Aragonès, Torra, Mas i l’entorn de Puigdemont, víctimes del ‘CatalanGate’
Els dispositius mòbils de més d’una seixantena de polítics, advocats i activistes independentistes van ser infectats pel programari espia Pegasus
Entre els afectats hi ha els líders de l’ANC i Òmnium i dirigents de Junts, ERC i CUP
Els darrers presidents de la Generalitat i desenes de dirigents polítics independentistes, activistes i advocats han estat víctimes del sistema de ciberespionatge Pegasus, segons una investigació publicada aquest dilluns per la revista The New Yorker . Segons la publicació, l’espionatge a l’independentisme català a través d’aquesta tecnologia seria “el més gran documentat”.
El reportatge revela que, d’acord amb les dades obtingudes pel grup de recerca en ciberseguretat The Citizen Lab , almenys una seixantena de dispositius mòbils han estat infectats pel programari desenvolupat per l’empresa israeliana NSO Group.
Entre els afectats identificats al reportatge hi ha l’actual cap del govern català, Pere Aragonès, i l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, a qui haurien espiat al juny de 2020, poc abans de la seva incorporació al Parlament Europeu en substitució d’Oriol Junqueras, el mes següent.
La publicació també cita entre les víctimes d’aquest ciberespionatge col·laboradors de l’expresident Carles Puigdemont, com els advocats Gonzalo Boye o Joan Matamala, si bé en aquest darrer cas amb un altre programari.
Un cop instal·lat al telèfon de la víctima, el programa espia Pegasus permet escoltar converses, llegir missatges, accedir al disc dur, fer captures de pantalla, revisar l’historial de navegació i, fins i tot, activar per control remot la càmera i el micròfon dels mòbils.
Aquesta és una tecnologia que suposadament només poden adquirir governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme.
En aquest sentit, la investigació “suggereix” que el govern espanyol ha utilitzat Pegasus. “The Citizen Lab no és concloent a l’hora d’atribuir les operacions a una entitat concreta, però hi ha fortes evidències circumstancials que suggereixen un vincle amb les autoritats espanyoles”, apunta el grup.
Tot i que l’empresa creadora de Pegasus evita identificar els seus clients, un dels fundadors d’NSO Group, Shalev Hulio, considera que l’ús de la tecnologia per part de l’Estat és “legítima”. “Espanya definitivament té un Estat de dret. Si tot és legal, amb l’aprovació del Tribunal Suprem, o d’acord amb tots els mecanismes legals, aleshores no se’n pot fer un mal ús [de Pegasus]”, explica a l’autor del reportatge, Ronan Farrow.
Els casos revelats aquest dilluns se sumen als ja coneguts que afecten a l’expresident del Parlament i ara conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i a l’actual líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall.
Presidents i eurodiputats, espiats
Després dels primers informes publicats l’any 2020, The Citizen Lab ha conclòs ara una investigació a gran escala sobre els casos de ciberespionatge a l’entorn independentista, que afecta 65 persones de diferent rang polític i de la societat civil. La majoria, 61, han estat atacats amb el programa Pegasus. N’hi ha dues víctimes d’un altre programa similar, el Candiru, i dues més han estat atacades pels dos programes.
A més de Torrent i Maragall, els primers noms que es van fer públics el 2020 van ser els dels de l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel; un membre de l’ANC, Jordi Domingo, i el director del Consell per la República, Sergi Miquel.
La llista definitiva publicada ara confirma que tots els eurodiputats independentistes han estat objectiu del ciberespionatge de manera directa, com Toni Comín (Junts), Diana Riba i Jordi Solé (ERC), o a través d’amics i familiars, com en el cas de Clara Ponsatí i Carles Puigdemont (Junts).
Segons ha pogut saber l’ACN, el fet que Puigdemont tingui un telèfon Android dificulta la certificació que el seu telèfon hagi estat infectat pel programa Pegasus, cosa que no passa amb els Iphone. “Les nostres eines forenses per detectar Pegasus estan molt més desenvolupades per a dispositius iOS”, admet l’informe de Citizen Lab.
L’organització apunta que per arribar a Puigdemont es van atacar els dispositius de fins a onze persones de l’entorn de l’expresident, com la seva esposa, Marcela Topor; l’advocat Gonzalo Boye; el director de l’oficina del president, Josep Lluís Alay, o l’actual diputat de JxCat i persona pròxima a Puigdemont, Josep Rius.
Els dispositius dels altres tres presidents de la Generalitat des de 2010 sí que han estat infectats de manera directa. Artur Mas va patir l’atac informàtic després de deixar el càrrec, Quim Torra mentre era president i l’actual president, Pere Aragonès, va ser atacat quan encara era vicepresident.
També va patir ciberespionatge la successora de Roger Torrent a la presidència del Parlament, Laura Borràs. En el seu cas, el seu telèfon hauria estat infectat quan era diputada al Congrés.
“Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien”, ha expressat Borràs aquest dilluns en un missatge a les xarxes socials. “Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans”, ha lamentat.
Ens persegueixen per terra, mar i aire: ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien.
— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) April 18, 2022
Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans… #CatalanGate
L’informe:https://t.co/q6Qr2IX9Q7
I + 👇🏽https://t.co/1Pb5fTsUtv
