Els europeus, disposats a anar a la guerra per Ucraïna
Una enquesta feta a set països d’Europa revela que els ciutadans aprovarien la intervenció de l’OTAN si Rússia ataqués els ucraïnesos
París i Berlín intenten obrir nous espais de diàleg diplomàtic per desescalar el conflicte
Pacifistes, sí, però fins a un cert punt. La Unió Europea sempre s’ha reivindicat com un projecte sorgit dels anhels de pau posteriors a la Segona Guerra Mundial. Darrerament, Brussel·les ha deixat enrere els seus postulats més diplomàtics per defensar la militarització del club en un context global més agressiu. Un discurs que sembla haver arribat també als ciutadans.
Una majoria d’europeus estarien a favor d’intervenir a Ucraïna si Rússia l’envaís, segons una enquesta publicada ahir pel Centre Europeu per a les Relacions Internacionals (ECFR, per les seves sigles en anglès). És l’opinió imperant entre els ciutadans de França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Suècia, Finlàndia i Romania. Més del 60% de les persones enquestades en aquests països aprovarien que l’OTAN defensés militarment Ucraïna en cas d’agressió per part de Moscou.
Hauria estat interessant saber també l’opinió dels ciutadans de l’Estat espanyol, on la decisió del govern de Pedro Sánchez d’enviar efectius militars al flanc oriental d’Europa ha generat polèmica amb els seus socis d’Unides Podem. Han recuperat el No a la guerra que es va utilitzar contra José María Aznar el 2003 per la intervenció a l’Iraq.
Per ara, a Europa no veuen aquest conflicte amb els mateixos ulls. Un 60% dels enquestats per l’ECFR pensen que no només l’OTAN hauria d’ajudar Ucraïna en cas d’agressió, sinó també la UE. No tot és altruisme, però. L’amenaça russa podria posar en perill el subministrament energètic en un moment en què els europeus es posen les mans al cap cada cop que reben la factura de la llum i el gas. A més, a Polònia (77%) i Romania (50%) temen l’arribada de refugiats i migrants, segons l’enquesta realitzada a 5.529 persones a finals de gener.
Els europeus estan disposats a anar a la guerra per plantar cara al règim de Vladímir Putin, que controla la clau del gas. De fet, tenen coll avall que serà inevitable. A Romania, Polònia i Alemanya es veu molt probable l’escenari bèl·lic. En canvi, francesos i finlandesos no creuen que la invasió russa sigui imminent.
“Gran part del debat públic sobre la crisi ha retratat els governs europeus com a dividits, febles i absents. Tanmateix, aquesta enquesta [...] mostra que hi ha un consens sorprenent sobre la crisi entre els votants europeus”, remarca el director de l’ECFR, Mark Leonard.
Per fer callar les crítiques sobre la divisió a la UE i la seva absència de les negociacions amb Moscou, París i Berlín han sortit al pas en les últimes setmanes per intentar obrir nous espais de diàleg diplomàtic. La seva proposta implica revifar els acords de Minsk, amb què es pretenia acabar els enfrontaments als territoris controlats pels rebels prorussos a l’est del país.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir ahir que hi ha “senyals positius” que una solució a Ucraïna es podria “basar en el compliment dels acords de Minsk”. Tanmateix, les demandes de Putin van més enllà de la particularitat del Donbass. El líder rus pretén aturar una eventual expansió de l’OTAN al seu voltant.
Exercicis militars a Bielorússia
Ucraïna cada cop està més encerclada pels russos. Rússia posa en marxa avui una sèrie d’exercicis militars a Bielorússia, on també ha reforçat la seva presència militar pel conflicte amb Ucraïna.
A part dels gairebé 130.000 efectius que té desplegats prop de la frontera amb el Donbas, el Kremlin ha mobilitzat uns 30.000 soldats al sud de Bielorússia, molt a prop de Kíev, segons imatges aèries captades per l’empresa de tecnologia espacial Maxar.
En els pròxims deu dies faran exercicis conjunts amb les forces bielorusses.
La proximitat d’aquestes tropes amb la capital d’Ucraïna neguiteja el govern de Volodímir Zelenski i l’OTAN. L’Aliança Atlàntica alerta que és el desplegament més gran de Rússia a Bielorússia des de la Guerra Freda. Minsk sempre ha intentat mantenir-se (dins del possible) al marge de la disputa territorial entre Moscou i Kíev. Tanmateix, el règim d’Aleksandr Lukaixenko ara és més dependent del Kremlin pel seu suport durant els moments més crítics de les protestes al país el 2020.