El govern fa públics els informes sobre els Jocs d’hivern

El govern ha fet públics aquest dimecres setze informes elaborats en la passada legislatura que avalen la viabilitat d’organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern a Catalunya. Des de l’executiu subratllen que no responen a la candidatura que s’acabarà presentant, sinó que es tracta d’informació preliminar per analitzar les debilitats i fortaleses de Catalunya davant la possibilitat d’organitzar uns jocs.

Els informes, elaborats entre el 2018 i el 2021 des de Ferrocarrils de la Generalitat, es resumeixen en un document de 184 pàgines. Una de les conclusions és que l’organització dels Jocs, si es fessin només a Catalunya, suposaria una despesa de 1.391 milions d’euros, que quedaria coberta per la previsió d’ingressos de 1.504 milions.

L’objectiu dels informes, que analitzen aspectes organitzatius, tècnics, pressupostaris i d’infraestructures, entre altres àmbits, no és presentar-los al Comitè Olímpic Internacional (COI), sinó demostrar que és viable tirar endavant la candidatura. De fet, no preveuen que l’Aragó aculli algunes de les disciplines olímpiques com sí que estableix l’acord tècnic –que no disposa de l’aval del president aragonès, Javier Lambán–. Des del govern asseguren que el mateix COI va demanar a Catalunya que fes els estudis preliminars com si organitzés els jocs en solitari.

Els informes s’han fet públics per respondre a sol·licituds d’informació pública de diferents grups parlamentaris que reclamen més transparència. Segons dades del govern, han costat 304.000 euros. En total, l’executiu s’ha gastat 475.000 euros en estudiar la possibilitat d’organitzar els Jocs d’hivern, sumant totes les despeses.

En canvi, no s’analitzen les diferents situacions meteorològiques que es poden donar el 2030. I aquest serà un dels informes que, segons l’executiu, s’haurà de fer quan hi hagi una candidatura tancada. De fet, un informe sobre l’avaluació ambiental estratègica del projecte és un dels requisits que posa el COI. El que sí que s’ha analitzat és l’establiment de la “neutralitat” en les emissions de gasos contaminants. És a dir, que l’organització dels Jocs no ha de suposar més emissions. També s’inclou un històric de neu des del 2013 fins al 2019, així com la capacitat de producció de neu artificial de La Molina-Masella i de Baqueira Beret.

Una de les conclusions és que per acollir l’esquí de fons a Catalunya s’haurien de construir pistes expressament al Pla d’Anyella, ja que un dels requisits del COI és que estiguin a menys de 1.800 metres. Això podria treure punts a la candidatura, ja que es valora que no suposi la construcció de noves instal·lacions.

Pel que fa a infraestructures necessàries, els informes diuen que cal treure els vehicles dels clústers on es faran les proves i s’apunta a la recuperació de telecabines com el de la Molina o el Pla de Beret.

Sobre la construcció de viles olímpiques per acollir els esportistes i els seus equips, s’afirma que després serien habitatges de protecció oficial. En aquest sentit, la documentació assenyala tres territoris on es podrien instal·lar: a Barcelona, concretament a la Marina del Prat Vermell (propera a l’anella olímpica de Montjuïc); a la Cerdanya, a prop de Puigcerdà; i a Vielha, a l’antiga caserna militar o a l’actual aparcament de Baqueira.

Però l’informe deixa clar que tenint en compte l’àmplia capacitat hotelera i d’allotjaments, no es preveu que es construeixen nous hotels llevat de les viles olímpiques que es farien tenint en compte el plantejament urbanístic actual.

La documentació també proposa recuperar el xalet de la Molina, que va ser el primer allotjament de l’estació d’esquí, per convertir-lo en un Centre de Tecnificació Esportiva. El refugi està en desús des del 2007 per motius de seguretat estructural.

Pel que fa a les infraestructures, s’indica que el servei actual de la R3 comunica en dues hores i 35 minuts Barcelona i La Molina i que el Ministeri de Foment ja té en marxa diversos projectes per augmentar-ne la capacitat, com ara el desdoblament en alguns trams. D’altra banda, els informes recorden que està prevista la continuïtat de l’autovia C-16, que ja arriba a Berga, fins a Cercs, desdoblant la carretera actual, i l’eixamplament del tram de Cercs a Bagà amb un tercer carril amb mitjana mòbil.