Finlàndia anuncia que demanarà l’ingrés a l’OTAN

Finlàndia ha anun­ciat for­mal­ment la seva intenció d’entrar a l’OTAN. Tres mesos després que esclatés la guerra d’Ucraïna i de rebre ame­na­ces per part del govern de Vladímir Putin, el pre­si­dent de Finlàndia, Sauli Nii­nistö, i la pri­mera minis­tra, la soci­al­demòcrata, Sanna Marin, han emès un comu­ni­cat con­junt defen­sant per raons de “segu­re­tat” l’ingrés del país nòrdic a l’Aliança Atlàntica.

“Com a mem­bre de l’OTAN, Finlàndia reforçaria l’aliança; cal que formi part de l’OTAN com més aviat millor”, diu el comu­ni­cat. Pràcti­ca­ment de forma simultània, el minis­tre d’Afers Estran­gers fin­landès, Pekka Haa­visto, també ha defen­sat la decisió davant el Comitè d’Afers Exte­ri­ors cele­brat al Par­la­ment Euro­peu.

Aquest deci­siu pas dóna un ferm impuls al procés d’adhesió a Finlàndia, ja que la política de segu­re­tat i defensa és una com­petència com­par­tida pel pre­si­dent i l’exe­cu­tiu. Ara només falta que la resta del govern de coa­lició i l’Eduskunta (Par­la­ment) donin suport ofi­cial a for­ma­lit­zar la petició d’ingrés, fet que podria tenir lloc en els pròxims dies, donat l’ampli con­sens que hi ha entre els par­tits polítics del país nòrdic.

Finlàndia, que com­par­teix una fron­tera de 1.300 quilòmetres i un pas­sat difícil amb Rússia, ha inten­si­fi­cat gra­du­al­ment la seva coo­pe­ració amb l’Aliança Atlàntica com a soci des que Rússia es va anne­xi­o­nar Cri­mea el 2014. Però fins a la invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer pas­sat, el país nòrdic s’havia abs­tin­gut de sumar-se a l’OTAN per man­te­nir rela­ci­ons amis­to­ses amb el seu veí ori­en­tal

“Finlàndia ha de dema­nar el seu ingrés a l’OTAN sense demora. Espe­rem que els pas­sos a nivell naci­o­nal encara neces­sa­ris per pren­dre aquesta decisió es pren­guin ràpida­ment en els pròxims dies”, diuen les dues màximes auto­ri­tats fin­lan­de­ses en el comu­ni­cat con­junt.

Segons Nii­nistö i Marin, la con­dició de mem­bre de l’OTAN reforçaria la segu­re­tat de Finlàndia i, a la vegada, el país nòrdic faria més forta l’Aliança Atlàntica.

“Hem neces­si­tat temps perquè el Par­la­ment i tota la soci­e­tat esta­blei­xin les seves posi­ci­ons al res­pecte. També per esta­blir estrets con­tac­tes inter­na­ci­o­nals amb l’OTAN i els seus països mem­bres, així com Suècia. Hem vol­gut donar al debat l’espai que reque­ria”, afe­geix la nota.