durant la guerra i no va negar que hi hagués “dones de confort” a prop dels fronts bèl·lics a l’Àsia –dones que exercien la prostitució per als soldats imperials nipons–, però va negar que fossin forçades o que l’exèrcit participés en el seu reclutament, malgrat els nombrosos testimonis de les supervivents de l’època, especialment coreanes.

El mateix Abe va iniciar a principis del seu mandat el 2006 una tendència dins del partit governant a formar part del lobby revisionista Nippon Kaigi, una organització de prop de 38.000 membres de les altes elits conservadores nipones que es defineixen con monàrquiques, a favor de “la glòria de la nació” i que tenen l’objectiu de revisar la Constitució pacifista del país, que prohibeix explícitament un exèrcit i “canviar la consciència nacional de postguerra” per una de més patriòtica. Els darrers set primers ministres, incloent-hi l’actual, formen part d’aquest grup així com pràcticament la totalitat del govern.

Malgrat tot, els EUA consideren que el Japó és el seu principal i més fiable soci a l’Àsia, en una relació de mutu benefici. El fet que el primer mandatari internacional que va rebre cara a cara el president nord-americà, Joe Biden, a la Casa Blanca fos l’aleshores primer ministre japonès, Yoshihide Suga, dona una idea de la importància que Washington atorga a les relacions amb el país del sol ixent. En aquesta reunió no només es van posar sobre la taula els desafiaments que planteja la Xina a la regió, sinó que també es van anunciar inversions conjuntes en àrees d’innovació com el 5G, la intel·ligència artificial, la computació quàntica i les cadenes de subministrament de semiconductors.

Amb l’arribada del nou primer ministre Fumio Kishida l’octubre passat, la voluntat de tots dos països va ser aprofundir les relacions en tots els àmbits, especialment en el camp de la seguretat. Malgrat que el Japó no vol perdre els seus llaços comercials amb la Xina, la voluntat del nou primer ministre és consolidar i augmentar el seu compromís amb el fòrum estratègic informal Diàleg de Seguretat Quadrilateral, conegut com Quad, format pels mateixos EUA i el Japó, juntament amb l’Índia i Austràlia.

Arran d’aquest aprofundiment de relacions, al mes de gener els ministres d’Afers Estrangers i de Defensa dels dos països es trobaran a Washington per tornar a tractar el cas de la Xina, així com, en menor mesura, les relacions amb Taiwan i Corea del Nord. Un difícil equilibri, amb una possible visita de Xi Jingping al Japó al llarg del 2022, que Tòquio ha trampejat magistralment, almenys fins ara.