‘Oliñas veñen e van’

A la vora del Guadalquivir, que travessa sinuosament Sevilla amb les seves aigües sempre calmades, Alberto Núñez Feijóo va poder conjurar ahir la seva morriña per deixar la Xunta després de 16 anys gràcies a la delegació del PP gallec, que el va rebre cantant A Rianxeira com si el volgués prevenir que el mar polític que es trobarà a Madrid és més agitat. “Oliñas veñen, oliñas veñen, oliñas veñen e vaaan. Non te vaias Rianxeira, que te vas a marear”, van entonar a cappella els compromissaris gallecs a l’escala del Palau de Congressos i Exposicions de Sevilla (Fibes) i més tard de nou ja en el ple. Feijóo, que ahir tenia com a teloner el seu amic i president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va demostrar que els seus anys com a president de Correus li han ensenyat a percebre quan una carta enviada conté un missatge transcendent. “El califa ha deixat l’escenari molt caldejat. I els gallecs m’acaben de recordar que no és bo marejar-se. Gràcies”, va constatar Feijóo per deixar clar que un gallec d’Ourense com ell no perd el nord ni quan és lloat a Sevilla.

Davant un auditori entregat al vent que ve de Galícia amb el pedigrí d’arrasar Vox, Feijóo va voler exhibir davant el líder del PP europeu, el bavarès Manfred Weber, i el vicepresident de la Comissió Europea, el grec Margaritis Schinas, que la retranca gallega de Mariano Rajoy no és monopoli de l’expresident sinó un producte de proximitat. “Imagineu en un lander tenir Audi, BMW i Volkswagen. A veure qui no vol ser bavarès...”, va dir amb enveja. “Bona part del que és Occident ho devem als grecs (...). I Margaritis ha tingut la immensa intel·ligència de casar-se amb una asturiana”, hi va afegir en el debut a l’escola marianista del monòleg.

Conscient que l’auditori de Sevilla podia sospitar que un gallec sovint és difícil de desxifrar, Feijóo va voler relatar la hilaritat de l’escena quan són dos els gallecs que es troben i un d’ells és Rajoy. “Agraeixo a Rajoy que hagi vingut per recordar que en la primera entrevista que vaig tenir amb ell no em va fer ni cas, la qual cosa acredita que és un polític intel·ligent, perquè vam anar allà amb una proposta i en vam sortir amb un encàrrec. «A Hisenda el pressupost està sense executar. Vosaltres, que veniu d’Hisenda, no podríeu ajudar i executar el pressupost?», ens va dir. Escolta, això d’aquest paio és que és una cosa sorprenent, eh...”, va relatar Feijóo tot provocant lla rialla general.

L’humor gallec –“Regino és un treballador de Correus i l’únic amic comunista que tinc. Bé, potser en tinc algun més, però no me n’he adonat...”, es va sincerar en un altre moment– vol ser el contrapunt del caràcter sobri i seriós d’un home que ha complert “60 tacos” –com diu ell, i que en complirà 61 el 10 de setembre– i que ara canvia la seva llar i la Xunta per la inhòspita selva madrilenya. “Oa oa oa, Feijóo a La Moncloa!”, li van corejar ahir. “Això ja ho veurem”, va prevenir ell. La cançó A Rianxeira es perfila com la banda sonora de Feijóo durant els propers dos anys. Si es mareja o no a la vora del Manzanares –que, tot i no tenir cabal, Ayuso sap convertir-lo en un mar tempestuós– i si al final La Moncloa és un port segur o no, no ho descobrirà fins que posi un peu a terra a les urnes el gener del 2024.