Política

Estat francès

Eleccions presidencials

Macron-Le Pen, segona part

Els francesos voten avui després d’una campanya dominada pel tema del poder adquisitiu

El president sortint arrossega desgast i vira cap a l’elector d’esquerra

La ultradretana modera imatge i mira de capitalitzar la protesta

El repartiment de forces entre tots dos és ara més ajustat que el 2017

Els fran­ce­sos voten avui en aquesta repe­tició del duel de les pre­si­den­ci­als amb un repar­ti­ment de for­ces més ajus­tat que fa cinc anys. El pre­si­dent sor­tint, Emma­nuel Macron, arros­sega el des­gast d’haver estat al cap­da­vant del país enmig de cri­sis soci­als i pandèmiques, men­tre que la ultra­dre­tana Marine Le Pen intenta capi­ta­lit­zar el vot de pro­testa sua­vit­zant la seva imatge. En la cam­pa­nya de la segona volta, l’un i l’altra s’han vist obli­gats a apro­par-se als elec­tors d’esquerra de Jean-Luc Mélenc­hon, que va estar a punt de clas­si­fi­car-se, i els seus pro­gra­mes res­pec­tius s’hi han adap­tat tot con­ser­vant diferències subs­tan­ci­als i sovint antagòniques.

El tema cen­tral del poder adqui­si­tiu, agu­dit­zat amb la guerra a Ucraïna, ha fet que tots dos riva­lit­zes­sin sobre qui­nes eren les millors mesu­res per retor­nar als ciu­ta­dans part d’aquests diners esvaïts amb la inflació. Macron, que ja s’ha gas­tat 30.000 mili­ons d’euros des de la tar­dor pas­sada per amor­tir la pujada dels preus de l’ener­gia, pro­pugna obli­gar els empre­sa­ris a pagar una prima de 6.000 euros als tre­ba­lla­dors lliure de cotit­za­ci­ons soci­als.

Per la seva part, Le Pen pro­met als patrons des­lliu­rar-los també de les cotit­za­ci­ons si aug­men­ten més d’un 10% els sala­ris. En el debat tele­vi­siu de dime­cres pas­sat, el pre­si­dent va retreure a la seva con­trin­cant que una cosa és fer-ho pun­tu­al­ment i una altra “deci­dir sobre els sala­ris en lloc dels empre­sa­ris”. El líder cen­trista ha repar­tit força aju­des econòmiques aquests dar­rers mesos i ha limi­tat l’incre­ment de les tari­fes d’elec­tri­ci­tat al 4%. En canvi, la seva adversària cri­tica que això només sigui tem­po­ral i vol per­pe­tuar-ho abai­xant l’IVA d’aques­tes fac­tu­res del 20% al 5,5%, a més de dei­xar-ho a zero en un cen­te­nar de pro­duc­tes ali­men­ta­ris i d’higi­ene. La dis­mi­nució de l’IVA energètic, en tot cas, xoca amb les regles euro­pees i l’objec­tiu d’anar-se apar­tant dels hidro­car­burs fòssils. Tam­poc no és clar com es com­pensa aquesta falta d’ingres­sos de l’Estat.

La qüestió ecològica és un dels punts sen­si­bles per als votants de Mélenc­hon, que és favo­ra­ble a les reno­va­bles però sor­tint del nuclear. En això, tant Macron com Le Pen volen man­te­nir el nuclear cons­truint nous reac­tors com a aposta per l’auto­no­mia energètica de França. Le Pen, però, defensa que ho sigui exclu­si­va­ment i Macron, com­bi­nant-ho amb les eòliques i les solars per acon­se­guir la neu­tra­li­tat de car­boni d’aquí al 2050. Le Pen vol atu­rar les eòliques i des­man­te­llar les actu­als pel seu impacte en el pai­satge.

Res­pecte d’una con­venció ciu­ta­dana pel clima que ell mateix va avor­tar, i que el feno­men dels armi­lles gro­gues va aca­bar de rema­tar, Macron anun­cia ara que el pròxim pri­mer minis­tre s’encar­re­garà per­so­nal­ment de l’ano­me­nada pla­ni­fi­cació ecològica, un terme sor­tit direc­ta­ment del pro­grama de Mélenc­hon.

Un referèndum polèmic

Aques­tes dis­cus­si­ons han dei­xat en segon pla el debat sobre la immi­gració que havia domi­nat la pre­cam­pa­nya mesos abans, amb la irrupció d’un can­di­dat encara més extrem que Le Pen com és Éric Zem­mour. Això, d’altra banda, ha permès a la can­di­data aparèixer com a més mode­rada i des­viar l’atenció bus­cant fede­rar totes aque­lles per­so­nes en greuge amb Macron.

Però el pro­grama de fons de la ultra­dre­tana no ha variat fona­men­tal­ment, tot i que ara ja no vul­gui sor­tir de l’euro ni de l’OTAN. Una de les seves mesu­res estel·lars és la con­vo­catòria d’un referèndum sobre la iden­ti­tat fran­cesa i la immi­gració, amb l’objec­tiu d’impo­sar la pre­ferència naci­o­nal a l’hora d’acce­dir a les fei­nes i les aju­des soci­als, a més de supri­mir la naci­o­na­li­tat automàtica als fills dels immi­grants i de fer val­dre la juris­dicció fran­cesa sobre l’euro­pea. “La immi­gració anàrquica i mas­siva con­tri­bu­eix a l’agreu­ja­ment de la inse­gu­re­tat al nos­tre país”, va afir­mar en el cara a cara tele­vi­siu.

“Vostè no res­pecta la Cons­ti­tució fran­cesa”, li va res­pon­dre Macron sobre el fet que Le Pen vul­gui tirar enda­vant aquest referèndum sense que es voti una llei al Par­la­ment. Ella se sus­tenta en el fet que De Gau­lle ho va fer el 1962 per esta­blir el sufragi uni­ver­sal directe per esco­llir el pre­si­dent. Però els juris­tes recor­den que aquesta via no es pot uti­lit­zar quan es toquen drets bàsics cons­ti­tu­ci­o­nals.

Dar­rere d’aques­tes dis­cus­si­ons ins­ti­tu­ci­o­nals hi ha la neces­si­tat que l’Assem­blea tin­gui un caràcter pro­por­ci­o­nal en relació amb l’actual sis­tema majo­ri­tari que fa que, per exem­ple, el par­tit de Le Pen només hi obtingués vuit dipu­tats el 2017 quan en les elec­ci­ons a una volta arriba a ser el més votat al país. Fa cinc anys, Macron va dir que ins­tau­ra­ria una part de pro­por­ci­o­na­li­tat a les legis­la­ti­ves però ho va aca­bar dei­xant estar adduint el blo­queig del Senat, domi­nat per la dreta repu­bli­cana. Ara diu que aquesta vegada ho farà, així com la pos­si­bi­li­tat de des­a­pa­re­llar les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als de les legis­la­ti­ves i que aques­tes siguin a mig man­dat com abans. Tot dependrà del marge de victòria avui res­pecte a Le Pen.

Incògnita sobre les abstencions i els vots en blanc

Vicenç Batalla

A diferència del 2017, en què el front republicà contra Marine Le Pen encara es mantenia en part entre els electors de la dreta i l’esquerra parlamentària, ara aquest cordó sanitari contra l’extrema dreta és molt més relatiu. Fa cinc anys, Macron es va imposar amb un 66%, mentre que Le Pen es va quedar just per sota del 34%. Ja era més que el 2002, quan el seu pare, Jean-Marie, no va anar més enllà del 16%. En aquests moments, els darrers sondejos de divendres oscil·len entre una diferència de 10 a 14 punts, amb la ultradretana que es mou entre el 43% i el 45%. Durant les dues setmanes de campanya d’aquesta segona volta, Macron ha ampliat lleugerament l’avantatge en les enquestes després que, en la primera, quedés quatre punts i mig al davant de Le Pen. Però les seves reserves de vot han disminuït respecte a les anteriors presidencials i depenen, en bona part, de l’actitud dels electors de Jean-Luc Mélenchon, que va obtenir gairebé un 22% fa dos diumenges. Un vot intern dels insubmisos d’esquerra va reflectir que majoritàriament s’abstindrien o votarien en blanc. Les últimes enquestes revelen que els mélenchonistes comencen a decantar-se per Macron, en un 41% i ja només són un 38% que es quedaria a casa enfront el 21% que votaria Le Pen. Potser influïts pel debat del dimecres entre tots dos, en què el president sortint va ser superior a l’aspirant.

Tot i això, el vot de desadhesió ja va ser molt alt el 2017, amb un 8,5% de paperetes en blanc o nul·les i una participació que no va arribar al 75%. Ara, es preveu que es quedi en el 73,5%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia