Reforçar el sistema en postpandèmia

Si hi ha una car­tera espe­ci­al­ment rebo­tida de rep­tes de pes per al 2022, està clar que és la de Salut. El més imme­diat per a Josep Maria Argi­mon ha de ser con­tri­buir a posar fi a la pandèmia de covid i mini­mit­zar-ne els efec­tes a Cata­lu­nya. Fins ara en aquest sen­tit no ha resul­tat gaire més eficaç que la seva ante­ces­sora, Alba Vergés, i no ha pogut evi­tar el col·lapse del sis­tema sani­tari en les dues dar­re­res ona­des. Ara bé, on real­ment es posarà a prova la seva capa­ci­tat com a con­se­ller serà en la gestió de la post­pandèmia. La vigilància que esta­bleixi sobre el SARS-CoV-2 i altres virus (vin­guts o per venir) serà impor­tant per no repe­tir epi­so­dis com aquest, però més cru­cial encara serà que recu­peri el per­so­nal sani­tari, esgo­tat després d’aten­dre sis ona­des, i sobre­tot la nor­ma­li­tat en el fun­ci­o­na­ment del sis­tema de salut.

No serà gens fàcil, perquè la covid tindrà una afec­tació en la salut dels cata­lans tan intensa com difícil de pre­dir al detall. Al marge de les més de 25.000 morts que ja no tenen solució, caldrà aten­dre els nom­bro­sos afec­tats amb seqüeles físiques (fona­men­tal­ment els malalts més greus i els per­sis­tents) però també men­tals. Aquest segon per­fil pot ser espe­ci­al­ment com­pli­cat de resol­dre: costa que sur­tin a la llum, poden supo­sar un volum de casos molt impor­tant i la plan­ti­lla espe­ci­a­lit­zada en el seu trac­ta­ment és espe­ci­al­ment escar­ran­sida.

Per si això fos poc, la sobrecàrrega de feina als hos­pi­tals ha obli­gat a ajor­nar inter­ven­ci­ons i pro­ves diagnòsti­ques que han empo­brit la salut dels cata­lans. Es dona per fet que, quan es recu­peri la nor­ma­li­tat –no hi ha cap data pre­vista en aquest sen­tit–, aflo­ra­ran un seguit de pato­lo­gies greus, com càncer, en esta­dis més avançats del que hau­ria estat nor­mal. A més, l’excés de feina de les dar­re­res set­ma­nes a l’atenció primària tam­poc ha permès man­te­nir el segui­ment de certs malalts crònics amb els cri­te­ris que se seguien habi­tu­al­ment. Tot això tindrà unes reper­cus­si­ons que s’hau­ran d’ento­mar i l’única manera de sor­tir-se’n serà acon­se­guint el màxim volum de recur­sos i ges­ti­o­nar-los amb més ull clínic que mai.