I Paluzie va canviar el mòbil
L’actual presidenta de l’ANC va saber que el seu telèfon havia estat infectat per un programa espia molt abans que esclatés l’escàndol Pegasus
Maragall acusa l’exministre d’Exteriors d’haver-ho instigat al llibre ‘Causa general’
El gran escàndol de l’espionatge al món polític independentista a través d’un programari s’ha sabut ara, gràcies a la investigació del grup canadenc Citizen Lab, però l’existència del Pegasus ja era coneguda pels líders sobiranistes abans que esclatés en forma de titulars a la premsa i des d’aleshores ja es prenien precaucions.
Un exemple d’aquesta realitat és el cas de la presidenta de l’Assemble Nacional Catalana, que ja el 2020 va haver de canviar de telèfon després de ser alertada de la presència del programari espia al seu aparell. Paluzie ho explica al llibre Causa general, del periodista d’El Punt Avui Jordi Panyella. Per documentar el llibre, el periodista i la líder independentista van mantenir una conversa el febrer del 2021 i ja aleshores Paluzié va explicar que se sentia intimidada per l’espionatge telefònic de què havia estat víctima.
“Vaig haver de canviar de telèfon no fa gaire perquè em van introduir un programari que permet el control remot”, explicava Paluzié, que relatava d’aquesta manera el funcionament del programa invasor: “Et fan arribar un missatge sms d’un tema que a tu t’interessa, el punxes, i quan obres aquell arxiu t’introdueixen un programari a l’aparell amb el qual et controlen.” No hi ha cap dubte que, sense citar-lo, Paluzie estava parlant del Pegasus, l’existència del qual ja era coneguda perquè el juliol del 2020 es van conèixer els primers casos d’espionatge amb aquest sistema en les persones de Roger Torrent, Ernest Maragall, Anna Gabriel, Sergi Miquel i Jordi Domingo, aquest últim membre de l’ANC com Paluzié.
Sobre l’origen de la utilització del Pegasus, Ernest Maragall no en té cap dubte. L’espionatge el va afectar, a ell, però també els delegats de la Generalitat a Londres, Berlín i Ginebra, Sergi Marcén, Marie Kapretz i Manuel Manonelles, i per això sosté que és una acció d’espionatge contra l’acció exterior del govern orquestrada per qui aleshores el dirigia, el ministeri d’Exteriors, el socialista Josep Borrell, avui per avui màxim responsable de la política diplomàtica de la UE.
Maragall també sosté aquesta tesi al llibre Causa general i en les declaracions que s’hi inclouen no té cap dubte a afirmar que l’espionatge a través de Pegasus posa en el mateix pla de la repressió el PP i el PSOE, dels quals diu que tenen una “idèntica actitud i responsabilitat, dedicació i actuació clarament delictiva”.
En opinió de Maragall tot respon a una intensificació de l’operació Catalunya, que és “un atac sistèmic per controlar i contrarestar l’acció política i institucional de Catalunya”. L’actual líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona defineix el Pegasus com “una invasió absoluta de la privacitat, fent ús de la tecnologia per a una finalitat que no és la que tocaria”.
Tot i ser víctima de l’atac, que va derivar en la presentació d’una denúncia en el seu dia, Maragall assegura que no ha canviat els seus hàbits, “no vull viure pendent d’això”.
