política
Brussel·les proposa deixar suspeses un any més les regles de dèficit i deute
La Comissió Europea pren aquesta decisió davant la incertesa econòmica que provoca la invasió russa a Ucraïna
La prolongació de la clàusula facilita emprendre despesa pública sense exposar-se a penalitzacions
La Comissió Europea (CE) ha proposat avui mantenir congelades durant el 2023 les regles europees de control del dèficit i el deute públics, un any més del previst a causa de l’impacte de la guerra a Ucraïna sobre l’economia de la Unió Europea. “L’exacerbada incertesa i els forts riscos a la baixa per a la perspectiva econòmica en el context de la guerra a Ucraïna, els augments sense precedents dels preus energètics i les continuades pertorbacions a les cadenes de subministraments justifiquen l’extensió de la clàusula general d’escapament el 2023”, va dir en un comunicat l’executiu comunitari.
Aquesta clàusula s’hauria de desactivar i les normes tornar a estar en vigor el 2024, segons la proposta plantejada per la Comissió Europea a l’anomenat paquet de primavera del Semestre Europeu i que ha de ser aprovada pels Estats membres.
L’executiu comunitari ha argumentat que mantenir suspeses aquestes normes “donarà l’espai perquè la política fiscal nacional reaccioni ràpidament quan calgui” i es mantingui la “prudència fiscal necessària per garantir la sostenibilitat a mitjà termini”.
El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha explicat en una roda de premsa que si bé la UE “està lluny de la normalitat econòmica”, Brussel·les no proposa “un retorn a la despesa sense límit” i la mesura ajudarà els països a “transitar del suport universal donat durant la pandèmia a mesures més específiques” per mitigar l’impacte del conflicte.
La prolongació de la clàusula, que facilita emprendre despesa pública sense exposar-se a penalitzacions, arriba després que Brussel·les empitjorés la setmana passada les previsions de creixement econòmic per a la UE i la zona de l’euro per la guerra fins al 2,7 % aquest any, una retallada de 1,3 punts en tots dos casos.
Les normes del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que exigeixen que el dèficit públic no superi el 3% del PIB i el deute el 60%, es van congelar per primera vegada a la història el 2020 per la pandèmia i la intenció abans de la invasió era reactivar-les el 2023, atès el repunt de l’economia l’any passat.
Calviño veu amb bons ulls que Brussel·les mantingui suspeses les regles de dèficit fins l’any 2023
La vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, ha valorat positivament la proposta de la Comissió Europea de mantenir suspeses les regles de deute i dèficit un any mes, fins al 2023, arran de l’impacte que està tenint la guerra d’Ucraïna sobre l’economia dels diferents estats membres. En una atenció als mitjans prèvia a la reunió de l’Eurogrup a Brussel·les, la també ministra d’Assumptes Econòmics ha reivindicat que Espanya ha estat un dels països que més s’ha mobilitzat perquè Brussel·les prengui aquesta decisió, recordant que la situació actual és de “gran incertesa”. Malgrat l’anunci, Calviño ha assegurat que l’Estat mantindrà una política fiscal “responsable”, en línia amb la recomanació de “prudència fiscal” de la CE.
Encara sobre la mateixa qüestió, la vicepresidenta del govern espanyol ha demanat a l’executiu comunitari que posi una proposta definitiva sobre la taula amb marge suficient perquè els estats puguin tenir el temps de debat “necessari” per poder-se adaptar a les noves regles de dèficit. “Creiem que la mesura té un ampli suport, però això no hauria de permetre que s’allargui la revisió de les regles fiscals”, ha assenyalat.
Alemanya i els Països Baixos demanen reduir deute tot i que les regles fiscals segueixin congelades
Els ministres de Finances d’Alemanya i Països Baixos, Christiand Lindner i Sigrid Kaag han subratllat aquest dilluns la importància de no abandonar la consolidació fiscal i continuar amb la reducció del deute i dèficit públics encara que les regles fiscals segueixin congelades un any més, una proposta sobre la qual es van expressar amb matisos.
A la seva arribada a Brussel·les a la reunió dels ministres d’Economia de l’eurozona (Eurogrup), l’alemany Lindner, ha ressaltat que la prioritat hauria de ser “la lluita contra la inflació” i ha afegit que “fins i tot si es prorroga la clàusula general de fuita (que congela els límits al deute i el dèficit dels països), això “no vol dir que s’hagi de fer ús d’aquesta opció”.
Lindner, que ha dit que el seu govern “pren nota” de la proposta de Brussel·les per a prorrogar la suspensió de les regles fiscals, ha matisat que Berlín preferiria tornar “al més aviat possible” al Pacte d’Estabilitat i Creixement i ha avançat que, a nivell domèstic s’activarà el “fre del deute” ja en 2023 “independentment de les recomanacions de la Comissió Europea”.
Amb un to diferent, la seva homòloga neerlandesa, Sigrid Kaag, ha assegurar que el seu país està “obert” a la proposta de Brussel·les, entén les raons que han portat a plantejar-la i la “sospesarà acuradament”. Però al mateix temps ha considerat que “la capacitat de gastar més, no significa que un hauria de fer-ho” i ha advocat per escometre en tot cas una “reducció del deute de manera clara i transparent”.
