El govern espanyol no gosa respondre pel CNI tot i apartar-se del ‘Catalangate’
La portaveu cita la llei de secrets oficials del 68 per no contestar si els espies sota Sanz Roldán i Paz Esteban han utilitzat Pegasus
“Res a veure i a ocultar”
El reportatge firmat per Ronan Farrow –fill de Mia Farrow– al setmanari The New Yorker amb dades de The Citizen Lab (adscrit a la Universitat de Toronto) ha arribat a La Moncloa. Després que Pedro Sánchez –dilluns a A3– i Yolanda Díaz –ahir a TVE– sorprenentment no fossin preguntats pel Catalangate tot i ser entrevistats en prime time matinal per dos periodistes catalans, Susanna Griso i Marc Sala, ahir a La Moncloa la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, sí que va haver de respondre sobre l’espionatge telefònic a líders independentistes en cinc països europeus amb el programa Pegasus, que la firma d’Israel NSO només ven a estats. “Res a veure, res a ocultar”, va repetir. Quan se li va demanar si la seva absolució inclou el CNI, però, Rodríguez va frenar: “Hi ha assumptes que, perquè tracten de la seguretat nacional, de la seguretat de tots i del país, estan protegits per llei, i són matèries classificades, són assumptes secrets sobre els quals no puc donar compte perquè m’ho prohibeix la llei. Aquesta és la resposta que puc donar.”
Rodríguez es refugiava així en la llei de secrets oficials franquista del 1968 –en vigor avui amb algun retoc del 1978– per evitar posar la mà al foc pel CNI, el servei espanyol d’intel·ligència –creat el 2002 com a relleu del Cesid– i que disposa del programari d’espionatge Pegasus. Com que l’espionatge va del 2017 al 2020, això posa sota sospita l’etapa com a cap dels espies tant de Félix Sanz Roldán –nomenat el 2009 per José Luis Rodríguez Zapatero i mantingut per Mariano Rajoy i també per Sánchez fins al 2019– com de Paz Esteban –interina des del juliol del 2019, i de ple dret des del febrer del 2020.
“No és informació nova”
Conscient que l’escàndol pot dinamitar l’aliança amb ERC al Congrés –on Sánchez necessitarà el vot republicà a decrets i lleis fins al desembre del 2023–, la portaveu i ministra d’Administracions Públiques va treure ferro a l’enuig català tot restant pes al relat a The New Yorker. “No és una informació nova. El govern no té res a ocultar. Això és un país democràtic”, sostenia Rodríguez. I va recalcar que “la Catalunya d’ara no és la Catalunya del 2017 o el 2019” gràcies a Sánchez, el diàleg i els indults.
Si bé el CNI es regula per dues lleis pròpies del 2002 –una llei ordinària (11/2002, de 6 de maig) reguladora de l’ens, i una llei orgànica (2/2002, de 6 de maig), Rodríguez va invocar la llei de secrets oficials amb consciència perquè és el vestigi franquista que el CNI invoca sempre per mantenir-se al marge de tota col·laboració institucional. Així ho ha fet el CNI en casos recents com ara el del petit Nicolás o el de la mort de Mikel Zabalza, en què Esteban es va negar el mes passat a facilitar informació al Senat sobre tortures a Intxaurrondo el 1985 argumentant que “resulta legalment improcedent accedir-hi sense la prèvia desclassificació”.
Comissió sense reunir-se
Rodríguez va voler calmar els socis prometent que la ministra Margarita Robles (Defensa) s’explicarà aviat, però és fals: només la comissió de despeses reservades (abans dita de secrets oficials) –presidida per Meritxell Batet i del tot secreta– pot abordar un afer del CNI, i la comissió ni s’ha reunit aquesta legislatura i porta tres anys sense vida perquè el PP i Vox vetaven que l’independentisme hi tingués veu en plena repressió del procés. L’últim cap del CNI a comparèixer sota secret al Congrés va ser Sanz Roldán el 2018.
LES FRASES
Echenique apunta a Robles i exigeix que “rodin caps”
L’espionatge amb Pegasus als líders del procés obre una nova escletxa entre el PSOE i Podem. Un dels més durs era Pablo Echenique (Podem): “És gravíssim i pensem que tant el senyor Marlaska com la senyora Robles han d’iniciar immediatament una investigació i han de rodar caps.” Per Echenique, cal esclarir si, “després del que hem viscut amb les clavegueres dirigides pel PP, ha pogut passar una cosa similar sota ministeris del PSOE”. “Ha de portar a depurar responsabilitats”, hi afegia Jaume Asens. A Junts, Míriam Nogueras ha registrat una bateria de preguntes al govern: “Si nega l’evidència, s’arrenglerarà el govern amb la democràcia i crearà una comissió d’investigació?”
