A les cordes

Com l’espa­nyola, també la dreta con­ser­va­dora fran­cesa passa per hores bai­xes, amb l’alè de la ultra­dreta al cla­tell. De fet, tota la cam­pa­nya pre­si­den­cial, que ofi­ci­al­ment encara no ha començat, bas­cula cada cop més cap a la dreta extrema. Amb l’esquerra ato­mit­zada i sense pràcti­ca­ment opci­ons per pas­sar a la segona volta, a Emma­nuel Macron, l’aspi­rant favo­rit, se li obre per l’altra banda de l’espec­tre polític el camp de bata­lla per recon­que­rir l’Elisi. Un son­deig difós aquesta set­mana per la firma Odoxa situa l’actual pre­si­dent de la República al cap­da­vant de les inten­ci­ons de vot (24,5%), seguit dels ultra­dre­tans Marine Le Pen (18%) i Éric Zem­mour (14%), men­tre que Valérie Pécresse, la can­di­data de la dreta con­ser­va­dora –repre­sen­tada pel par­tit Els Repu­bli­cans (LR)–, cau al 12%.

Antiga minis­tra de Nico­las Sarkozy i actual pre­si­denta de l’Illa de França (la regió de París), Pécresse no acon­se­gueix fer arren­car la seva cam­pa­nya. A la falta de lide­ratge i de pro­jecte polític defi­nit, s’hi afe­geix el dis­tan­ci­a­ment amb el mateix Sarkozy, l’expre­si­dent jut­jat per cor­rupció que la cri­tica en pri­vat i es nega a donar-li suport públi­ca­ment. Fins i tot dei­xant pla­nar el dubte de si aca­barà dema­nant el vot per a Macron, tal com sug­ge­rei­xen alguns mit­jans i tal com ja han fet qua­dres pro­mi­nents d’Els Repu­bli­cans, com ara Éric Woerth, res­pon­sa­ble durant anys del pro­grama econòmic del par­tit i actual cap de la comissió de finan­ces de l’Assemblée Nati­o­nale, que ha repu­diat la visió “nostàlgica i reple­gada en ella mateixa” que té de França el seu par­tit.

I encara una altra deserció de pes cap a les files de Macron, la de l’alcal­dessa de Calais, Natacha Bouc­hart, diri­gent en pri­mera línia en la lluita con­tra la immi­gració il·legal, en una ciu­tat on es con­cen­tren milers de sense papers que inten­ten tra­ves­sar el canal de la Mànega per arri­bar al Regne Unit. Però les vies d’aigua, en el vai­xell dels Repu­bli­cans, també s’obren a estri­bord, res d’estrany tenint en compte que, segons reve­len els son­de­jos, qua­tre de cada deu votants de Pécresse com­par­tei­xen idees amb Zem­mour. Entre l’espasa i la paret, encai­xada entre l’ampli cen­tre macro­nista i l’extrema dreta, Pécresse posa rumb cap a aquesta última estació per tapo­nar l’hemorràgia de vots i asse­gu­rar-se el bit­llet per a la segona volta. Així, la pri­mera dona can­di­data pre­si­den­cial de l’espai gau­llista, que con­fessa admi­ració per Merkel i Thatc­her, entra a com­pe­tir amb el xenòfob Zem­mour accen­tu­ant la seva intran­sigència con­tra la immi­gració. Com ell, defensa aixe­car murs a les fron­te­res exte­ri­ors de la Unió Euro­pea, acce­le­rar les expul­si­ons de sense papers i tan­car l’aixeta dels visats a aquells països d’ori­gen que es neguin a aco­llir-los, men­tre recorda que va ser de les pri­me­res a impul­sar la pro­hi­bició del vel islàmic a la via pública, en con­si­de­rar-lo “un signe de sub­missió de la dona”. Pécresse, que va gua­nyar la can­di­da­tura repu­bli­cana a l’Elisi der­ro­tant el rival més ultra en les primàries, li ha aca­bat copi­ant el dis­curs, en el moment en què ha vist estan­car-se les seves expec­ta­ti­ves elec­to­rals. Fins al punt de cre­uar una línia ver­me­lla. Va pas­sar diu­menge, en el seu pri­mer gran míting a París, quan, davant d’unes 7.000 per­so­nes, va fer referència al “grand rem­pla­ce­ment” , l’expressió encu­nyada en cer­cles anti­se­mi­tes i xenòfobs per desig­nar un supo­sat pla per diluir les pobla­ci­ons euro­pees dins una onada d’immi­gració mas­siva. Pécresse entrava en el ter­reny dis­cur­siu de Zem­mour, en la seva lògica de l’exclusió i el rebuig, tot insis­tint en la dis­tinció entre fran­ce­sos “de cor” i fran­ce­sos “de papers” o naci­o­na­lit­zats.

I és que, més que iden­ti­fi­car Macron com el prin­ci­pal adver­sari, Précresse sem­bla haver entrat en unes primàries a tres ban­des amb els can­di­dats de la dreta radi­cal, obli­dant el prin­cipi que, pel votant, l’ori­gi­nal és sem­pre millor que la còpia. Si les enques­tes l’asse­nya­la­ven com la rival més difícil de batre en segona volta per Macron, ara, atrin­xe­rada a les cor­des, Pécresse crema les seves opci­ons rega­lant el cen­tre del ring al pre­si­dent perquè llanci el seu ganxo vic­toriós con­tra Le Pen o Zem­mour.