Política

AMINATU HAIDAR

ACTIVISTA SAHRAUÍ I DEFENSORA DELS DRETS HUMANS

“El primer responsable del nostre patiment és Madrid”

“Els sahrauís no acceptaran res que no sigui l’autodeterminació. Pagarem car que l’Estat espanyol es posi del cantó de l’ocupant: això reforça la repressió de Rabat contra nosaltres”

“Ja no tinc paraules per convèncer els joves en la resistència pacífica. Estan disposats a morir en la lluita pels drets humans. Temo que recorrin a la violència per reivindicar-los”

DEFENSORA DE LA PAU
Aminatu Haidar és el rostre de la resistència civil i pacífica que molts sahrauís plantegen, per ara sense resultats, a l’ocupació militar del Marroc. Les tortures a les presons de Hassan II i la persecució policial no han aturat la seva lluita, que posa el dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental al focus. Aspira al Nobel de la Pau i agraeix el suport dels ciutadans de l’Estat espanyol.
Jaya du divuit mesos sota setge domiciliari. A ella, a sa mare i a sa germana les han violat molts cops

El Front Poli­sa­rio va tor­nar a la guerra con­tra el Mar­roc el 2020 i dot­ze­nes de milers de sah­rauís van ofe­rir-se volun­ta­ris per aga­far les armes. Ho feien con­tents, afirma l’acti­vista Ami­natu Hai­dar, que lamenta haver-se que­dat “sense parau­les” per convèncer el jovent de les vir­tuts de la resistència pacífica. Dècades d’oblit interes­sat per part de l’Estat espa­nyol, de la Unió Euro­pea i de les Naci­ons Uni­des, que fan cos­tat a l’ocu­pació mar­ro­quina, dei­xen la població sah­rauí atra­pada en un con­flicte con­ge­lat i a mercè d’un règim que actua sense mira­ments per saque­jar un ter­ri­tori sobre el qual mai ha tin­gut sobi­ra­nia. Un còctel per­fecte, alerta Hai­dar, perquè la violència esclati més enllà del front de guerra.

Com és la vida d’una defen­sora dels drets humans al Sàhara Occi­den­tal?
Qui rei­vin­dica els drets humans al ter­ri­tori ocu­pat pel Mar­roc s’enfronta a la presó i a l’asset­ja­ment poli­cial. La família ho pateix amb nosal­tres. Es dis­persa qual­se­vol pro­testa. Alguns han estat depor­tats al Mar­roc, que ni tan sols és la seva terra, o han per­dut la feina, com jo.
El seu nou grup ha estat víctima de la violència, i entre elles Sul­tana Jaya.
Vam crear un grup el 2020 i el rei del Mar­roc va anun­ciar que ens per­se­gui­ria per atemp­tat con­tra la inte­gri­tat ter­ri­to­rial. Les mem­bres que vivíem al Sàhara Occi­den­tal hem patit asset­ja­ment domi­ci­li­ari. Fins i tot fan vigilància davant de casa ma mare quan hi faig nit. Sul­tana Jaya, mem­bre del grup, pateix arrest domi­ci­li­ari amb la llum tallada des del novem­bre del 2020. A ella, a sa mare i a sa ger­mana les han vio­lat repe­ti­des vega­des i la poli­cia els ha des­tros­sat la casa. Hem inten­tat visi­tar-la, però ens han apa­llis­sat. M’han d’ope­rar perquè em van des­plaçar vèrte­bres de la columna.
A qui­nes difi­cul­tats s’enfron­ten els sah­rauís del ter­ri­tori ocu­pat?
Els colons mar­ro­quins han estat mani­pu­lats con­tra nosal­tres. Rabat ens vol enfron­tats. La seva premsa difama con­tra nosal­tres. Un peri­o­dista ha cri­dat a matar-me. No volen que la rea­li­tat dels sah­rauís es cone­gui, ni que es vegin els car­rers mili­ta­rit­zats. Tam­poc dei­xen entrar obser­va­dors al ter­ri­tori.
Vostè tem que la indi­ferència del món dugui els sah­rauís a aga­far les armes.
Fa anys que faig aquesta crida, però no se’ns fa cas. Cal actuar abans no sigui massa tard, fre­nar aquesta repressió i apli­car la lega­li­tat. Defenso la resistència pacífica, però ja no tinc parau­les per convèncer els joves. Sem­bla que el món neces­siti veure sang per fer atenció a la nos­tra lluita. No men­teixo: el jovent mar­gi­nat, des­es­pe­rat i agre­dit està con­tent d’aga­far les armes i dis­po­sat a morir en la lluita pels drets dels seus. Tinc por que facin una res­posta vio­lenta per rei­vin­di­car els seus drets. Veuen com la riquesa del seu ter­ri­tori se l’apro­pien el Mar­roc i la Unió Euro­pea.
Referèndum a banda, hi ha res que pugui evi­tar la guerra amb el Mar­roc?
Els sah­rauís no accep­ta­ran res que no els garan­teixi el dret legítim a l’auto­de­ter­mi­nació. El poble sah­rauí ha d’esco­llir el seu futur. Pre­fe­rei­xen viure sense pàtria que ser mar­ro­quins. No puc veure un Sàhara mar­roquí, mai ho ha estat. Lamento que potències inter­na­ci­o­nals es posin del cantó de l’ocu­pant i con­tra les reso­lu­ci­ons de l’ONU. L’Estat espa­nyol és el pri­mer res­pon­sa­ble del nos­tre pati­ment i algun dia serà jut­jat. Ens han venut de nou com el 1975. Els sah­rauís ho paga­rem car: això reforça la repressió de Rabat, ja que la potència admi­nis­tra­dora està de la seva banda encara que violi els drets dels sah­rauís.
Cau­ses com la sah­rauí duen els ciu­ta­dans de l’ano­me­nat Sud Glo­bal a per­dre la fe en el dret inter­na­ci­o­nal?
Total­ment. Com podem tenir fe en les Naci­ons Uni­des si les potències mun­di­als vio­len el dret inter­na­ci­o­nal. Jo con­ti­nuo cri­dant l’ONU a apli­car la lega­li­tat i evi­tar la injustícia que atempta con­tra els seus prin­ci­pis. Cal actuar abans no sigui tard.
Què tem que pugui pas­sar?
Ja tenim una guerra entre el Front Poli­sa­rio i l’exèrcit mar­roquí i temo que els joves a les zones ocu­pa­des llan­cin altres acci­ons vio­len­tes. Insis­teixo. Cal fre­nar aquesta bar­ba­ri­tat. La violència cri­darà a la violència. Fins quan podran con­ti­nuar amb les mans lli­ga­des, patint violència al seu ter­ri­tori? L’ONU té una missió aquí des del 1991 i només cor­romp. Hem estat agre­di­des davant de les seves ofi­ci­nes. A què es dedi­quen, per favor?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia