Calma tensa a Còrsega després de la mort d’Yvan Colonna

Res­pec­tant el dol dema­nat per la família del pres inde­pen­den­tista cors Yvan Colonna, mort dilluns a Mar­se­lla després de tres set­ma­nes en coma, les con­cen­tra­ci­ons en record seu a Còrsega just després es van suc­ceir sense gai­res alda­rulls però amb una calma tensa. La classe política ha deci­dit limi­tar les decla­ra­ci­ons, cons­ci­ent que la base estu­di­an­til manté la mobi­lit­zació i la des­a­pa­rició de Colonna podria tor­nar a infla­mar el car­rer. Per evi­tar-ho també, el pri­mer minis­tre francès, Jean Cas­tex, ha anun­ciat que els altres dos pre­sos naci­o­na­lis­tes més cone­guts, Alain Fer­randi i Pierre Ales­san­dri, seran tras­lla­dats a mit­jan abril al penal cors d’U Borgu des dels afo­res de París.

“És el moment del reco­lli­ment i, en un segon temps, les res­pon­sa­bi­li­tats que evi­dent­ment sor­gei­xen hau­ran de ser assu­mi­des pels interes­sats”, va expli­car Emma­nuel Mer­ci­nier-Pan­ta­lacci, advo­cat de Colonna. “D’aquí a uns dies repren­drem les acci­ons judi­ci­als”, va afe­gir sobre l’agressió d’un altre pres isla­mista el pas­sat 2 de març a Arle, a la Pro­vença, en què va esca­nyar Colonna durant vuit minuts sense que hi inter­vin­gues­sin els guàrdies, tot i que les càmeres van gra­var l’acció. Això ja ha fet obrir una causa penal con­tra l’agres­sor i una inves­ti­gació admi­nis­tra­tiva i ha pro­vo­cat com­pa­rei­xen­ces par­la­mentàries.

Però l’escàndol ha sac­se­jat els res­pon­sa­bles polítics que fins ara havien impe­dit que l’inde­pen­den­tista complís la seva pena a per­petuïtat en una presó de l’illa per l’assas­si­nat del pre­fecte Claude Érig­nac el 1998 a Aiac­ciu. Pre­ci­sa­ment, l’actual pre­si­dent de l’exe­cu­tiu cors, Gilles Sime­oni, va ser l’advo­cat de Colonna. Tot i que fins ara no havia acon­se­guit que s’apro­ves­sin aquests tras­llats, que ema­nen direc­ta­ment de l’equip d’Emma­nuel Macron a l’Elisi.

De moment, Sime­oni només ha fet arri­bar “el seu pen­sa­ment i el seu con­dol” a la família d’Yvan Colonna. Aquesta reacció més suau que la del pri­mer dia es pro­du­eix després que el minis­tre de l’Inte­rior francès, Gérald Dar­ma­nin, fos enviat d’urgència la set­mana pas­sada a Còrsega pel pre­si­dent Macron amb una pro­mesa “d’auto­no­mia” per apai­va­gar dues set­ma­nes de revol­tes.

Una visita que es va sal­dar en un docu­ment sig­nat per Dar­ma­nin i Sime­oni, en què tots dos es com­pro­me­ten a nego­ciar un esta­tut d’auto­no­mia a París a par­tir de la pri­mera set­mana d’abril. En aquest docu­ment es deta­lla que la dis­cussió trac­tarà “de la llen­gua, la cul­tura i el reco­nei­xe­ment del poble cors”, fixant-se en “esta­tuts exis­tents a la Cons­ti­tució, al Medi­ter­rani o a l’arc atlàntic, o amb pro­pos­tes sui gene­ris”. El fet, però, que no s’acceptés un esta­tut de resi­dent cors, rei­vin­di­cat per pro­te­gir-se de l’espe­cu­lació immo­biliària a l’illa, va fer que la resta de for­ces naci­o­na­lis­tes no sig­nes­sin el pro­to­col.

L’escep­ti­cisme sobre el desen­llaç de les nego­ci­a­ci­ons és el que manté la mobi­lit­zació estu­di­an­til, que con­ti­nua blo­cant l’accés a la Uni­ver­si­tat de Corti i para­litza la majo­ria d’ins­ti­tuts de l’illa. És impre­vi­si­ble saber què pas­sarà quan s’acabi el dol.