Reaccions contraposades als territoris afectats
No tots a l’Alt Pirineu i Aran veuen clara la consulta, però agraeixen decidir
Divisió a la resta; els consells, d’acord
L’anunci de la doble consulta va generar ahir tot tipus de reaccions contraposades al territori afectat. D’entrada, els presidents dels consells comarcals del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès valoren positivament la decisió del govern de fer dues consultes amb preguntes diferents sobre els Jocs, perquè ha “escoltat” la demanda del territori. “Al final han entès que formem part del Pirineu i que aquí passaran coses”, deia, des del Berguedà, Josep Lara, que veu comprensible que les preguntes difereixin: “A les comarques directament més afectades és lògic que se’ls demani sí o no.” Des del Solsonès, Sara Alarcón creu que és una “bona fórmula per encabir-hi tothom” i també considera que la doble pregunta és adequada, ja que el govern ja els va informar que al Solsonès no tindrien lloc els Jocs directament, sinó que només hi hauria entrenaments o activitats complementàries. “Per tant, hi ha una coherència en les preguntes”, admetia. “Contents perquè el govern ha passat de no tenir en compte els tres territoris a generar una pregunta per a nosaltres i, per tant, vol dir que ens té en compte”, deia Joaquim Colomer des del Consell del Ripollès.
Segons l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, poder ser consultats i poder votar sempre és positiu. “El Ripollès com a comarca pirinenca ha de poder decidir la seva implicació en un projecte olímpic que pot ser un impulsor de la marca Pirineu a escala internacional i alhora accelerar infraestructures al servei de la població de la comarca i del Pirineu”, afirmava, fent referència a aspectes com la línia R3 del tren, la fibra òptica, el 5G i el 6G, l’habitatge social a partir de les viles olímpiques descentralitzades… La seva homòloga de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume, s’ha manifestat a favor de la consulta però ha lamentat que no se’ls deixi votar com a l’Alt Pirineu i l’Aran. “Som Pirineu, la Molina, on se celebraran proves, té terrenys al Ripollès. No té massa sentit que voti diferent de les comarques implicades pròpiament”, deia. A més, demana que es tingui en compte Ribes i la vall de Ribes com a seu historico-cultural dels Jocs, tenint en compte que s’hi van celebrar els primers jocs esportius d’hivern el 1911. En canvi, l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, creu que la pregunta és “ambigua”, ja que “dona per fet que se celebraran els Jocs”, i demana “valentia” al govern: “No ens hem de vendre per quatre molles. Hi ha consulta, però quin tipus de consulta?”, etzibava.
A l’altra banda, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, valorava “molt positivament” que l’àmbit de la consulta vinculant sigui l’Alt Pirineu i Aran com a “unitat territorial, vegueria i part més afectada” en el projecte. Viaplana admetia que “és una mica més tard del que s’havia dit”, però troba que això farà que el govern tingui més marge per aportar la informació necessària.
En altres punts de la vegueria, en canvi, expressaven dubtes sobre la necessitat de la consulta. El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, troba “arriscat” fer la consulta quan ja s’ha presentat el projecte tècnic i la veu amb “temor” pel fet de “supeditar-lo” a una pregunta amb resposta binària. A més, veu la data com “un problema més”, perquè és un període de màxima afluència turística i pot “complicar” que la resposta sigui sí.
També l’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano, creu que “no té gaire sentit” plantejar una consulta ara que ja s’ha presentat la proposta. Per a ell, des del començament, la votació és “un error polític”, ja que recorda que és coneguda la posició de la Val d’Aran “a favor” d’una candidatura que dinamitzi el Pirineu i posi fi als dèficits que presenta.