Sánchez puja al Pegasus
El govern espanyol respon al Catalangate despullant un error de seguretat del CNI i revelant ara un atac “extern i il·lícit” al telèfon del president i de Robles el 2021
2,6 gigues robats a Sánchez en ple debat sobre els indults i amb Gali a Espanya
De sospitós a víctima i tot en un pont festiu a Madrid. A les set del matí i en plena diada madrilenya del 2 de maig, La Moncloa va convocar ahir per sorpresa una roda de premsa a dos quarts de deu –i ocultant-ne el motiu– en què el ministre de Presidència, Félix Bolaños, responia a la crisi del Catalangate amb un brusc gir de guió de conseqüències imprevisibles: Pedro Sánchez i Margarita Robles van ser espiats amb Pegasus el maig i el juny del 2021, així que el CNI –dirigit ja des del febrer del 2020 per Paz Esteban– no ha estat capaç de protegir el telèfon mòbil iPhone del president i de la ministra de Defensa. En el cas de Sánchez, 2,6 gigues (un colossal volum de dades que exclou que siguin només missatges) li van ser extretes en ple debat sobre els indults als presos polítics i amb el líder del Polisario, Brahim Gali, ingressat d’amagat en un hospital de La Rioja. “Són fets contrastats i d’enorme gravetat que confirmen que hi ha hagut intrusions en àmbits aliens a les institucions estatals i fora de la llei”, va dir Bolaños tot parlant d’atacs “externs i il·lícits”, però sense utilitzar la paraula estrangers.
El matís entre extern i estranger és clau: la primera paraula pot incloure homes de les clavegueres de l’Estat –teòricament alienes al funcionament de les institucions– i, en canvi, la segona paraula podria assenyalar un estat veí. La política fronterera amb el Marroc, a més, és matèria del titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i no de Robles.
Amb la portaveu Isabel Rodríguez com a mera introductora del ministre, Bolaños –i no cap dels dos espiats en primera persona– era qui assumia la veu del govern i informava dels 2,6 gigues robats a Sánchez i dels 130 megues robats a Robles, però sense aportar ni el què ni el qui (l’autor de l’espionatge). El més rocambolesc de tot és que és el Centre Criptològic del CNI el que certifica aquest buidatge dels telèfons –i ho fa un diumenge 1 de maig sobre uns fets de fa un any– i al preu d’admetre l’error més greu de la seva història –juntament amb el de no haver detectat ni una sola urna l’1-O del 2017 a Catalunya– en un moment en què el centre d’espionatge és assenyalat per l’independentisme com a sospitós del Catalangate.
Tercera versió dels fets
Després d’una primera versió oficial de negació –“a Espanya no s’espia si no és a l’empara de la llei” (Isabel Rodríguez, 19 d’abril)– i d’una segona d’insinuació oberta –“què ha de fer un estat quan algú vulnera la Constitució i declara la independència?” (Robles, 27 d’abril)–, Bolaños inaugurava ahir una tercera etapa amb un port judicial i en la qual la víctima és el govern. “Tota la meva solidaritat amb les persones espiades i el president. És vital que la investigació vagi fins al final i s’esclareixin responsabilitats de manera àgil i efectiva”, advertia Yolanda Díaz, vicepresidenta segona. Díaz, però, prefereix mirar endins: “És obligació del govern garantir la seguretat. La ciutadania mereix respostes.” Per la ministra de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra, “la informació és gravíssima i revela un greu error de seguretat inadmissible en democràcia i ha de comportar l’assumpció de responsabilitats immediatament.”
Denúncia immediata
En contraposició amb la passivitat quan els espiats eren independentistes catalans i bascos, l’advocacia de l’Estat va formalitzar ahir una denúncia a l’Audiència per la infecció dels dos mòbils i el titular del jutjat d’instrucció número 4 i en funcions de guàrdia, José Luis Calama, la va remetre al jutjat central per al seu repartiment al torn que correspongui.
“Mòbils impenetrables”
L’exlíder de Podem Pablo Iglesias relatava a RAC1 el comportament que han de tenir el president i els ministres –com ell quan va ser vicepresident del gener del 2020 al març del 2021– amb l’iPhone que reben. “Se suposa que són mòbils impenetrables; dir això ara és irònic, però se suposa que són molt especials, i quan deixes el govern tens l’obligació d’entregar el terminal perquè té instal·lats uns softwares de seguretat que impedirien qualsevol tipus d’accés extern i té un sistema intracomunicació del govern que és especial. Se suposa que no es podrien hackejar”, relatava.
Paz Esteban, a la diana
Si bé Díaz i Belarra van ser més prudents, Iglesias sí que assenyala que el cas ha de portar l’adeu de Robles i de Marlaska: “No poden seguir en el càrrec si no han pogut protegir el telèfon del president.” Per si algú té la temptació de pensar més en el Marroc que en autors espanyols, Iglesias recorda que Bolaños es va referir al fet de no haver-hi autorització judicial –i un país veí, òbviament, no exigiria autorització al Tribunal Suprem– i va repetir dues vegades que Espanya és una “democràcia plena”. Qui és a la diana és Paz Esteban, directora interina del CNI des del juliol del 2019 i de ple dret des del febrer del 2020, i que va arribar al Cesid el 1983, quan el dirigia Manglano. Esteban, de 64 anys, no té el perfil públic de Félix Sanz Roldán, cap dels espies amb qui ella era secretària general del CNI del 2017 al 2020. Qui demà va al Congrés és Robles.
Malfiança pel moment
Airejar l’informe del Centre Criptològic just ara sobre fets de fa un any –i més després d’ignorar CitizenLab i The New Yorker– sembra malfiança al Congrés, on deu partits –de Podem al PNB passant per ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP– promouen una comissió d’investigació. Per Gabriel Rufián (ERC), si el govern espia és “dolent”, i si no és el govern és “pitjor”. “Si no neteges les teves clavegueres, s’omplen de rates. I les rates s’ho mengen tot. Després no et queixis si et mosseguen”, etziba Rufián a Sánchez. A Junts, Míriam Nogueras adreça una bateria de preguntes al govern. “Per què no actua el govern amb la mateixa determinació si els independentistes són els espiats? Com pot ser un espionatge extern si és el CNI el que ha comprat Pegasus?”, alerta Nogueras. Pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, “que l’espionatge es conegui en ple debat amb els independentistes és una casualitat política no menor”.
LES FRASES
Més greu que el cas Cesid del 1995
El gir de guió introduït ahir per La Moncloa catapulta el Catalangate a una dimensió desconeguda i obre un cas més greu que el de les escoltes il·legals del Cesid el 1995. Fins ahir, el cas més sonat que va fer tremolar l’Estat era el de les escoltes il·legals i les cintes i els documents no custodiats sobre l’espionatge a polítics i empresaris sota la direcció del general Emilio Alonso Manglano, amb Narcís Serra de vicepresident i amb Julián García Vargas com a ministre de Defensa.
El cas durant l’últim govern de Felipe González va acabar amb tres dimissions del més alt nivell: del vicepresident Serra, del ministre García Vargas i del mateix Manglano, que posava fi a 14 anys com a cap dels espies (1983-1995). Roca Editorial va publicar els quaderns de Manglano el 2021 (El jefe de los espías). El terrabastall que va causar aquell espionatge analògic del Cesid és un mirall del que pot passar amb la versió digital contemporània de Pegasus i amb el CNI.
