Política

L’oposició veneçolana es queda amb un important feu chavista

La repetició de les eleccions a Barinas confirma el triomf opositor anul·lat per la justícia al novembre

La família de l’expresident Hugo Chávez governava aquest estat des de feia més de dues dècades

L’oposició veneçolana ha tornat a guanyar a Barinas. Sergio Garrido, un polític de la segona línia de la Mesa de la Unitat Democràtica, va ser escollit diumenge governador d’aquest estat, situat a 500 quilòmetres al sud-oest de Caracas, la capital del país, en la repetició de les eleccions celebrades el 21 de novembre passat, tal com havia ordenat el Tribunal Suprem. Ha estat una duríssima derrota per al govern de Nicolás Maduro en diversos aspectes.

Barinas era en mans de familiars directes de l’expresident Hugo Chávez des del 1998, un any abans que el comandant arribés al poder a Caracas. Fa vint dies, l’opositor Freddy Superlano va posar fi a aquesta hegemonia amb un punt d’avantatge respecte a Argenis Chávez, el germà de l’expresident, que es presentava a la reelecció. Va ser massa per al règim. La justícia, afí a Maduro, va anul·lar la victòria de Superlano i va ordenar repetir les eleccions, amb l’argument que el candidat tenia causes pendents amb la justícia. També va inhabilitar la seva esposa, que Superlano havia proposat com a candidata. El govern va desplegar una gran maquinària de propaganda a favor del nou candidat del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), Jorge Arreaza, excanceller i gendre d’Hugo Chávez. Fins i tot va garantir durant la campanya el subministrament de gasolina, en moments en què la resta del país ha de fer fins a dos dies de cua a les estacions per proveir-se de carburant. No va ser suficient.

Garrido, l’home escollit com a tercera opció per l’oposició, va obtenir diumenge el 57,6% dels vots, en contraposició amb el 41,2% d’Arreaza. La diferència d’un punt que l’oposició havia obtingut al novembre va ser ara de més de setze, evidència del descontentament que va generar en l’electorat la fallida maniobra oficialista.

Amb la governació del bressol de Chávez ja adjudicada, el ministre de Comunicació, Freddy Ñáñez, va explicar que “l’oposició guanyaria amb Barinas quatre de les 23 governacions” del país en les eleccions regionals. Arreaza va reconèixer la derrota fins i tot abans de la publicació dels primers resultats oficials. “Barinas estimada, la informació que rebem de les nostres estructures del PSUV indica que no hem aconseguit l’objectiu”, va escriure en el seu compte de Twitter.

Victòria simbòlica

El pes simbòlic d’aquest triomf és molt gran per a l’oposició, però és lluny de resoldre tots els problemes. La seva direcció es disputa el lideratge entre Juan Guaidó, el diputat que fa dos anys es va autoerigir en president en funcions, i sectors de l’antichavisme partidaris del diàleg. Guaidó va fer una crida a no participar en les eleccions, ja que les considerava una coartada del règim per legitimar-se; el sector moderat va decidir, en canvi, presentar-hi candidats per intentar, almenys, forjar un nom que pugui fer front a Maduro a les urnes en les presidencials del 2025.

Les eleccions del novembre es van fer per primera vegada en molts anys amb observadors internacionals i un Consell Nacional Electoral amb presència opositora. Les concessions de Maduro, però, van quedar entelades per la jugada oficial per anul·lar les eleccions que havia perdut a Barinas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.