[D]
3
Política
madrid - 13 febrer 2022 2.00 h

Catalunya deixa de ser obsessió a l’agenda oficial

Sánchez viu congelant la taula de diàleg i obviant ERC en lleis clau

S’imposa la via “ibuprofèn” que Borrell no volia

- madrid

Amb Pedro Sánchez com a pre­si­dent a La Mon­cloa des de feia només sis mesos, el 12 de desem­bre del 2018 l’ales­ho­res cap de la diplomàcia espa­nyola, el minis­tre Josep Bor­rell, va pro­ta­go­nit­zar un col·loqui al Fòrum Abc i va rega­lar a l’audiència un diagnòstic polític amb símil mèdic: el govern espa­nyol apli­cava “la política de l’ibu­profèn” amb Cata­lu­nya per tal d’“abai­xar la infla­mació”. “Ha tin­gut poc èxit”, hi afe­gia. En la par­ti­cu­lar con­fluència que es dona ara dels dos equa­dors –de la legis­la­tura cata­lana i de l’esta­tal–, però, Cata­lu­nya o la car­peta cata­lana ha dei­xat de ser l’obsessió de l’agenda ofi­cial i s’imposa l’efecte ibu­profèn del qual rene­gava Bor­rell, amb l’absència de con­flic­ti­vi­tat ins­ti­tu­ci­o­nal oberta entre governs i la nor­ma­lit­zació del diàleg a tots els nivells.

Els indults com a preu

L’esce­nari de tenir un pre­si­dent d’ERC a la plaça de Sant Jaume i un líder del PSOE com a pre­si­dent espa­nyol ins­tal·lat a La Mon­cloa és una coin­cidència del tot inèdita en els últims qua­ranta-cinc anys de democràcia. Si bé avui no seria pre­si­dent si no fos per l’abs­tenció deci­siva d’ERC que va sal­var la seva inves­ti­dura al Congrés per un sol vot (167 a 165) el 7 de gener del 2020, el fet és que Sánchez ha après a viure la seva legis­la­tura con­ge­lant la con­vo­catòria de la taula de diàleg sine die i obvi­ant ERC en lleis clau, com si l’únic preu que es dis­posés a pagar –amb tot el cost d’impo­pu­la­ri­tat que té– fos el dels indults als nou pre­sos del procés. “La taula de diàleg es reu­nirà quan hi hagi acords relle­vants que s’hi puguin por­tar”, es limita a dir la por­ta­veu del govern i minis­tra de Política Ter­ri­to­rial, Isa­bel Rodríguez.

Amb ERC i igual amb Cs

Para­do­xal­ment, el govern de coa­lició de Sánchez amb Podem ha comp­tat amb ERC com a soci les matei­xes vega­des que amb Ciu­ta­dans (59) per sal­var les seves ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves al Congrés, amb fites com apro­var dos pres­su­pos­tos (2021 i 2022) amb els repu­bli­cans i sal­var la reforma labo­ral gràcies a Cs i a un error del PP. Lluny d’una situ­ació en què el govern espa­nyol fos hos­tatge només d’ERC (13 dipu­tats) –o fins i tot d’un bloc inde­pen­den­tista amb més dipu­tats que mai i al qual s’hi sumen Junts (4), el PDe­CAT (4) i la CUP (2)–, com es dibui­xava a par­tir de l’agònica sessió d’inves­ti­dura en segona volta, Sánchez ha asso­lit la fita de treure Cata­lu­nya del focus. Fins al punt que la pre­gunta recur­rent que havia de sen­tir de la premsa sobre el procés en cada roda de premsa con­junta que com­par­tia amb un man­da­tari inter­na­ci­o­nal a La Mon­cloa –sobre­tot el 2019 durant el judici i la sentència i fins al juny del 2021 en què con­ce­deix els indults– ha aca­bat des­a­pa­rei­xent del guió. En el seu últim balanç anual, Sánchez ja no va dedi­car ni tan sols un apar­tat o un esment a Cata­lu­nya. El canvi de marc on regna l’ibu­profèn fa que la pre­gunta de si es con­voca la taula de diàleg con­vis­qui amb l’agenda autonòmica ordinària de la comissió bila­te­ral Estat-Gene­ra­li­tat i amb la impli­cació de la Gene­ra­li­tat en els tre­balls pre­pa­ra­to­ris de les con­ferències de pre­si­dents.

LA XIFRA

23
diputats
dels 350 que té el Congrés són independentistes catalans: 13 d’ERC, 4 de Junts, 4 del PDeCAT i 2 de la CUP


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides