El PP vota pel català com a bretolada al pressupost

Tot amant del cinema ha vis­cut el fili­bus­te­risme gràcies a Frank Capra i a Mr Smith va a Was­hing­ton, on James Stewart encarna el càndid i honest electe Jef­fer­son Smith, que va al Senat i denun­cia la cor­rupció tot lle­gint un mara­tonià dis­curs per no cedir el torn de paraula. Madrid no és Was­hing­ton ni té James Stewart, però sí que hi té el PP i vete­rans del par­la­men­ta­risme de trin­xera i brega com ara el sena­dor Rafa Her­nando. En un moment en què el líder del PP, Pablo Casado, lidera una cro­ada con­tra el català vehi­cu­lar a l’escola, amb fal­se­dats com la del nen que té vetat el lavabo si parla en cas­tellà, el PP al Senat es va unir a ERC i Junts i va fer ahir la bre­to­lada de votar a favor d’una esmena de Com­promís –la número 3.702 amb 1,6 mili­ons a la pro­moció de les llengües coo­fi­ci­als pro­te­gi­des per la Carta Euro­pea de les Llengües Regi­o­nals (català, basc i gallec entre elles)–, i no per la con­vicció i l’amor a la plu­ra­li­tat, sinó per pro­vo­car la mali­feta que els comp­tes des­car­ri­lin i ara, pel fet de ser alte­rats, hagin de tor­nar al Congrés el 28 de desem­bre per poder ser apro­vats defi­ni­ti­va­ment en un ple que el govern de Pedro Sánchez es volia estal­viar. “Si això ser­veix perquè el PP recon­si­deri la seva política de pro­moció de les llengües coo­fi­ci­als, ben­vin­gut sigui!”, iro­nit­zava al Senat el pre­si­dent espa­nyol tot encai­xant el revés sob­tat amb espor­ti­vi­tat pública però amb el dis­gust íntim.

L’agenda de La Mon­cloa havia estat pla­ni­fi­cada per lluir la victòria defi­ni­tiva del pres­su­post al Senat, i Sánchez acu­dia a la sessió de con­trol amb la pre­visió de sen­tir el mar­ca­dor tri­om­fant i una ovació no impro­vi­sada que acre­dités la soli­desa del govern fins al 2023. El fili­bus­te­risme del PP, però, va esguer­rar l’escena pro­pa­gandística i l’esmena de Com­promís va tenir 139 sís i 117 nos. Que el preu del tro­feu fos votar sí (amb l’inde­pen­den­tisme) a regar de diners el català era el menys impor­tant per al por­ta­veu del PP al Senat, Javier Maroto. “El PP al Senat ha votat sí a totes les esme­nes que con­te­nen o com­plei­xen el pro­grama del PP. I també hem votat a favor de la Carta Euro­pea en defensa de les llengües regi­o­nals i mino­ritàries que està apro­vada pel govern d’Espa­nya i pel PP des del 1992”, va rela­tar. “ERC ha votat dife­rent. No sabem si ha traït l’acord o ha estat un error. En qual­se­vol cas, el PP s’ale­gra enor­me­ment d’aquesta enso­pe­gada de Sánchez al Senat que retorna els pres­su­pos­tos i que fa que tot Espa­nya s’assa­benti que són dolents i que el govern és dèbil. És el pri­mer cop en la història democràtica que un govern veu com se li retor­nen els pres­su­pos­tos sense el seu vis­ti­plau, i això demos­tra la seva debi­li­tat”, etzi­bava Maroto.

La gam­ber­rada al Senat obliga a orga­nit­zar de zero un ple al Congrés el 28 de desem­bre, en plena sisena onada i amb molts dipu­tats exi­gint el vot telemàtic per no anar-hi. Fonts d’ERC adduïen “res­pec­tar l’acord”, defen­sa­ven el sí a a tot el que impulsi el català i apun­ta­ven al PSOE: “El pres­su­post és seu i la res­pon­sa­bi­li­tat dels números de l’apro­vació és d’ells.” Per Car­les Mulet (Com­promís), autor de l’esmena, va ser una “sor­presa majúscula”. “Sabíem que el PP vota­ria esme­nes nos­tres com fa sem­pre, però una d’aques­tes...”