L’Eurocambra no pot verificar les credencials de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé
Demana informació a la Junta Electoral Central, que no hi ha tramès la documentació pertinent
Aquesta anomalia els pot comportar pèrdua de drets com a eurodiputats, com ara el sou o el vot
El comitè d’Afers Jurídics de l’Eurocambra no ha pogut verificar les credencials dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i de l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, que va substituir Oriol Junqueras, perquè no ha rebut la notificació i documentació pertinent per part de la Junta Electoral Central (JEC). Segons ha explicat el president del comitè d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez, no s’han pogut verificar les credencials perquè aquests eurodiputats no han completat els requisits exigits per la legislació estatal per no haver jurat la Constitució. Vázquez ha explicat que això no afecta en la pràctica ara mateix als eurodiputats i serà la JEC la que hagi de dir què s’ha de fer segons la legislació estatal.
Segons el procediment, el comitè d’Afers Jurídics ha demanat a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, que demani la informació a la JEC. Ara, Vázquez ha explicat que la JEC ha de decidir, segons la legislació de l’Estat, “quines són les conseqüències de no poder verificar les actes”.
Malgrat l’inici d’aquest procediment, els tres eurodiputats de Junts i el d’ERC continuen sent eurodiputats. Segons fonts del comitè d’Afers Jurídics, el que sí pot implicar la no verificació de les credencials és la retirada de drets que tenen com a eurodiputats, com el sou, els diners per a assessors o el vot.
Segons ha explicat el president del comitè d’Afers Jurídics de l’Eurocambra, no hi ha un termini perquè la JEC hagi de respondre a la petició de l’Eurocambra.
L’escó de Junqueras
D’altra banda, avui també s’ha sabut que l’advocat general de la UE es pronunciarà el 16 de juny sobre la negativa de l’Eurocambra a concedir l’escó a Junqueras, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la UE (TJUE). L’opinió no és vinculant, però pot donar indicis sobre quina serà la decisió final del tribunal. El ponent serà Maciej Szpunar, el mateix que l’any 2019 ja es va pronunciar a favor del reconeixement de la immunitat al líder d’ERC, que al final li seria reconeguda per l’alt tribunal. El març del 2021 Junqueras va presentar apel·lació al TJUE pel rebuig del Tribunal General de la UE (el TGUE, la primera instància judicial a Luxemburg) al seu recurs contra la decisió de l’Eurocambra de declarar vacant el seu escó.
Des del partit esperen que el TJUE sigui “més receptiu” al cas del líder republicà, tot i que va desestimar l’adopció de mesures cautelars l’octubre de l’any passat. Fins ara, el TGUE ha tombat en primera instància fins a tres intents del republicà per ocupar l’escó. Junqueras té una seguit de recursos a Luxemburg pel seu escó. La majoria són posteriors a la sentència del TJUE del 19 de desembre del 2019 i denuncien el Parlament Europeu per haver acatat la suspensió del mandat del Suprem. En paral·lel, el republicà té un altre procediment judicial a Espanya per rebatre aquesta decisió.
