Política

Àsia

Tensions territorials

La gran desafecció d’Okinawa

Més de la meitat dels residents a l’arxipèlag no estan a gust amb el Japó, cinquanta anys després de la devolució dels EUA a la sobirania nipona

Tres de cada quatre ciutadans se senten més okinawencs que nipons

“Nosaltres tenim la independència ‘de iure’. Ara hem de restaurar-la via formació d’un govern”

La majo­ria dels ciu­ta­dans de la pre­fec­tura japo­nesa d’Oki­nawa, con­cre­ta­ment un 55%, es mani­fes­ten “insa­tis­fets” amb els esde­ve­ni­ments poste­ri­ors a la devo­lució d’aquest ter­ri­tori per part dels Estats Units al Japó, l’any 1972, segons una enquesta de l’agència Kyodo News. La majo­ria de ciu­ta­dans d’Oki­nawa accep­ten de bon grat el retorn d’aquest ter­ri­tori, però es mos­tren con­tra­ris a l’obli­gació d’haver d’accep­tar la major part de les bases mili­tars nord-ame­ri­ca­nes del país.

Entre aquesta majo­ria de ciu­ta­dans insa­tis­fets, un 83% asse­gu­ren que la càrrega que suposa l’allot­ja­ment de les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes és des­pro­por­ci­o­na­da­ment gran res­pecte a les altres regi­ons japo­ne­ses. Els con­tra­ris a la presència mili­tar ame­ri­cana sos­te­nen que Oki­nawa repre­senta un 0,6% del ter­ri­tori japonès, però que té un 70% de la superfície de les ins­tal·laci­ons mili­tars nord-ame­ri­ca­nes. A més, un 40% dels con­tra­ris cre­uen que ni Tòquio ni Was­hing­ton res­pec­ten els com­pro­mi­sos de reducció de la presència de bases.

Després del final de la Segona Guerra Mun­dial, els Estats Units van impo­sar a l’actual pre­fec­tura d’Oki­nawa un govern mili­tar, que va gover­nar les illes els pri­mers anys de l’ocu­pació i que, poste­ri­or­ment, va ser reem­plaçat per una admi­nis­tració civil ame­ri­cana durant gai­rebé 27 anys. Was­hing­ton va esta­blir-hi nom­bro­ses bases, cosa que feia que els movi­ments per la inde­pendència fos­sin con­tra­ris al domini dels Estats Units.

Actu­al­ment, prop d’un 75% dels enques­tats con­si­de­ren que les bases s’hau­rien de reduir o, fins i tot, supri­mir. L’anunci de noves ins­tal·laci­ons per tras­lla­dar les tro­pes a altres indrets menys poblats han pro­vo­cat l’opo­sició de gran part de la població i, fins i tot, un incre­ment del desig d’inde­pendència dels resi­dents de les illes.

El pre­si­dent de l’orga­nit­zació no gover­na­men­tal Coa­lició per la Pau per a Oki­nawa, Robert Kajiwara, explica a El Punt Avui que coneix molt bé la situ­ació a Cata­lu­nya, però que no es pot com­pa­rar: “Nosal­tres tenim la inde­pendència de iure. Ara, hem de res­tau­rar-la via for­mació d’un govern i expul­sar [del país] els EUA i el Japó.”

Un 85% estan orgu­llo­sos de ser d’Oki­nawa i, pre­gun­tats sobre el sen­ti­ment de per­ti­nença, un 70% se sen­ten més oki­nawencs que japo­ne­sos. Mal­grat que un 76% expres­sen alhora afi­ni­tat i sim­pa­tia pels Estats Units, un 51% no con­fien en l’exèrcit nord-ame­ricà.

Entre els prin­ci­pals motius del recel, hi ha els nom­bro­sos crims que come­ten els sol­dats nord-ame­ri­cans i que no poden ser jut­jats per la justícia local, sinó només per les lleis mili­tars ame­ri­ca­nes. Així que, habi­tu­al­ment, no són cas­ti­gats o, si ho són, ho són lleu­ment. Les vio­la­ci­ons de dones i cri­a­tu­res come­ses per per­so­nal de les bases mili­tars i pels matei­xos sol­dats han estat una cons­tant des de l’ocu­pació mili­tar nord-ame­ri­cana. Els anys noranta, els ciu­ta­dans d’Oki­nawa van començar a dir prou després de la vio­lació d’una nena de dotze anys per tres mecànics ame­ri­cans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia