Macron-Le Pen, segona part

Els fran­ce­sos voten avui en aquesta repe­tició del duel de les pre­si­den­ci­als amb un repar­ti­ment de for­ces més ajus­tat que fa cinc anys. El pre­si­dent sor­tint, Emma­nuel Macron, arros­sega el des­gast d’haver estat al cap­da­vant del país enmig de cri­sis soci­als i pandèmiques, men­tre que la ultra­dre­tana Marine Le Pen intenta capi­ta­lit­zar el vot de pro­testa sua­vit­zant la seva imatge. En la cam­pa­nya de la segona volta, l’un i l’altra s’han vist obli­gats a apro­par-se als elec­tors d’esquerra de Jean-Luc Mélenc­hon, que va estar a punt de clas­si­fi­car-se, i els seus pro­gra­mes res­pec­tius s’hi han adap­tat tot con­ser­vant diferències subs­tan­ci­als i sovint antagòniques.

El tema cen­tral del poder adqui­si­tiu, agu­dit­zat amb la guerra a Ucraïna, ha fet que tots dos riva­lit­zes­sin sobre qui­nes eren les millors mesu­res per retor­nar als ciu­ta­dans part d’aquests diners esvaïts amb la inflació. Macron, que ja s’ha gas­tat 30.000 mili­ons d’euros des de la tar­dor pas­sada per amor­tir la pujada dels preus de l’ener­gia, pro­pugna obli­gar els empre­sa­ris a pagar una prima de 6.000 euros als tre­ba­lla­dors lliure de cotit­za­ci­ons soci­als.

Per la seva part, Le Pen pro­met als patrons des­lliu­rar-los també de les cotit­za­ci­ons si aug­men­ten més d’un 10% els sala­ris. En el debat tele­vi­siu de dime­cres pas­sat, el pre­si­dent va retreure a la seva con­trin­cant que una cosa és fer-ho pun­tu­al­ment i una altra “deci­dir sobre els sala­ris en lloc dels empre­sa­ris”. El líder cen­trista ha repar­tit força aju­des econòmiques aquests dar­rers mesos i ha limi­tat l’incre­ment de les tari­fes d’elec­tri­ci­tat al 4%. En canvi, la seva adversària cri­tica que això només sigui tem­po­ral i vol per­pe­tuar-ho abai­xant l’IVA d’aques­tes fac­tu­res del 20% al 5,5%, a més de dei­xar-ho a zero en un cen­te­nar de pro­duc­tes ali­men­ta­ris i d’higi­ene. La dis­mi­nució de l’IVA energètic, en tot cas, xoca amb les regles euro­pees i l’objec­tiu d’anar-se apar­tant dels hidro­car­burs fòssils. Tam­poc no és clar com es com­pensa aquesta falta d’ingres­sos de l’Estat.

La qüestió ecològica és un dels punts sen­si­bles per als votants de Mélenc­hon, que és favo­ra­ble a les reno­va­bles però sor­tint del nuclear. En això, tant Macron com Le Pen volen man­te­nir el nuclear cons­truint nous reac­tors com a aposta per l’auto­no­mia energètica de França. Le Pen, però, defensa que ho sigui exclu­si­va­ment i Macron, com­bi­nant-ho amb les eòliques i les solars per acon­se­guir la neu­tra­li­tat de car­boni d’aquí al 2050. Le Pen vol atu­rar les eòliques i des­man­te­llar les actu­als pel seu impacte en el pai­satge.

Res­pecte d’una con­venció ciu­ta­dana pel clima que ell mateix va avor­tar, i que el feno­men dels armi­lles gro­gues va aca­bar de rema­tar, Macron anun­cia ara que el pròxim pri­mer minis­tre s’encar­re­garà per­so­nal­ment de l’ano­me­nada pla­ni­fi­cació ecològica, un terme sor­tit direc­ta­ment del pro­grama de Mélenc­hon.