Cap a la tercera volta

Les urnes encara han de pro­cla­mar aquest ves­pre el nom del gua­nya­dor de les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses, però els par­tits polítics ja tenen posada la mirada en la pròxima cita del calen­dari, les elec­ci­ons legis­la­ti­ves del 12 i el 19 de juny. Els resul­tats de la pri­mera volta pre­si­den­cial van cer­ti­fi­car el nau­fragi de les dues for­ma­ci­ons que han sos­tin­gut tra­di­ci­o­nal­ment l’escena política fran­cesa –el Par­tit Soci­a­lista i la dreta hereva del gau­llisme– i van dibui­xar el nou mapa polític, un país divi­dit en tres blocs ideològics d’una dimensió sem­blant –el cen­tre libe­ral macro­nista, l’esquerra i l’extrema dreta–, que ambi­ci­o­nen ara veure tras­lla­dat el seu pes a la cam­bra.

A par­tir de demà, un cop cone­gut qui s’ins­tal·larà al Palau de l’Elisi durant els pròxims cinc anys, tocarà recom­pon­dre aquests espais polítics de cara als comi­cis del juny. La qüestió és saber si el pròxim pre­si­dent –o pre­si­denta– dis­po­sarà dels mit­jans per poder apli­car el seu pro­grama. D’aquí l’interès per al que es coneix infor­mal­ment com la ter­cera volta pre­si­den­cial, ja que és la majo­ria par­la­mentària la que defi­neix o con­di­ci­ona l’acció del cap d’estat. De ben poc ser­vi­ria ocu­par la pre­sidència de la República sense la força sufi­ci­ent a l’Assem­blea amb què poder gover­nar. Jean-Luc Mélenc­hon, líder de La França Insub­misa (LFI) i can­di­dat pre­si­den­cial eli­mi­nat per poc en pri­mera volta, aspira a aple­gar el vot de tota l’esquerra (des de soci­a­lis­tes i eco­lo­gis­tes fins a comu­nis­tes), con­vençut que el “bloc popu­lar” té pos­si­bi­li­tats de gua­nyar i arri­bar, fins i tot, a forçar una coha­bi­tació amb Macron, el gran favo­rit de les elec­ci­ons d’avui. “Demano als fran­ce­sos que m’ele­gei­xin pri­mer minis­tre, [...] la victòria és a tocar”, ha cla­mat l’antic sena­dor soci­a­lista.

L’ambició de l’esquerra té el seu reflex en l’extrema dreta. També diri­gents de Recon­questa, el movi­ment del pole­mista xenòfob Éric Zem­mour, que va que­dar quart el 10 d’abril, han fet una crida a crear “una coa­lició de dre­tes” per “cons­truir una majo­ria pre­si­den­cial al vol­tant de Le Pen” o “impo­sar una coha­bi­tació a Macron per evi­tar que pugui dis­po­sar de plens poders legis­la­tius durant els pròxims cinc anys”.

També Macron, si és ree­le­git, s’haurà d’arre­man­gar per acon­se­guir una majo­ria par­la­mentària, que ningú dona per des­comp­tada entre les seves files. Fa cinc anys, en les legis­la­ti­ves del 2017, l’actual pre­si­dent sor­tint va poder gover­nar amb como­di­tat després d’haver dina­mi­tat el sis­tema tra­di­ci­o­nal de par­tits i haver acon­se­guit 350 dels 577 escons de l’Assem­blea a cavall del movi­ment que aca­bava de crear, La República en Marxa (LRM), i l’aliat cen­trista de MoDem. El set­ma­nari Mari­anne sosté que la hipòtesi més pro­ba­ble és que Macron sigui ree­le­git avui pre­si­dent de la República i que repe­teixi majo­ria abso­luta a l’Assem­blea al juny. El seu objec­tiu seria que aquesta majo­ria es cons­tituís a la cam­bra en un únic grup en què recol­zar el seu govern, però les for­ces satèl·lits de La República en Marxa recla­ma­ran la seva quota de poder. Posar ordre entre les seves files i garan­tir un quin­quenni esta­ble serà la tasca de Macron a par­tir de demà.