Ajornada la consulta dels Jocs
El retard en una proposta tancada de candidatura obliga el govern a endarrerir la votació fins a la tardor, perquè al juliol s’hi aniria sense prou informació
Vilagrà censura el “boicot” d’Aragó i vindica la potencialitat catalana
La decisió final sobre la candidatura als Jocs d’hivern del 2030 haurà d’esperar. El govern va comunicar ahir, dia en què el president Pere Aragonès havia de signar el decret oficial de convocatòria, que ajorna la doble consulta que tenia previst fer a les comarques del Pirineu el 24 de juliol. El motiu: l’actitud del govern d’Aragó, que ha bloquejat fins ara el vistiplau definitiu a una proposta tècnica que ja estava pactada entre totes les parts, però que el govern català admet ara que no se sap quan es podrà segellar. El COE va anunciar dimecres que dilataria la negociació sense donar-se nous terminis, agafant ara com a interlocutors directes representants territorials i empresaris aragonesos, fet que allarga la incertesa i impediria anar a les urnes amb tota la informació sobre la taula. “Per respecte a la ciutadania que ha de votar el 24 de juliol, hem decidit ajornar les consultes”, anunciava en una compareixença ahir al matí la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que reconeixia que el govern, que ja ha rebut crítiques per això, “no es pot permetre la indefinició” quan vagi a explicar el projecte.
Això sí, el govern no abandona el compromís que el territori decideixi, així que reactivarà la consulta “al més aviat possible”, tan bon punt hi hagi candidatura i se’n puguin explicar tots els detalls al territori afectat, tot i que amb tota probabilitat això ja no serà fins a la tardor, perquè l’agost es considera inhàbil. Dijous al vespre, Vilagrà mateix havia comunicat la intenció de l’ajornament als socis de govern de Junts, i minuts abans de comparèixer ho havia fet ahir al matí als alcaldes i representants dels consells comarcals afectats, a qui va reunir en una taula territorial telemàtica. La decisió va generar “poc debat”, assegura, i en general es va comprendre.
El COI té previst donar a conèixer la seva tria per als Jocs del 2030 cap al maig del 2023, per la qual cosa el govern creu que es manté dins de termini, però Vilagrà tornava a exigir ahir “celeritat”, perquè admet que les propostes rivals ja “s’estan forjant”. “Tanquem primer la candidatura de manera ràpida”, reclamava, mentre refermava que es treballa en el 2030, després que el COE recordés l’opció que es pugui passar al 2034.
Crítiques a Lambán
L’executiu –que fins ara ha evitat entrar en el cos a cos de declaracions plantejat des de fa mesos pel president d’Aragó– aprofitava que el líder del COE, Alejandro Blanco, va obrir la veda dimecres amb dures crítiques a la posició de Javier Lambán per afegir-se ahir als retrets, ja que creuen que està posant seriosament en perill la candidatura. “Volem aquests Jocs i no hi volem renunciar; ens causa perplexitat que amb posicions intransigents una part boicotegi el projecte”, lamentava Vilagrà, que donava per bona tota la versió que va exposar Blanco, culpant Lambán d’haver trencat “basant-se en criteris polítics” el consens tècnic assolit. “Els últims dies hem intentat refer els ponts, i no ha estat possible”, constatava la consellera.
Després que al setembre el president espanyol, Pedro Sánchez, prometés a Aragó una candidatura “en un pla d’igualtat”, Vilagrà recordava ahir que Catalunya sempre ha ofert que sigui “col·laborativa”, però alhora recordava que els percentatges “són mals consellers” i subratllava que això “no va de reencuentro”, com també ha desvelat Lambán que voldria el govern espanyol. “El que hem de fer és una candidatura tècnica guanyadora, competitiva, i la necessitem de manera immediata”, subratllava, ja que al cap i a la fi és el que farà aconseguir els Jocs.
El govern participarà ara en la nova etapa de converses i no discuteix que el COE les plantegi directament amb territoris i sectors privats, fet que, això sí, de portes endins genera força escepticisme que sigui viable. En tot cas, Blanco també va dir que ara mateix no es planteja una candidatura només catalana, per bé que Vilagrà assegurava ahir que tornarà a seure per “posar en relleu” tots els actius del Pirineu català, que de fet ja figuren en els informes redactats en l’anterior legislatura i han estat avalats per tècnics del COI. Per això insisteix al COE que valori bé totes les alternatives. “La potencialitat de Catalunya és evident”, refermava la consellera, que es mostrava disposada, si cal, que el Pirineu català ho assumeixi en solitari. I és que, segons ella, la posició “seriosa” de Catalunya en la negociació fa que la seva “credibilitat” es mantingui intacta, davant del COE i fins i tot també del COI. I confia que això pot sumar també ara.
Entretant, el govern no retirarà per ara la campanya de difusió en alguns mitjans que havia iniciat en els últims dies per destacar les bondats que suposarien uns Jocs d’hivern al Pirineu. En aquest sentit, Vilagrà lamentava que la plataforma Stop Jocs hagi anunciat que ho durà al Síndic de Greuges i a l’Oficina Antifrau per haver destinat recursos públics a campanya “parcial” quan van dir que el govern seria neutral. La consellera recordava que la plataforma “és molt propera a la CUP, que va ser qui ens va llançar a fer una consulta”, fet que implica donar informació i també per exemple recursos als ajuntaments per organitzar-la. “Els diners que destinem a la consulta són per a això”, subratllava. El govern mantindrà visites i actes puntuals al territori en les properes setmanes per informar autoritats i col·lectius diversos de les novetats que es vagin produint. No descarta tampoc convocar actes oberts al públic, tot i que el gros no es farà fins que es convoqui la nova consulta, fet que requerirà, per cert, nous decrets d’impuls, ja que els que va signar el 4 d’abril Pere Aragonès queden en paper mullat. La logística ja preparada, que recollia el decret que ahir va quedar per signar, sí que es podrà mantenir.