Política

Schröder, l’excanceller sense sobresou ni despatx

Els vincles amb Putin passen factura a l’excap de govern alemany, amenaçat amb sancions

En una setmana, el socialdemòcrata ha perdut alguns privilegis parlamentaris i el càrrec a la petroliera russa Rosneft

Expulsarà el Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz com a militant Gerhard Schröder, el canceller que va governar Alemanya entre Helmut Kohl i Angela Merkel? El pròxim 15 de juny s’examinaran les catorze demandes d’expulsió presentades contra qui va presidir el partit entre el 1999 i el 2004 i va ocupar la cancelleria entre el 1998 i el 2005. No és clar si Schröder, de 78 anys, es defensarà personalment. Tampoc quants privilegis i honors li quedaran dels que encara conserva. Després de mesos d’ignorar les exigències –incloses les de Scholz– perquè trenqui amb Vladímir Putin, l’excanceller ha entrat en caiguda lliure. Dijous, el Parlament alemany li va retirar el manteniment d’un despatx propi, que costava a l’any uns 419.000 euros. Va ser per iniciativa de l’SPD i els seus socis de coalició, verds i liberals. En paral·lel, l’Eurocambra va demanar que se l’inclogui en la llista de sancionats pels lligams amb empreses controlades per Putin. Divendres, una d’aquestes empreses, la petroliera Rosneft, va anunciar que Schröder no renovarà com a cap del seu consell d’administració, càrrec que ocupava des del 2017. No queda en la precarietat. La seva jubilació com a excanceller és d’uns 7.000 euros mensuals. Manté el seu càrrec al consell de Nord-Stream, el gasoducte que ell i el president rus van deixar lligat l’abril de 2005, uns mesos abans de la derrota de Schröder contra Merkel. Va ser un cas espectacular de porta giratòria. La relació entre Putin i Schröder tenia molts tentacles, fins i tot privats. Se suposa que el líder del Kremlin va facilitar al seu amic i a la que era aleshores la seva dona, la periodista Doris Kopf, l’adopció de dos fills russos.

Al marge de qüestions privades o portes giratòries, que mantingués els seus càrrecs als gegants energètics russos era un problema per a Scholz i per al president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ministre de la cancelleria en temps de Schröder.

El gasoducte Nord Stream és la peça clau en la dependència energètica d’Alemanya respecte de Rússia. El ministre d’Economia, el verd Robert Habeck, és ara mateix el polític més ben valorat del país, en part pels esforços duts a terme en pocs mesos per reduir la dependència de les importacions de gas, petroli i carbó russos. Ha aconseguit abaixar el percentatge del gas exportat de Rússia del 55 % al 35%. Però Alemanya no pot renunciar encara a uns subministraments que van créixer amb Schröder i que Merkel va amplificar, mentre alentia el desenvolupament de les renovables.

Tot això no és aigua passada a Alemanya, enmig d’una guerra que implicarà recessió i precarietat energètica. Nord-Stream, amb seu a Suïssa, té un expedient de suspensió de pagaments, de manera que pocs beneficis econòmics pot donar encara a Schröder. La retirada del dret a un despatx pagat pel Parlament –un dret reconegut a tots els excancellers, inclosa Merkel– tampoc no tindrà efectes pràctics. Molt més greus poden ser les conseqüències d’una inclusió en la llista dels sancionats, si la Comissió Europea (CE) respon favorablement a la demanda de l’Eurocambra. Pot implicar la congelació del seu patrimoni, estimat en uns 20 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.