Una Manada amb amnèsia

El guàrdia civil Alberto Romero i els seus amics, Joel Martín i Cristian Mosquero, són el més similar a una banda de violadors virtuals, digitals, informàtics, o com se’n vulgui dir, que ha passat mai per l’Audiència de Barcelona. Tots tres formaven part del grup de WhatsApp Arriba España Hija de Puta, a través del qual, la tardor del 2017, es van dedicar a assetjar, insultar i amenaçar, amb un llenguatge masclista i d’extrema violència, una víctima de la violència policial desplegada l’1 d’octubre del 2017. La seva acció es dirigia contra Marta Torrecillas, a qui la policia va lesionar els dits a l’escola Pau Claris i en fer públic el seu cas va ser víctima de persecució a les xarxes. El setge a Torrecillas va ser tan brutal que el seu telèfon rebia una trucada rere l’altra, i en el seu WhatsApp van entrar milers de missatges.

En el cas del xat on hi havia els tres homes jutjats ahir, es van enviar a Torrecillas un total de 45 missatges entre les 11 i 9 minuts i les 11 i 16 minuts del 4 d’octubre del 2017. Amenaçaven la noia de cremar-li el local i de trencar-li els dits de l’altra mà, a banda d’insults i vexacions de caire sexual. Ahir, els tres acusats van fer l’orni assegurant que no sabien a qui dirigien els seus missatges insultants i que van saber la identitat de Torrecillas quan van rebre la denúncia dels Mossos i van buscar-ho a internet.

El telèfon de la víctima va ser inclòs en el xat de WhatsApp per Cristian Mosquero, que va afirmar que no sabia de qui era i que, quan va veure els insults, el va treure de seguida. Això seria l’única cosa certa, perquè Torrecillas va estar en aquest xat només set minuts. Part dels insults rebuts provenien de Joel Martín i Alberto Romero, que en van reconèixer l’autoria, però van insistir que no sabien la identitat de Torrecillas. Joel Martín és l’únic que va demanar disculpes i va reconèixer que “no esta bé” el que van fer, mentre que el guàrdia civil va dir que tot era “cachondeo” (sic) d’un grup d’amics.

Qui ahir no estava de broma era Marta Torrecillas, que va entrar a la sala amb el seu evident embaràs de nou mesos, “nerviosa, i la nena ho nota”, va dir en un moment. L’acció de persecució que va patir va ser tan bèstia que Torrecillas va haver de canviar radicalment de vida: “M’han destrossat la vida.”

En un d’aquests missatges, algú va escriure “un policia et vol conèixer” i Torrecillas va arribar a pensar que la podien “localitzar” i anar a buscar, va explicar. És per això que en aquell moment la víctima va deixar d’anar sola pel carrer, segons va explicar ahir. No només això: va tancar el seu negoci i va marxar a viure fora de Barcelona, per fer foc nou.

El judici va tenir una arrencada i un final grotescos. Un dels acusats tenia una advocada de Madrid que va dir que no entén el català. Això va obligar a suspendre la vista fins a aconseguir un intèrpret oficial. Al final de la vista, ja a quarts de tres, la mateixa lletrada va forçar una nova interrupció: “He d’anar al lavabo, no puc aguantar més.” Marta Torrecillas no pot aguantar més temps sense una sentència en què es faci justícia, tal com va demanar la fiscal, que va veure en els acusats una clara intenció d’atac al col·lectiu independentista. Si tot va bé, Violeta, la primera filla de Torrecillas, naixerà aquest divendres. Nova vida per deixar enrere tant de patiment.