El paper de Pequín

La Xina manté un difícil equilibri en la crisi ucraïnesa. Aquesta setmana s’han vist ja moviments per part de Pequín en la direcció que li reclamava Occident. Dilluns, el ministre d’Afers Estrangers xinès, Wang Yi, va admetre que havien fet el pas i estaven fent de mitjancers en el conflicte d’Ucraïna, tal com li reclamava Occident. “Cal promoure la pau i el diàleg, i la Xina ja ha fet alguns esforços respecte a aquesta qüestió”, va dir el cap de la diplomàcia xinesa, en una compareixença davant els mitjans aprofitant la tercera sessió de l’Assemblea Nacional Popular (ANP, el parlament xinès). Wang va admetre que el gegant asiàtic manté contactes estrets amb Kíiv i Moscou, però va voler deixar clar també que l’“associació estratègica” entre el gegant asiàtic i Moscou és “ferma com una roca”, que les perspectives de la seva col·laboració són “immenses” i que la seva aliança “contribueix a la pau i l’estabilitat” al món.

L’endemà d’aquestes declaracions, el mateix president xinès, Xi Jinping, mantenia una videoconferència amb el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, als quals va reconèixer els seus esforços per fer de mitjancers en la situació.

Hores després d’aquest primer apropament a l’eix francoalemany des de l’inici del conflicte, en què els tres dirigents van acordar donar suport a les negociacions entre Rússia i Ucraïna, Pequín va tornar al vell argument de culpar l’OTAN i els EUA de la guerra. Tot i que les acusacions contra l’Aliança Atlàntica i els EUA són gairebé diàries per part dels dirigents xinesos, Wang va optar per deixar-les fora de la reunió amb Macron i Scholz.

Un exemple de l’equilibri que manté Pequín en aquesta crisi, que ha posat el gegant asiàtic en una situació incòmoda, ja que, per una banda, Moscou és un soci estratègic –tots dos són membres permanents del Consell de Seguretat– i, per l’altra, té una relació comercial amb Kíiv.

Actualment la Xina és el país que més productes exporta a Ucraïna, on el 2020 va invertir uns 7.120 milions de dòlars. Es tracta del 14% de totes les vendes a l’estranger del gegant asiàtic. Al marge del comerç, Pequín va arribar a un acord amb Ucraïna el 2013 i va adquirir el 9% de la terra de conreu a la regió ucraïnesa de Dnipró. Una situació que fa que la Xina mantingui un difícil equilibri i faci crides a la calma. La prova és que Pequín evita parlar d’invasió russa a Ucraïna. En la roda de premsa, una de les més llargues que ha fet com a ministre i en què hi van participar nombrosos mitjans estrangers, Wang no va qualificar en cap moment de “guerra”’ la situació actual d’Ucraïna sinó que ho va definir com una “crisi”. El responsable governamental va assegurar que la “crisi” a Ucraïna té “unes causes ben complexes” i que el que és més important en el moment actual és “mantenir la calma i la raó”. “Cal calma en comptes de tirar oli al foc”, va afirmar Wang, en una referència velada als Estats Units mentre demanava més diàleg.

Després d’acusar els Estats Units de “ressuscitar la mentalitat de la guerra freda” i de voler fer una OTAN a l’Àsia-Pacífic amb l’Aukus, el ministre d’Afers Estrangers xinès va emprar un to més amable amb la Unió Europea malgrat les desavinences dels darrers mesos. Wang va recordar que el comerç bilateral entre ambdós blocs va superar els 740.000 milions d’euros i va mostrar-se esperançat que Europa “desenvolupi una visió més independent i objectiva de la Xina i adopti una política més pragmàtica i racional, treballant junts per evitar una nova guerra freda i pel multilateralisme”.