L’esquerda del ‘Brexit’

El Brexit és, sens dubte, el punt central de les eleccions de demà a Irlanda del Nord. El referèndum europeu del 2016 va canviar radicalment la situació a la regió. Fins llavors, només el unionistes havien governat i no es parlava de la reunificació d’Irlanda. El 56% dels nord-irlandesos van votar continuar a la UE. El unionistes radicals del DUP, partit majoritari ultraconservador, al poder aleshores, van ser els únics que van fer campanya pel Brexit, mentre que els unionistes moderats del UUP, els nacionalistes irlandesos del Sinn Féin (radicals) i l’SDLP (moderats) i l’Aliança, partit de centre moderat no sectari, la van fer en contra.  

En les eleccions britàniques post Brexit del 2017, els conservadors de Theresa May van perdre la majoria al Parlament de Westminster i van haver d’associar-se amb el DUP per poder governar. Les negociacions del Brexit es van encallar, en part, perquè els unionistes no volien traslladar la frontera amb la UE a la costa que separa Irlanda del Nord de la Gran Bretanya i imposar controls als productes britànics. Era l’única manera d’evitar una frontera dura a Irlanda, una de les condicions dels acords de pau de 1998 entre catòlics republicans irlandesos i protestants unionistes britànics que van posar fi a trenta anys de conflicte armat entre les dues parts. Quan van fer fora May i va pujar al poder Johnson per portar a terme el Brexit, aquest va acceptar les condicions de la UE (que es van incloure en el Protocol nord-irlandès del Brexit) per poder fer efectiva la separació i guanyar les eleccions de desembre del 2019. Johnson va trair els unionistes i va aconseguir una majoria absoluta que li va permetre complir la promesa del Brexit.  “Boris Johnson em va dir personalment que, després d’acceptar el protocol, el canviaria”, va dir Ian Paisley, parlamentari del DUP a Londres, l’any passat. Quan es va consumar el Brexit, l’1 de gener del 2021, i es va implementar el Protocol, van començar les tensions amb els unionistes i els lleialistes, que van provocar disturbis amb la policia a la regió. Els grups paramilitars lleialistes probritànics van sortir dels acords de pau. Les tensions entre unionistes i Johnson van créixer. El primer ministre intenta renegociar l’acord del Brexit amb la UE, que es nega a reobrir-lo però accepta fer algunes concessions. Aquestes cessions no són suficients pels unionistes, que exigeixen la supressió del Protocol. Irlanda i la UE diuen que això és impossible. El DUP, en plena crisi, va abandonar el govern regional (que estan obligats a compartir amb els nacionalistes) el febrer passat per pressionar Johnson. Avisa que no tornarà a formar govern fins que no s’elimini el Protocol. El Sinn Féin és el gran favorit per guanyar les eleccions i ja ha dit que promourà un referèndum de reunificació d’Irlanda per ajustar-se al “canvi sísmic social” provocat pel Brexit.