Empresa i Treball
El repte: una indústria per a la recuperació
Empresa i Treball és un dels departaments amb més carpetes per enllestir. D’entrada, un tema complicat, per difícil i per llarg, serà la reindustrialització de Nissan, on el cantell més roent serà, si es confirma la implantació del hub de descarbonització liderat per QEV, vetllar pel compliment del compromís de recol·locació dels 1.600 treballadors amb un futur incert per no haver-se pogut acollir a les prejubilacions durant la marxa de la multinacional nipona de les tres plantes que tenia a Catalunya. Tot, emmarcat en la urgència d’activar el nou pacte nacional per a la indústria en un moment en què convé definir el rumb del tipus d’activitats per les quals cal apostar per no perdre competitivitat en un entorn que canvia a tota velocitat, i amb l’amenaça que molts ERTO acabin esdevenint ERO quan el govern espanyol retiri suports en aquest àmbit.
Aspectes com la volada que s’ ha de donar al turisme dins de l’economia, polítiques de formació professional i d’ocupació i la gestió i distribució de bona part dels fons europeus Next Generation dependran d’Empresa i Treball, que haurà de calibrar molt bé com la recuperació arriba especialment a les pimes que han patit més, i que ho continuen fent, a causa de la pandèmia,.
La llei de cambres és un altre dels temes espinosos. És una norma llargament retardada tot i que la llei espanyola en la qual s’ha de basar ja té vuit anys. Amb un projecte de llei catalana pràcticament a punt de ser aprovat a les acaballes de la darrera legislatura, la pressió dels agents socials i el desacord dels socis de govern van fer que la llei no tirés endavant i quedés en via morta. Ara, Empresa i Treball haurà de reactivar el text al llarg d’aquest any perquè es pugui aprovar amb temps per aplicar-la abans de les pròximes eleccions a les cambres que, si es compleix el calendari, se celebraran el maig del 2023. El problema principal del projecte tenia a veure amb la representativitat de les cambres, un aspecte que les patronals i els sindicats majoritaris van rebutjar de ple perquè consideraven que usurpava les seves funcions.
Finalment, una de les qüestions on el més calent sembla a l’aigüera i potser no n’acabarà de sortir és l’aspiració de Catalunya d’acollir la planta de bateries per a cotxes elèctrics amb la qual Seat pressiona per tirar endavant un gran projecte d’electrificació de vehicles. Segons les últimes notícies, la planta sembla més llunyana i, en canvi, altres territoris de l’Estat semblen més ben posicionats en aquesta cursa en què només hi pot haver un guanyador.