Els 27 intenten superar les divisions sobre l’energia i l’adhesió d’Ucraïna en una cimera a Versalles

Durant la trobada informal, inicialment prevista per tractar qüestions econòmiques però que ha quedat completament eclipsada per l’atac rus a Ucraïna, els 27 intenten superar les diferències sobre les noves entrades al club, amb països que demanen que s’acceleri el procés i altres que demanen calma.

A l’arribada a la cimera, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que la UE té un “destí compartit” amb Ucraïna, però el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, han refredat les aspiracions ucraïneses.

“No existeix cap procés ràpid d’adhesió”, ha dit Rutte. En la mateixa línia, el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, ha advertit que no es pot donar a Ucraïna “el sentiment que tot pot passar d’un dia a l’altre”.

El president francès, Emmanuel Macron, encara ha estat més directe i ha tancat la porta a l’entrada d’Ucraïna a la UE. “Podem obrir un procés d’adhesió amb un país en guerra? Jo crec que no”, ha opinat.

El cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha estat tan rotund però ha coincidit que l’adhesió “no s’ha d’utilitzar com a política” i ha defensat que cal “garantir l’estabilitat” de la UE.

A banda de debatre les peticions d’adhesió, molt refredades per les declaracions de Macron, Rutte i Bettel, en la reunió es preveu que els 27 acordin augmentar la despesa en defensa i debatin els següents passos per respondre el torcebraç amb Rússia, que des de Brussel·les s’assumeix que serà llarg. Els líders europeus debatran noves sancions a Rússia, com reduir la dependència energètica de Rússia i com fer front a l’increment del preu de l’energia. Sobre aquestes qüestions, però, no es preveuen decisions concretes.

Von der Leyen ha dit que cal “repensar” la defensa i l’energia de la Unió Europea. Per la seva banda, l’alt representant, Josep Borrell, ha subratllat que el club comunitari està “més unit que mai”, mentre el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha estacat que cal enviar un “fort senyal” en ple atac militar rus.

El primer ministre de Letònia, Krisjanis Karins, ha apostat per anar més enllà en les sancions a Rússia amb la prohibició d’importacions de petroli i ampliar l’exclusió del sistema SWIFT a tots els bancs russos i bielorussos.“Hem d’aturar la seva maquinària de guerra”, ha subratllat Karins.

El seu homòleg italià, Mario Draghi, ha advocat per una “resposta europea” i s’ha mostrat favorable a la proposta francesa de crear un fons amb deute comú per finançar les necessitats de defensa i energia.

 Sobre aquesta qüestió, el canceller austríac, Karl Nehammer, ha s’ha mostrat obert a debatre la proposta. “Sempre hem dit que s’ha d’invertir en les crisis”, ha assenyalat l’austríac.

Per la seva banda, la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, ha defensat que la UE ha d’augmentar la despesa en defensa i ha assegurat que el club comunitari està “obert a més sancions” a Rússia.