Política

XAVIER CASADEMONT

POLITÒLEG, PROFESSOR LECTOR SERRA HÚNTER DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“El votant independentista està desorientat i cansat”

“La baixada del suport a la independència es pot deure a un cansament, provocat pels fets polítics però també per la situació global”

“Parlar de procés acabat és un oxímoron. Sí que es pot parlar, però, d’un canvi d’etapa”

“Una hipotètica tornada de Puigdemont o el resultat de les eleccions espanyoles podrien fer canviar la motivació”

Hi ha una suma de factors; a més de la manca d’estratègia comuna, hi ha la pandèmia i la crisi”

El context global, amb una pandèmia, una guerra en curs i les conseqüències econòmiques i socials que aquestes han provocat, a més de les tensions internes entre partits, són una combinació que pot explicar, segons Xavier Casademont, politòleg, la progressiva pèrdua de suport a la independència que han detectat les darreres enquestes del CEO.

Les enquestes ens estan dient que hi ha votants que han deixat de ser independentistes?
Per valorar aquesta pregunta, més que les enquestes, jo agafaria els resultats electorals, que són útils i serveixen. És veritat que en els resultats del 2021 hi havia molt més abstenció, però la composició del Parlament és ben clara i hi ha una majoria parlamentària que dona suport a una possible independència. Ara, no es pot caure en el cofoisme i potser cal fer autocrítica, ja que, potser el votant no es desdiu de ser independentista, però les enquestes sí que ens fan intuir una desafecció i una desmobilització que cal veure què passa i en què es tradueix en properes eleccions.
Analitzant les enquestes, doncs, la baixada és més que evident?
Sí, en les darreres enquestes sí que hi ha un punt de desafecció i una pèrdua de suport explícit respecte a la pregunta sobre si es vol que Catalunya sigui un estat independent. En la darrera enquesta publicada pel CEO, el sí té un 40,8%, que és el percentatge més baix registrat.
Es pot afirmar que el procés independentista s’ha acabat?
Jo diria que procés acabat és un oxímoron, ja que un procés és una cosa contínua. El que podem dir és que es troba en una etapa diferent, i això no és un joc de paraules. Ningú no pot dir si s’ha acabat o no. Sí que és veritat que, des del 2021, marcat sobretot per la qüestió dels indults, es pot dir que el procés està en una nova etapa. Bona part dels discursos o de com decidíem en aquell moment s’han transformat. Aquesta desorientació en què les forces independentistes es troben, sobretot a partir dels empresonaments, els judicis i els indults, és evident.
Creu, doncs, que és un moment d’inflexió, de necessitat de reorientació?
Hi ha menys mobilització i suport i un canvi de líders. Entre la divisió, manca de suport popular i el context més global de la pandèmia i guerra, hi ha una certa desorientació cap on avançar. Jo parlaria més de desorientació, com a conseqüència d’un esgotament o un cansament. Hi ha les conseqüències de la repressió, les divisions internes. Tot plegat ha provocat una certa fatiga. L’enfrontament i la manca estratègia han provocat un desencís. En veure estratègies diferents, la gent se sent traïda o enganyada.
Les tensions entre les diferents forces són el detonant?
Les baralles polítiques internes hi tenen a veure, però jo no ho desvincularia de moltes altres coses. Tot plegat és una suma de factors. Una cosa que diferencia les eleccions del 2013 de les del 2018 és la idea que hi havia uns partits polítics que compartien una estratègia comuna i hi havia dues grans entitats, l’ANC i Òmnium, quec ollaven molt. Ara, entra en escena l’estratègia de la repressió, que ha fet que la gent se senti intimidada i pressionada. Totes aquestes coses són importants. I a l’inici del procés no existien.
I hi ha els dos anys de pandèmia i ara la guerra?
Exacte. Jo no perdria de vista els dos anys de pandèmia, i la crisi econòmica i social, que ara es veu agreujada per les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Tenim un conjunt de situacions, algunes de pròpiament vinculades al procés, i han emergit una sèrie de noves realitats que han fet que aquella primera etapa passi a un segon pla. A més, el context actual per als joves és molt poc encoratjador, i això ho veiem a la universitat. Precarietat, dificultats per emancipar-se, per trobar feina. Els joves, probablement, tenen unes preocupacions que també van lligades a les expectatives de tenir la independència o no.
Ser al govern pot erosionar fins al punt de fer perdre suport a l’independentisme?
El fet de ser al govern pot ser un element que serveixi per sumar, però pot provocar un efecte totalment invers. Un dels arguments era disposar d’un estat propi i d’eines legals. Si mentre estàs exercint l’acció govern amb una autonomia no ets capaç de fer-ho coherentment, sembla que tampoc ho faràs en un estat independent. Vull dir que es pot eixamplar la base si la gent identifica bé que les polítiques públiques són adequades. El govern té dificultats per molts motius. Per legislar i avançar en àmbits que són de la seva competència.

Què pot provocar un nou canvi de tendència o un nou cicle?

És difícil de preveure, però podem imaginar tres possibles escenaris: un hipotètic retorn dels exiliats, i més en concret de Carles Puigdemont; uns resultats a les eleccions espanyoles de l’any que ho capgirin tot, com ara un govern del PP amb Vox que servís per agrupar tots els partits que demanaven el dret a decidir, o que hi hagi l’opció que pactin PSOE amb Podem i independentistes, amb unes contra partides una mica més contundents del que hem tingut fins ara, i encara un tercer escenari, que seria un hipotètic referèndum a Escòcia. De tots aquests, el factor més proper i realista és veure què passa en les eleccions espanyoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.