Mirall deformat

Res ni ningú no pot jus­ti­fi­car l’injus­ti­fi­ca­ble, com ara envair un país per ender­ro­car-ne per la força el govern democràtica­ment ele­git, apro­piar-se de ter­ri­tori i ata­car la població per terra, mar i aire. Els dub­tes es dis­si­pen a l’hora d’asse­nya­lar Rússia, i més con­cre­ta­ment Putin i el seu règim, per la vio­lació del dret inter­na­ci­o­nal i el bom­bar­deig d’objec­tius civils per­pe­trats a Ucraïna.

Amb tot, a mesura que s’allarga la guerra en aquesta república exsoviètica, aflo­ren crítiques a Occi­dent que, sense que ser­vei­xin per ava­lar la inter­venció mili­tar del Krem­lin ni rebai­xar la gra­ve­tat dels seus crims, sí que col·loquen els EUA i els seus ali­ats davant del mirall de la història per posar-ne al des­co­bert con­tra­dic­ci­ons i hipo­cre­sies.

El pri­mer retret té a veure amb l’incom­pli­ment del pacte acor­dat, el 1990, amb una URSS pròxima al col·lapse, per què l’ales­ho­res secre­tari d’estat dels EUA, James Baker, garan­tia al líder soviètic, Mikhaïl Gor­bat­xov, que l’OTAN no s’expan­di­ria “ni un centímetre” de l’est d’Ale­ma­nya. Des de lla­vors, l’Aliança va menys­te­nir les pre­o­cu­pa­ci­ons de segu­re­tat rus­ses –dis­cu­ti­bles, però molt arre­la­des– i va incor­po­rar tretze nous estats exsoviètics o altres antics mem­bres del Pacte de Varsòvia. “Més de 900 quilòmetres de com­pro­mi­sos incom­plerts han por­tat els EUA i l’OTAN a la fron­tera d’Ucraïna”, va escriure l’ana­lista Ted Sni­der.

També es recri­mina la doble vara de mesura occi­den­tal, que con­sis­ti­ria a con­dem­nar l’actual invasió de Putin obvi­ant l’orde­nada, el 2003, pel pre­si­dent George W. Bush a l’Iraq de Sad­dam Hus­sein sota el fals pre­text de l’existència d’armes de des­trucció mas­siva. O a obrir les por­tes als refu­gi­ats ucraïnesos, una mesura enco­mi­a­ble, però que va ser negada a siri­ans i a vícti­mes gene­ra­des per les guer­res dels matei­xos EUA, com ara ira­quians i afga­ne­sos. I, final­ment, una per­cepció dis­tor­si­o­nada de la rea­li­tat per part dels governs occi­den­tals que, segons l’ana­lista britànic Edward Luce, els por­ta­ria a creure que Rússia està aïllada inter­na­ci­o­nal­ment a causa de la seva ope­ració mili­tar a Ucraïna. “No és la pri­mera vegada que Occi­dent con­fon la seva pròpia uni­tat amb un con­sens glo­bal”, alerta, posant el focus en la sessió de l’Assem­blea Gene­ral de l’ONU del 2 de març pas­sat, en què 141 dels 193 estats mem­bre van con­dem­nar la invasió de Putin. “Però els 35 que es van abs­te­nir repre­sen­ten gai­rebé la mei­tat de la població mun­dial”, observa Luce.