El Tribunal de Comptes Europeu critica la “poca repercussió” de les ajudes europees als Balcans per l’estat de dret

El Tri­bu­nal de Comp­tes Euro­peu veu “insu­fi­ci­ents” i “ine­fi­ca­ces” les aju­des de la Unió Euro­pea als Bal­cans per fer refor­mes democràtiques. En un informe per ava­luar l’ús dels 700 mili­ons d’euros des­ti­nats a la regió entre el 2014 i el 2020, els audi­tors euro­peus con­clo­uen que aquest suport finan­cer ha tin­gut “poca reper­cussió” en l’avenç de les refor­mes fona­men­tals de l’estat de dret.

A part de lamen­tar l’escàs pres­su­post, el Tri­bu­nal de Comp­tes Euro­peu cri­tica les mesu­res per afron­tar “la limi­tada capa­ci­tat admi­nis­tra­tiva i volun­tat política” en aquests països. També asse­nya­len que les con­di­ci­ons prèvies de finançament no són “sis­temàtiques” i que Brus­sel·les “rara­ment” opta per sus­pen­dre els fons quan hi ha vul­ne­ra­ci­ons de drets humans.

“És evi­dent que el suport de la UE a l’estat de dret als Bal­cans Occi­den­tals no ha acon­se­guit un canvi glo­bal”, afirma Juhan Parts, mem­bre del Tri­bu­nal res­pon­sa­ble de l’informe.

Albània, Macedònia del Nord, Mon­te­ne­gro i Sèrbia són can­di­dats per entrar a la UE, i Bòsnia i Her­ce­go­vina i Kosovo són can­di­dats poten­ci­als a l’adhesió a la UE. Durant més de vint anys, la UE ha inten­tat aju­dar-los a apli­car els pro­gra­mes de refor­mes, però el Tri­bu­nal de Comp­tes Euro­peu avisa en el seu informe que “tots ells con­ti­nuen enfron­tant-se a pro­ble­mes rela­ci­o­nats amb l’estat de dret i els drets fona­men­tals”.

En un con­text “d’escassa volun­tat política i manca de com­promís”, el suport de la UE ha estat “insu­fi­ci­ent” per abor­dar difi­cul­tats per­sis­tents en àmbits com la inde­pendència del poder judi­cial, la con­cen­tració de poder, la inter­ferència política i la cor­rupció, segons els audi­tors.