Síria, l’assaig de Putin
Els crims de guerra sense conseqüències que les forces russes cometen al país del Pròxim Orient des del 2015 farien pensar al Kremlin que pot llançar atacs similars contra Ucraïna i sortir-ne indemne
L’exèrcit rus ha posat a prova a Síria 200 armes noves que ara podria desplegar en territori ucraïnès per mitjà dels mercenaris a sou de Moscou
El camí de Vladimir Putin cap a Ucraïna passa per Síria. Els brutals atacs que les forces russes llancen aquests dies contra població civil ucraïnesa fan posar els pèls de punta a l’espectador europeu, però segueixen el full de ruta assajat abans per Moscou al seu laboratori de proves de 180.000 quilòmetres quadrats, que té per capital Damasc. La impunitat amb què el Kremlin hauria comès crims de guerra i crims contra la humanitat a territori sirià els darrers anys hauria fet creure a Putin que pot fer una cosa similar a Ucraïna.
“La comunitat internacional no va actuar a excepció de la publicació d’alguns comunicats”, explica per telèfon a El Punt Avui Bassam Barabandi, exambaixador del govern sirià a Washington durant catorze anys fins que va desertar el 2012. “No van llançar-se les primeres sancions fins al cap de tres anys d’agressió russa a Síria”, i afegeix: “Això va fer pensar a Putin que tenia via lliure per fer el que volgués sense afrontar conseqüències rellevants.”
Putin va ordenar la intervenció russa a Síria el setembre del 2015 amb la intenció anunciada de combatre la insurgència gihadista. De seguida, però, va fer-se evident que els seus esforços per mantenir Baixar al-Assad al poder passaven per aixafar l’oposició democràtica que desafiava el règim i que suposava la major amenaça a l’statu quo –ho explica Anand Gopal a The New Yorker–. Des d’aleshores i fins avui, per Síria hi han passat més de 63.000 soldats russos, segons la xifra mínima confirmada per Moscou. El grup Airwars calcula que la petjada militar russa deixa enrere uns 23.000 civils morts al país.
La terrible experiència viscuda per la població siriana dona pistes del que pot passar a Ucraïna durant les properes setmanes. “Com a Síria, les forces russes estan interessades a ocupar el territori, no la població”, relata Barabandi: “Si la població es queda al territori, com a força ocupant has d’oferir serveis bàsics. El cost de l’operació és molt més barat si buides la zona.” Per això, adverteix, l’exèrcit rus continuarà atacant la infraestructura sanitària a Ucraïna, a banda dels mercats i d’altres punts neuràlgics de les ciutats. “És una manera de dir a la gent que no els necessites. Matar és una eina per fer entendre als civils que han de marxar, que com més buit deixin el territori, millor. Ho hem vist a Síria”, insisteix. I fa un avís a navegants: “Rússia ha demostrat que en contextos de guerra no negocia per arribar a un punt de trobada entre les parts, sinó que només accepta la rendició de l’enemic.”
Múltiples veus afirmen que la missió conjunta entre Damasc i Moscou ha comès els pitjors crims de guerra en territori sirià. El bombardeig d’un hospital a Mariúpol dijous passat, al sud d’Ucraïna, segueix el macabre patró que el Kremlin ha exercit tantes vegades a Síria i que els responsables humanitaris de l’ONU no podien preveure. L’organització internacional va publicar una llista amb els hospitals i les clíniques de la regió d’Idlib, al nord-oest de Síria, amb la intenció que les forces russes no ataquessin contra les seves ubicacions. Però Moscou va utilitzar-la per apuntar contra elles.
Rússia ha posat a prova a Síria més de 200 armes noves que ara podria desplegar a Ucraïna. Part d’aquest armament l’ha empunyat el grup Wagner, un exèrcit de mercenaris a sou del Kremlin que combat a Síria des de fa anys, així com al Sudan o a Líbia, i que ara es trobaria també defensant els interessos russos en territori ucraïnès.
L’organització civil russa Memorial ha denunciat el grup Wagner a Moscou per suposats crims de guerra. Ho explica a El Punt Avui el cap de l’entitat, Alexander Txerkassov, malgrat les dificultats que travessa actualment l’entitat sota la repressió russa en les protestes contra la guerra: “Sovint abordem els crims comesos pels combatents del grup Wagner. Coneixem el cas de l’assassinat d’un civil a Síria, l’any 2017, que va ser decapitat després d’haver-li calat foc al cos.” Txarkassov lamenta que elsistema judicial rus no hagi trobat proves per condemnar l’assassinat malgrat estar documentat en vídeos: “Els crims de guerra i contra la humanitat sovint van acompanyats de la impunitat sistèmica. És precisament per això que hem d’estar molt atents a l’activitat que el grup Wagner pugui tenir a Ucraïna.”
