Política

conflicte bèl·lic a l'est d'europa

Rússia tanca l’aixeta

Moscou deixa de subministrar gas a Bulgària i Polònia, mentre que Alemanya rebaixa al 35% la quota russa

Brussel·les adverteix que qui pagui amb rubles, com exigeix el Kremlin, vulnerarà les sancions de la UE

Mos­cou sem­bla haver optat per allò que cer­tes per­so­nes fan quan veuen que l’altra part vol tallar una relació: ser elles qui par­tei­xen peres, per almenys fer pas­sar la rup­tura com una decisió pròpia. Rússia ja no sub­mi­nis­tra gas a Polònia i Bulgària, dos països amb una dependència energètica de Mos­cou per damunt d’altres socis la Unió Euro­pea –entre un 50% i un 70% del gas que impor­ten, res­pec­ti­va­ment, prové de Rússia–. La raó adduïda és que es neguen a pagar en rubles com exi­geix Rússia.

El con­junt del bloc comu­ni­tari rebutja fer-ho, ja que, com va recor­dar ahir la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, si hi acce­dis­sin vul­ne­ra­rien les san­ci­ons impo­sa­des per Brus­sel·les arran de la invasió d’Ucraïna. El con­tracte dels dos països afec­tats amb el gegant rus Gaz­prom esti­pula que els paga­ments es faran en euros o en dòlars. Per tant, no hi ha raó per liqui­dar les fac­tu­res en la moneda russa, segong Brus­sel·les.

Tant Varsòvia com Sofia han reac­ci­o­nat amb sang freda a una mesura que es veia venir. Polònia tenia ja avançats els plans per des­lli­gar-se de Gaz­prom i rebre el gas de Noru­ega. Bulgària s’ha bus­cat alter­na­ti­ves a Grècia i Tur­quia. La mateixa Von der Leyen va garan­tir ahir que els socis afec­tats per aques­tes o pròximes talla­des rebran sub­mi­nis­tra­ments “alter­na­tius” per altres vies. Són catorze els països euro­peus amb una dependència de l’ener­gia russa supe­rior al 50% del gas que impor­ten. Però dos mesos després de començar la invasió d’Ucraïna tots ells han tre­ba­llat de valent per reduir-la o fins i tot supri­mir-la.

Avís a Berlín

La tallada a Bulgària i Polònia era, de fet, un avís a un nave­gant, Ale­ma­nya. El país més poblat del bloc comu­ni­tari estava fins al febrer pas­sat en la franja alta quant a dependència del gas rus –més del 55%–. Ara ha rebai­xat el per­cen­tatge al 35%, segons el minis­tre d’Eco­no­mia i el Clima, el verd Robert Habeck, vice­can­ce­ller al govern del soci­al­demòcrata Olaf Scholz.

El minis­teri de Habeck ha anun­ciat l’adeu a mitjà ter­mini a totes les impor­ta­ci­ons energètiques rus­ses. És a dir, del carbó i el petroli, a més del gas. Del carbó pensa aco­mi­a­dar-se’n a finals de l’estiu vinent, men­tre que a les del petroli els que­den “un parell de dies”, segons va dir el mateix Habeck dimarts, en una visita de tre­ball a Varsòvia.

Els eco­lo­gis­tes ale­manys bus­ca­ven ja la fi de la dependència energètica russa molt abans d’entrar en el govern de Scholz. La guerra a Ucraïna n’ha acce­le­rat l’agenda, mal­grat adme­tre que l’objec­tiu d’aco­mi­a­dar-se de les ener­gies fòssils és encara llunyà. Entre altres coses, diuen, perquè els suc­ces­sius governs d’Angela Merkel no només van fer créixer aquesta dependència energètica de Rússia, sinó que a més no van inver­tir en el desen­vo­lu­pa­ment de les reno­va­bles.

Pressió a Schröder

La sus­pensió dels sub­mi­nis­tra­ments de Gaz­prom a dos països euro­peus fa créixer a Ale­ma­nya les pres­si­ons sobre l’excan­ce­ller Ger­hard Schröder. El seu Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) l’ha ins­tat a dei­xar la militància per haver-se negat a tren­car amb Vladímir Putin i el gaso­ducte Nord Stream, nas­cut el 2005 d’un acord entre l’ales­ho­res cap del govern ale­many i el pre­si­dent rus. Schröder manté la pre­sidència del con­sell de Nord Stream i està nomi­nat per entrar en la de Gaz­prom. Es a dir, cobra d’un pro­jecte creat men­tre era can­ce­ller i que ara és un fac­tor clau en la guerra d’Ucraïna, a més de peça fona­men­tal de la dependència energètica envers un país agres­sor per part d’un soci de la UE amb 82 mili­ons d’habi­tants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.