Política

Xi fa costat a Putin i reclama que s’aturi l’expansió de l’OTAN

Estrenyen l’aliança enfront dels EUA en plena crisi per Ucraïna

És la primera reunió en persona del líder xinès amb un mandatari estranger des del gener del 2020

Inscriuen els drets humans “dins la realitat de cada país”

Històrica tro­bada del pre­si­dent xinès, Xi Jin­ping, amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, hores abans de la inau­gu­ració dels Jocs Olímpics d’hivern, a Pequín. Una reunió que marca l’inici d’una nova era de coo­pe­ració bila­te­ral després de dècades de des­con­fiança mútua, i amb la mirada posada en Was­hing­ton.

Ahir, en la pri­mera reunió pre­sen­cial del líder xinès des de fa més de dos anys, els dos man­da­ta­ris van mos­trar plena sin­to­nia en una decla­ració con­junta en què es dema­nava que s’aturi l’expansió de l’OTAN, en plena crisi per Ucraïna. “Les parts s’opo­sen a una ampli­ació més gran de l’OTAN, dema­nen a l’Aliança de l’Atlàntic Nord que aban­doni els enfo­ca­ments ideològics de l’era de la guerra freda”, diu el docu­ment.

Pequín i Mos­cou exi­gei­xen a l’Aliança que res­pecti la sobi­ra­nia, la segu­re­tat i els interes­sos d’altres països, i també la seva diver­si­tat ètnica, cul­tu­ral i històrica, i “opti pel pacífic desen­vo­lu­pa­ment d’altres estats de manera objec­tiva i justa”.

També es van com­pro­me­tre a fer front comú con­tra la ingerència en els afers interns dels estats sobi­rans. “Rússia i la Xina rebut­gen les acci­ons de for­ces exter­nes per sos­ca­var la segu­re­tat i l’esta­bi­li­tat a les regi­ons limítro­fes comu­nes; faran front a la ingerència externa en els assump­tes interns d’estats sobi­rans, amb qual­se­vol pre­text; s’opo­sen a les revo­lu­ci­ons de colors i ampli­a­ran la coo­pe­ració en aquests àmbits.”

Els dos líders van defen­sar que els drets humans s’han d’ins­criure en la rea­li­tat de cada país. “Ate­ses les cir­cumstàncies naci­o­nals, les diferències en història i cul­tura, en el sis­tema social i el nivell del desen­vo­lu­pa­ment soci­o­e­conòmic dels estats, cal sos­pe­sar la uni­ver­sa­li­tat dels drets humans amb la situ­ació real en un o altre país, defen­sar els drets humans d’acord amb la situ­ació als estats i les neces­si­tats de la població.” En aquest mateix àmbit, van subrat­llar que la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal en els drets humans s’ha de basar en un diàleg equi­ta­tiu, amb la par­ti­ci­pació de tots els països, i que els estats han de tenir un accés igual al dret al desen­vo­lu­pa­ment. “La interacció i la coo­pe­ració en defensa dels drets humans han de basar-se en la igual­tat de tots els països i en el res­pecte mutu per tal de reforçar el sis­tema inter­na­ci­o­nal dels drets humans”, afir­men.

També van fer una crida als EUA per acce­le­rar la des­trucció de les armes químiques i van ins­tar-los a infor­mar de la manera deguda sobre les acti­vi­tats mili­tars amb agents biològics que duen a terme “a l’estran­ger i al seu ter­ri­tori naci­o­nal”.

LES FRASES

Afrontarem les ingerències exteriors i les amenaces a la seguretat regional
Xi Jinping
PRESIDENT XINÈS
Les nostres relacions s’estan desenvolupant d’una manera progressiva
Vladímir Putin
PRESIDENT RUS

Equilibris del Japó i Corea del Sud

Josep Solano

El Japó i Corea del Sud, els principals aliats dels EUA a la regió, són també els veïns més propers de la Xina, amb múltiples conflictes oberts –especialment al Japó, amb el cas de la sobirania de les illes Senkaku– però amb una posició delicada davant l‘enfrontament entre Washington i Pequín. Tòquio i Seül, des de fa anys, miren de fer equilibris entre les obligacions imposades per la seva aliança amb els EUA i la necessitat de tenir bones relacions amb el seu poderós veí i principal soci comercial i és per això que eviten criticar Pequín. Aquesta setmana, sense anar més lluny, la Dieta japonesa va aprovar una resolució en què expressava la preocupació sobre la greu situació dels drets humans a Xinjiang, Mongòlia Interior, el Tibet i Hong Kong, però sense citar explícitament la Xina. Malgrat això, Pequín va emetre una encesa protesta. Els drets humans no han estat mai un impediment per a Tòquio o Seül per mantenir bones relacions amb règims que no els respecten: només cal veure la tebiesa de les condemnes als cops d’estat de Tailàndia o, més recentment, de Birmània per part dels dos aliats dels EUA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia