PSC i CUP rebutgen el decret i els comuns tornen a tenir la clau per validar-lo en el ple

Els comuns, si les posicions inicials exposades ahir pel PSC i la CUP no canvien, podrien tornar a ser els socis necessaris del govern aquesta legislatura per evitar abans del termini d’un mes que el decret llei ja vigent aprovat ahir per l’executiu no decaigui. La disposició legislativa és aplicable, però provisional durant 30 dies hàbils, fins que no tingui el vistiplau de la cambra. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ja va expressar dijous que en principi “no hi hauria d’haver cap problema” per validar-lo i ahir el seu portaveu, David Cid, no va definir el sentit del vot, que decidiran en funció “del contingut” del decret.

Pendent de saber ara si la tramitació s’inclourà avui en l’ordre del dia del proper ple perquè es debati d’urgència, el PSC, sense saber-ne encara el contingut, va expressar per boca de la vice primera secretària d’organització, Lluïsa Moret, que si la voluntat és “esquivar i incomplir la sentència” del 25% de castellà, no hi donaran suport. Com tampoc ho farà la CUP, reiterant que el decret “consagrarà la segregació escolar” per motiu de llengua, va dir el diputat Carles Riera. El PSC va criticar que el decret era fruit de la “improvisació i el nerviosisme” i, com també van recalcar els comuns, el que importa és l’aprovació de la nova llei, que neix “amb voluntat de posar fi a les resolucions judicials”.

Però la llei està encallada al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per voluntat de Vox i Cs, en espera del dictamen, que es podria allargar fins dilluns que ve en el pitjor dels casos. De fet, Cs vol donar més feina a aquesta institució i Carlos Carrizosa va anunciar que hi volien recórrer de nou –només ho podrà fer si té el suport d’un altre grup– en considerar que era una altra jugada de “trilerisme” de l’executiu per incomplir la sentència. En qualsevol cas, afirmen algunes fonts, el seu pronunciament no seria vinculant en aquest cas.

Junts advertia que el decret “no aturarà els tribunals”, que “tornaran a atacar l’escola catalana”, però el seu portaveu, Josep Rius, es vanagloriava del fet que “toparan amb un govern independentista disposat a plantar cara” amb tots els instruments legals disponibles i gràcies a la proposta de Junts de fer el decret i forçar l’executiu a tornar a la “via de la confrontació”.

Des d’Òmnium, el seu president, Xavier Antich, exigia al govern que tingués “un pla B, un pla C i un pla D” per assegurar que el català continuï com a llengua vehicular a l’escola en els supòsits que ni la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari ni aquest decret llei “aturin la ingerència dels tribunals”.