Política

Londres denuncia que Moscou vol instaurar un règim afí a Kíev

La ministra d’Afers Estrangers britànica alerta d’un suposat pla de Rússia per canviar el govern ucraïnès per una administració prorussa

El Kremlin acusa el Regne Unit de difondre bajanades i generar tensions

Con­ti­nua esca­lant la tensió i cada la crisi s’enreda més. Fins i tot, ahir, el papa Fran­cesc va expres­sar la seva pre­o­cu­pació per la situ­ació a la fron­tera rus­sou­craïnesa i va adver­tir de les con­seqüències per a la segu­re­tat al con­ti­nent euro­peu. Rússia va rebut­jar, ahir, les acu­sa­ci­ons del Regne Unit que apun­ten que el Krem­lin busca subs­ti­tuir el govern ucraïnès per un de prorús men­tre con­si­dera envair i ocu­par Ucraïna. La minis­tra d’Afers Estran­gers britànica, Liz Truss, va publi­car, dis­sabte al ves­pre, una inves­ti­gació del ser­vei secret sobre el pre­sumpte com­plot de Rússia per der­ro­car el règim ucraïnès i posar-n’hi un d’afí per a què tin­dria, fins i tot, un nom con­cret per ser el nou pre­si­dent. L’exdi­pu­tat ucraïnès Yev­hen Murayev es con­si­dera un pos­si­ble can­di­dat, segons la nota del Minis­teri d’Afers Estran­gers britànic. Murayev va ser dipu­tats fins a les elec­ci­ons ucraïneses del 2019. La inves­ti­gació britànica indica també que dis­posa d’infor­mació que els ser­veis d’intel·ligència rus­sos man­te­nen vin­cles amb nom­bro­sos expolítics ucraïnesos. Entre els noms que cita figura el de Mykola Aza­rov, pri­mer minis­tre de Vik­tor Yanukovych, que va ser der­ro­cat durant la revo­lució del Mai­dan, el 2014. Quan Yanukovych va ser desa­llot­jat del poder, Aza­rov va fugir a Rússia per for­mar un govern a l’exili. La inves­ti­gació pro­por­ci­ona infor­mació sobre els supo­sats plans de Rússia, però no espe­ci­fica si té la intenció d’entrar per la força a Ucraïna. El govern de Boris John­son va adver­tir al Krem­lin que s’enfron­tarà a for­tes san­ci­ons econòmiques si com­pleix les seves supo­sa­des inten­ci­ons. “Hi haurà con­seqüències greus si Rússia intenta envair [Ucraïna], però també si prova d’ins­tal·lar-hi un govern tite­lla”, va dir el vice­pri­mer minis­tre britànic, Domi­nic Raab, a la tele­visió, men­tre que Truss va ins­tar “Rússia a deses­ca­lar i assu­mir la via de la diplomàcia”.

La rèplica russa no es va fer espe­rar. Sota el títol Desin­for­mació que cir­cula, el Minis­teri rus d’Afers Estran­gers va publi­car, la mati­nada de diu­menge, un mis­satge a Twit­ter per acu­sar el Regne Unit d’inten­si­fi­car les ten­si­ons sobre Ucraïna i va ins­tar-lo a “dei­xar de difon­dre baja­na­des” d’una vegada per totes. “La infor­mació errònia difosa pel Minis­teri d’Afers Estran­gers britànic mos­tra que els països de l’OTAN, encapçalats pels anglo­sa­xons, estan aug­men­tant les ten­si­ons sobre Ucraïna”, va infor­mar el Krem­lin.

La crisi ucraïnesa serà trac­tada, demà, pels minis­tres d’Afers Estran­gers de la UE, que es reu­ni­ran a Brus­sel·les i inten­ta­ran fixar amb el secre­tari d’Estat nord-ame­ricà, Antony Blinken –que par­ti­ci­parà a la tro­bada per vide­o­con­ferència–, una coor­di­nació transatlàntica. Sobre la crisi ucraïnesa, el minis­tre d’Afers Estran­gers espa­nyol, UE i Coo­pe­ració, José Manuel Alba­res, infor­marà demà al Congrés. El govern espa­nyol ha enviat ja dos vai­xells de guerra al mar Negre, una decisió que ha gene­rat una nova crisi amb els seus socis, Uni­des Podem, que van mani­fes­tar la seva opo­sició a la inter­venció espa­nyola en el con­flicte amb un “No a la guerra”.

Les claus d’una crisi que fa témer un conflicte a gran escala

La situació a la frontera entre Rússia i Ucraïna va començar a acaparar l’atenció el novembre passat, amb les primeres informacions sobre un important reforç militar rus a la zona. Des de llavors, el grau de la retòrica ha anat escalant. Les tensions per la presència russa a la frontera amb Ucraïna ja van despertar, però, temors a l’abril, quan Kíev va informar de la concentració de més de 100.000 militars russos a la regió. Segons Washington, es tractava de l’acumulació més gran d’efectius russos a la frontera amb Ucraïna des del conflicte del 2014.

Guerra al Donbass

L’origen de les tensions rau al Donbass, a l’est d’Ucraïna, on el 2014 va esclatar una guerra entre l’exèrcit ucraïnès i milicians prorussos. A un mes del començament de les hostilitats a l’est ucraïnès, Rússia va annexionar Crimea. El conflicte es troba ara congelat a falta de compliment dels acords de pau de Minsk, signats el 2015.

L’expansió de l’OTAN

Les relacions entre Rússia i els Estats Units es troben, ara, en un punt “crític i perillós”, afirma Moscou. Per evitar un deteriorament més gran de la situació, Rússia va exigir a Washington i l’OTAN garanties de seguretat, que preveuen, en primer lloc, un vet a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica cap a les fronteres russes i el cessament de les seves activitats a les antigues repúbliques soviètiques, que Moscou veu com la seva àrea d’influència. En aquest sentit, Moscou espera de l’OTAN un document per escrit amb la seva posició sobre la futura arquitectura de seguretat a Europa, que ha d’incloure garanties que les exrepúbliques soviètiques Ucraïna i Geòrgia no ingressaran a l’Aliança, malgrat els seus anhels de fer-ho.

Conflicte dialèctic

Rússia nega plans d’atacar o envair Ucraïna malgrat un augment substancial de tropes a la frontera amb el país veí. Segons Moscou, el desplaçament de les unitats militars dins de les fronteres russes és el dret sobirà del país, que no incumbeix altres estats. El president rus, Vladímir Putin, va dir, recentment, que Rússia no té plans agressius, però reaccionarà amb “duresa” a qualsevol pas hostil per part d’Occident, en referència a la possible negativa de l’OTAN de renunciar a la seva activitat a l’Europa de l’est i l’Àsia central.

Maniobres militars

Enmig de tensions amb Ucraïna i Occident, Moscou continua els exercicis militars al llarg de la seva frontera occidental. El mes que ve, estan previstes maniobres conjuntes entre Rússia i Bielorússia. Els EUA les han qualificades de “preocupants”, mentre que Moscou ha dit que, al final, les tropes tornaran a les seves bases d’emplaçament permanents.

Dimiteix el cap de la marina alemanya

El cap de la marina alemanya, Kay-Achim Schönbach, ha renunciat al càrrec després d’unes controvertides declaracions sobre la crisi a Ucraïna, va informar, dissabte a la nit, un portaveu del Ministeri de Defensa. El vicealmirall, que havia qualificat de “sense sentit” la idea que Rússia pretengués envair Ucraïna, deixarà el càrrec “amb efecte immediat”, va dir. Schönbach també va dir que el president rus, Vladímir Putin, mereixia respecte, segons un vídeo enregistrat en un acte a Nova Delhi (Índia) organitzat per un institut d’experts que circula a la xarxa. “És fàcil donar-li [a Putin] el respecte que vol, i probablement també mereix”, va afirmar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.