Una guerra llarga?

Ja fa alguns anys que vivim amb sobresalts continus, tant per qüestions internes com internacionals. A casa nostra, venim d’uns anys que s’ha convingut anomenar “procés”, en què hem passat per la reivindicació nacional i social amb important participació ciutadana, escenaris judicials, exilis, condemnes, indults, espies... Tot plegat ha alterat la tranquil·litat que ens tenien acostumats aquells anys de l’anomenat “oasi català”. Veurem com va evolucionant tot, però és clar que la reivindicació independentista és ben present i que cal trobar-hi una solució emparada en el diàleg i la democràcia. Veurem si és possible. I pel que fa als sobresalts internacionals, partim d’una pandèmia que ho ha alterat tot i, quan pensàvem que ja ens en sortíem, resulta que comença una guerra difícil d’entendre i que semblava que seria curta, però tot fa pensar que durarà més del que convindria a tothom. Tot plegat, pandèmia i guerra, ens afecta molt en diferents àmbits i està provocant molts patiments i canvis. D’una banda, un desastre humanitari i moltes morts a Ucraïna, i, de l’altra, efectes econòmics, sanitaris i alimentaris a moltes parts del món. En aquest escenari, com sabem, la UE ha optat per actuar clarament a favor d’Ucraïna, enviant-hi material militar i amb severes sancions a Rússia, a més d’adaptar les polítiques a la crisi energètica que s’ha produït en voler limitar-ne la dependència de Rússia. Recentment, amb un pla que s’ha valorat amb 210.000 milions d’euros, part dels quals sortiran dels fons de recuperació aprovat per la pandèmia, i que ha de servir per impulsar del 40% més les renovables amb 86.000 milions d’euros i apostar perquè a partir de 2025 tots els edificis públics tinguin energia renovable i els nous habitatges a partir del 2029. També diversificar el subministrament de gas a partir del gas liquat dels EUA, Egipte, Nigèria i Qatar, i més accions en la direcció de limitar la dependència energètica de Rússia. A tot això, s’hi ha d’afegir l’aposta de la UE i els estats membres d’incrementar la seva capacitat en seguretat i defensa, amb la finalitat de ser un actor a tenir en compte al món, com ja ho és en l’escenari comercial, amb més del 20% de quota mundial. Naturalment, la pandèmia primer, la guerra després i totes les decisions que es van prenent tenen uns efectes econòmics, polítics i socials molt importants, amb la pujada del preu de l’energia, que de rebot afecta tots els productes i, per tant, l’increment de preus i de la inflació, i amb una clara aposta cap a la seguretat, com es manifesta amb la proposta d’increment de despesa militar i les adhesions de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. I tot això en el marc d’una guerra que es preveu llarga i que sembla que, tot i la desgràcia, quedarà emmarcada en un pla regional, al contrari dels efectes econòmics, energètics i alimentaris, que ja han tingut un efecte global. Esperem que ben aviat es recondueixi tot i que la diplomàcia guanyi la guerra. El poble ucraïnès i el món ho necessiten i tothom hi sortirà guanyant.