Política

brasil

El judici contra l’expresident Lula no va ser imparcial, segons un comitè de l’ONU

El procés va violar drets com el de la intimitat o el de la presumpció d’innocència

El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ha afirmat aquest dijous que la recerca i procés contra l’expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, condemnat a 12 anys de presó per delictes de corrupció, no va ser “imparcial” i va violar drets com el de la intimitat o el de la presumpció d’innocència.

“Si bé els Estats tenen el dret d’investigar i perseguir els actes de corrupció, així com el de mantenir informada a la població especialment quan es tracta d’un expresident del govern, aquestes accions han de dur-se a terme d’una manera justa i respectant les garanties del degut procés”, ha indicat el comitè.

Lula, president del Brasil entre 2003 i 2010, va ser investigat en 2016 per la seva presumpta vinculació amb la trama més gran de corrupció al país, en el marc de l’operació Lava Jato.

La investigació, dirigida per l’exjutge del Tribunal Penal Federal, Sergio Moro, va destapar episodis de corrupció entre la petroliera estatal Petrobras, algunes empreses constructores i diversos polítics brasilers. Durant el procés judicial en el qual Lula va estar immers, el jutge Moro va autoritzar el fiscal la intervenció del telèfon personal de l’expresident així com dels seus familiars.

Segons afirma el comitè de Nacions Unides, aquestes escoltes van ser filtrades a la premsa abans fins i tot que el fiscal presentés formalment els càrrecs, en el que s’identifica com una “clara violació al seu dret de la intimitat”. També es va emetre una ordre de detenció per a interrogar a Lula que igualment va ser revelada a la premsa, que va prendre fotos en les quals aparentment Lula era detingut, en una altra vulneració del seu dret a la llibertat personal, ha indicat el comitè.

Una vegada conclòs el judici, Lula va ser condemnat a nou anys de presó el juliol de 2017 i sis mesos més tard el Tribunal Federal va ampliar la seva sentència a 12 anys.

L’expresident va començar a complir la seva condemna l’abril de 2018, mentre les seves apel·lacions estaven pendents, i se li va denegar el dret polític a presentar-se com a candidat a les eleccions nacionals que es van celebrar a l’octubre d’aquest mateix any.

Després de gairebé tres anys a la presó, en 2021 el Tribunal Federal va dictaminar que l’exjutge Moro va actuar “arbitràriament” i va anul·lar la seva condemna.

“Encara que es va anul·lar la condemna i l’empresonament de Lula en 2021, aquestes decisions no van ser suficient oportunes i eficaces per a evitar o reparar els abusos”, ha indicat el comitè de l’ONU.

Aquest organisme ha exigit al Brasil que garanteixi el compliment de les garanties de degut procés en judicis futurs, inclosos els que pogués encarar el mateix Lula.

La defensa de Lula qualifica d’“històrica” la decisió del comité de l’ONU

La defensa de Luiz Inácio Lula da Silva ha qualificat de “decisió històrica” la conclusió del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides que el procés contra l’expresident brasiler, pel qual va arribar a passar 580 dies a la presó, no va ser “imparcial” i va violar diversos drets.

“Aquesta és una decisió històrica. Una victòria no sols del president Lula, sinó de tots aquells que creïn en la democràcia i en l’estat de dret”, ha afirmat l’advocat Cristiano Zanin, el cap de l’equip responsable de la defensa de l’exmandatari, en una roda de premsa en Sao Paulo.

Després d’avaluar una queixa presentada per la defensa de l’expresident en 2016, el comitè ha conclòs aquest mateix dijous que la recerca i procés contra Lula per delictes de corrupció no va ser “imparcial” i va violar drets com el de la intimitat o el de la presumpció d’innocència, així com va resultar en la pèrdua dels seus drets polítics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.